dilluns, 24 d’octubre del 2011

Ful de sac al Setrill. Agulles. Montserrat.

El primer llarg comença relliscos, a l'ombra permanent de les Alzines, per anar millorant.
Una tarda de dilluns, el 10 d'octubre concretament, ens trobem amb el Joan
  • Gatsaule
  • per anar a trescar per agulles; li proposo la Ful de Sac al Setrill, que ja havia fet el set de juliol del 2001 amb el meu aleshores company, Pep Graells. En aquella ocasió vaig intentar el primer llarg però a mig li vaig deixar al Pep que ja acabaria tota la via de primer...han passat molts anys i li tinc ganes a la via.

    A la balma clau de la tirada d'on cotinua ja amb millor roca.

    Enfilem la pista cap a Coll de Guirló fins al refugi Vicenç Barbé d'on per la canal de l'Ou ens arribem al Setrill; avui li dic al Joan si vol començar, que encara no m'he recuperat de la caminada d'ahir al Sentinella, fa molta calor i a l'ombreta si està molt bé...el Joan no s'ho pensa i ja està enfilat al relliscós pedestal, ple de molseta traïdora i preses arrodonides. L'equipam,ent aquí és prou abundant però per no patir, tot i que millor no relliscar! la roca et demana anar a la dreta per després, anar a l'esquerra per mirar de superar un ressalt incòmode i que et deixa en una lleixa de la que ja s'entra a un mur vertical però de roca immillorable.

    Emergint de l'ombra i disfrutant de la roca, ara més cantelluda.
    Tan al Joan com a mí ens caldrà fer una tibada de cinta per assolir la feixeta! llavors la resta ja és millor, tot i que cal tibar-hi i força. A mesura que es va acostant la reunió la dificultat afluixa.

    La segona tirada, mes amable, ens reserva una sorpresa en superar el ressalt.

    A la reunió s'hi està bé, jo ja vinc calent amb el que em disposo a continuar, fa deu anys la distància de les assegurances em va tirar enrera...avui cal assumir el repte, personal, que no de dificultat! la roca és bona i tranquil.lament xapo l'espit, mes amunt llaço un gros merlet i arribo a la balmeta, ben assegurada. Cal fer-hi una bona tibada i col.locar-se, surt bé i encaro la reunió ben satisfet.

    El Joan després de superar la balmeta.
    El Joan recupera ràpidament la tirada i mira el que li toca: una altra balmeta on sembla que hi ha el "tomàquet"

    Darrer llarg on també hem de guanyar un relleix que per l'esquerra se supera bé, tot recte...

    Un parell de xapes i és sota el desplom, li he comentat que recte és força dur i no s'ho pensa, flanqueja a l'esquerra i tot i que l'assegurança queda força lluny per aquí sembla que s'enfila amb seguretat arribant fàcilment al següent espit.
    Les ressenyes no indiquen cap més assegurança, però trobem dos espits més abans d'arribar al cim.
    Ens ha agradat força la via, hi has d'escalar força, però on apreta no cal patir.
    Per baixar, anem desgrimpant fins un bosquet penjat d'on unes bagues ens permeten fer-hi un ràpel que ens deixarà davant de l'aresta brucs del Dumbo, ideal continuar per aquesta via, però a nosaltres la fosca s'ens tira a sobre i encarem decidits cap als cotxes, encara arribarem sense haber d'encendre el frontal!

    Molt bones ressenyes de l'Eduard
  • Escalatroncs
  • i del Pere
  • Groinket

  • Una escalada recomanable si us agrada navegar per les arestes brucs amb força aire entre assegurances, excepte els primers metres força delicats i molsosos, la resta és per disfrutar de la roca.

    diumenge, 16 d’octubre del 2011

    Vibrant aresta brucs (GEDE) del Sentinella. La Plantació.

    El Sentinella, al capdamunt de la Plantació ens ofereix una roca excepcional i ambient garantit!
    L'aresta brucs del Sentinella l'havia fet fa tretze anys amb el Ramon Font i el seu fill, l'Aleix, aleshores la distància entre assegurances em va arronçar i el Ramon se la va fer tota de primer! des d'aleshores que sempre pensava que m'hi havia d'acostar una altra vegada i va ser el passat diumenge 09 d'octubre que amb el Toni ens hi vam posar. Ens fèia mandra apropar pel Monestir, tot i que seria més curt i hi anàrem des del Clot de la Mònica.

    Comença suau per redreçar-se i fer-nos treballar, malgrat la fresca vaig suar!
    Deixat enrrera el Barretet i l'agulla del Divendres Sant el camí travessa la canal que sembla baixar del Sentinella, però ens sembla massa brutai no ens atrevim a pujar per aquí amb el que remuntem fins l'alçada de la Campana i el Rave, als que fem una visita i tampoc veïem clar com fer cap al Sentinella...decidim tirar amunt a buscar el camí de Sant Jeroni i d'allà recular i baixar com si vinguèssim del Monestir. Vaja que quan som a peu de l'aresta ja estem calents, calents! L'esperó es veu molt atractiu i m'hi poso, llàstima que encara no hi toca el sol!

    Acostant-me a la primera reunió, on ja em tocarà el sol.
    Comença amb una rampeta on trobem un químic i d'allà cal fer una excursió a buscar-ne dos més que protegeixen el mur d'entrada, prou aprop un de l'altra. No la recordava tan mantinguda, m'hi haig d'esforçar de valent, potser el fred...amb concentració i nervis, aquest llarg imposa!! em vaig enfilant, no se veure un cap de burí, però col.loco un bon Àlien al seu lloc, el Toni al recuperar el llarg em comenta que el tenia just al damunt! un altre químic i reunió. Ara ja em toca el sol, però li caldria més al Toni que està fotut de fred a l'ombra del peu de via que a mí que he arribat ben calentó, que aquí s'ha de tibar.

    El Toni comença el segon llarg, aprofita un burí trencat per llaçar-lo, passat el primer burí es decanta a l'esquerra i es concentra disfrutant la roca.
    Al Toni al recuperar el llarg entén perquè m'ho mirava! com tiba! A la reunió, còmoda i ben equipada no s'ho pensa gaire i es disposa a continuar: un burí prou atrotinat a la quinta forca, abans, a mig camí hi ha un burí amb la plaqueta trencada. Tot i no ser molt fiable la llaça i sort! ja que abans de poder xapar el burí té un bon ensurt al patinar-li el peu, gràcies que estava ben agafat de mans i no arriba a caure. Tremolant, per dintre, ja que no se li notava, tira amunt amb determinació, ara ve un tram prou llarg fins la propera assegurança, que ni es veu...


    sortosament la roca és franca i ajuda a continuar amunt. Troba a la dreta de la plataforma un espit amb la plaqueta ballarina, al que suposo li deuria donar tres petons! a sobre un químic, força amunt, però ja amb la tranquilitat d'haber xapat quelcom potable. Ara la paret es torna a posar vertical, al capdamunt en una fisura horitzontal, al seu marge dret un pitó molt mimetitzat, abans la paret deixa equipar-se. Passat el pitó un químic assegura la superació del gran bloc.

    Arribant al còdol gegantí! on la paret es redreça però és prou assegurada.
    El còdol és tan gran que s'hi enfila a sobre, em comenta que aquí abans si muntava reunió aprofitant la fissura de la paret. Uns metres per sobre un burí sense plaqueta. A partir d'aquí l'aresta perd verticalitat, però no elegància.
    Enfilat damunt del còdol, on abans es fèia reunió!

    Disfruto recuperant la tirada que tan bé s'ha treballat el Toni.
    Em toca! arribar al burí és delicat, potsser el tram més difícil d'aquesta tirada, llavors perd fieresa per tornar a trempar arribant al Còdol, però és ben assegurat i la roca permet posar-hi coses, del còdol cap dalt no s'hi val a relaxar-se però la seriositat minva força fins la reunió.
    Estem tots dos molt contents, la dificultat en si mateixa no és alta, però l'altivesa d'aquesta roca i l'escalada que s'hi ha de fer ens ha fet pujar amb respecte i precaució.
    Una via indispensable, a la que no dubto hi tornaré.
    Per retornar al camí de Sant Jeroni el Toni em proposa de fer-ho per la via Balbino de la Paparra, via que l'amic
  • Joan Prunera
  • li ha dedicat a un bon amic. No ens traïem ni els gats i de l'espectacular ràpel ens acostem a la canal. El primer llarg és molt senzill i el fem desencordats i la resta podem fer-la en dues tirades, apurant els seixantes al llarg esperó que ressegueix. Ha estat una elegant manera de sortir! Una bona caminada fins al cotxe, però ben satisfets, per l'excursió i l'escalada.

    Ressenyes a agraïr a RockTopo i a l'amic
  • Escalatroncs

  • dimecres, 5 d’octubre del 2011

    Simfonia Wagneriana al Sentinella. La Plantació. Montserrat.

    Escalar enmig de la boira li va donar un plus "Wagnerià" tan sols faltàven uns llamps i trons!!
    Aprofitant l'última tarda d'agost, el 31-08-2011 ens acostem al Sentinella amb el Wolfgang, ara fèia dies que no coincidíem i em venia de gust compartir corda plegats; li vaig proposar la Wagner i cap allà que anem, que aquesta també la tenia pendent. El cel és ben tapat, sembla que vol ploure, però no arrenca, s'ha estroncat l'aixeta...fa xafogor i molta humitat. Per aprofitar el temps agafem el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí de Sant Jeroni, passat el Gorro frigi busquem el trencall a l'esquerra que baixa cap a l'agulla, just abans del mirador.
    Al sorprenent primer llarg, que ja t'avisa i et posa els braços a tò!
    Avui començo, com m'agrada, però no hi ha opció, que el segon llarg tiba molt i li guardo a l'amic!! algun dubte per localitzar el peu de via que és prou emboscat i ens hi posem: és a la dreta de la via Dels Pisters i a l'esquerra de la Purple Haze. El primer bolt una mica amunt. Aquest llarg m'agrada molt, però em sorprèn, me l'esperava més senzill i abans del flanqueig em penjo a "refredar" els braços...

    Flanqueig d'entrada a la primera reunió.
    Vaig mirant amunt i no veig res...coi, per on va això, quan a la dreta m'adono que hi ha una instal.lació, flanquejo amb precaució i reunió. És penjadeta i no massa còmoda, però com que no hi haurem d'estar massa estona, de seguida s'enfila el Wolfgang i ja és aquí.
    Impresionant segona tirada on si no duem el 6b assolit haurem de tibar d'alguna cinta al començament.

    Mentre s'acosta el company m'he anat mirant el que segueix i sembla potent. Surt el Wolfgang de la reunió cap a la dreta a buscar una filera de bolts, s'ho treballa prou bé i és a punt de sortir-se'n, però li cap penjar-se, llavors s'ho mira i li va sortint, passats un parell d'assegurances la paret millora i ja el veig disfrutar.
    Al meu torn ho intento i tot hi anar de segon haig de tibar de cinta en un parell de passos, després l'escalda és tècnica i potent però es deixa fer.

    Tercer llarg d'antologia, desitjaries que no s'acabés, i tampoc "les piles"!!
    Segona reunió, m'ho miro, que ara tinc un tram per fruïr i el vull, això, disfrutar!! és llarg i mantingut amb un pas més punyetero al mig. Abans d'entrar a reunió es posa vertical però la presa millora, el que passa és que arribes amb la llum de la reserva encesa, faig un repòs abans d'entrar-hi!
    Podem rapelar la via, però vam preferir arribar al cim i fer el flanqueig fins al ràpel, al davant del Fusell.
    Com que ja no tenim temps de fer una altra via decidim acabar d'arribar a dalt, ara la roca canvia i és força trencada, cal vigilar ja que tot i ser senzill la qualitat de les preses no dóna confiança. Un flanqueig espectacular i divertit et deixa al davant del Fusell. D'aquí ens despenjarem fent un ràpel espectacular i volat fins al peu de l'agulla, entre el Sentinella i el Fusell on puja la via Sikosis d'el malaguanyat J Mª Alsina.

    Instal.lació de baixada, una mica atrotinada.
    Ens ho hem passat molt bé, la via s'ho val i l'agulla també, a mes avui la boira ha jugat a cuit i amagar presentant un ambient feréstec i, perquè no dir-ho Wagnerià! Oberta amb esperit esportiu, reequipada amb bolts i amb reunions rapelables és una manera diferent d'enfilar-se a aquest monòlit de roca immillorable, de la millor!
    Agraïr a Guillem Àrias, Gastón, M. Lobera i J. Freixes per aquesta línia oberta el 01 de maig del 1987, aneu-hi i disfruteu-la, però no oblideu que la reina del Sentinella és l'aresta Brucs (Gede).