diumenge, 12 de juliol de 2009

Roca dels Col.leccionistes-Via Infinity. La Plantació. Montserrat. 11-07-2009.

Un dia amb molta humitat després de les pluges de la setmana, ennuvolat i amb molta xafogor.

Les abundants pluges de dijous han deixat la muntanya ben xopa, però pel cap de setmana els de la méteo anunciaven pujada de les temperatures i sol...però el sol no el veurem, la calor, no en feia massa però la humitat era tan alta que a la que et movies arrencaves a suar! amb el Toni hem tornat a la Plantació que fa dies que m'havia fixat en una altra via dels germans Masó, la Infinity, la seva 250ena apertura!! felicitats companys. N'havia llegit la ressenya al bloc del
  • Joan Asin
  • i me n'havia fet entrar ganes.
    No teníem massa clar com trobar el peu de via, l'agulla és al davant del roc de Sant Cugat i busquem una altra canal paralela a la dels llorers, anem amunt i avall, ens enfilem fins a una paret on trobem tres vies d'esportiva que va obrir en Joan Vidal, el que ens fa anar enrrera per finalment decidir-nos a entrar al torrent dels llorers i passat el primer tramd e graons i just abans del peu de via de la Presidenta a l'esquerra hi ha un trencall, trobarem un parell de fites, una amb un pal al mig del torrent i l'altra al començament del corriol. Una grimpadeta avui delicada per lo relliscós del terreny i ensopeguem amb la via.

    El selvàtic peu de via, avui a mes ben enfangat.
    Contents d'haber trobat la via, però la recerca ens ha permès trobar-ne d'altres que es vèuen prou interessants. La signatura Masó ens confirma que som a la Infínity, una fletxa i una I esculpides en un petit còdol. El primer llarg comença fi de preses i el primer espit és força amunt, sembla que hi havia un pont de roca, però ha saltat com demostra un tros escrostonat. Cal vigilar molt amb els gats, ja que el terra és moll i el començament molt fi...començo amb precaució fins a xapar l'espit, el Toni m'ha col.locat en Alien en una fisureta que almenys, en cas de relliscada, farà que no l'arrossegui avall. Fins al segon espit encara no s'hi val a badar, per anar millorant a mesura que vas pujant, la roca és brura, potser per la pluja, i fa que vagi ben concentrat; sota un tram mes vertical comença a decantar a la dreta baixant la dificultat progressivament i desapareixent al darrer tram les assegurances fins a la reunió, que faig en una sòlida Sabina.

    El "segell" dels germans Masó ens confirma que som a la via escollida.

    El primer espit és força amunt, ha saltat un pont de roca que protegia el trimer tram.
    La primera reunió és en un petit replà terrós, avui és ben moll i se m'enbruten els gats! Quan arriba el Toni ja vigila de passar per les pedres i no enfangar-se els peus, el mur que segueix és ben dret i més difícil del que sembla, sobretot els tres primers espits en que les preses de peus són dolentes i no tenim bones mans;

    Al primer tram del segon llarg, on cal tibar-hi de valent.
    Perdo de vista el Toni, el mur s'ajeu una mica; abans d'arribar a la reunió hi ha un espit, el Toni no el veu, és a la dreta de la reunió, protegint el ressalt d'entrada.
    Pot posar un friend a un forat, la veritat que cal, ja que aquí la roca és una mica trencada i el darrer espit força avall.

    On es perd de vista el Toni comença a perdre verticalitat, una bona excursió fins la reunió.
    Al meu torn vigilo de netejar-me be els gats abans de posar-me a la paret, és fi de veritat, sortosament algun forat permet guanyar alçada amb seguretat, però de peus es va precari i haig de treballar a fons! Un mur que amb el pas de les cordades i la neteja de pedres inestables serà fantàstic, deu n'hi dó la continuïtat d'aquests dos llargs. Arribo a la segona reunió sota el desplom: veig que el superarem pel marge dret aprofitant un sòcol descompost.

    Deixant el mur per entrar al terreny mes ajagut que ens porta a la segona reunió.

    Extraplom del tercer llarg que superarem pel llabi de la dreta.
    Per acostar-nos al sostret hem de superar un curt relleix vertical, aquí podem assegurar amb un àlien el primer tram. xapat el primer espit m'aixeco pel tram descompost arribant be al segon, la fissura de sota és molla i decideixo fer A-0 per anar a xapar el darrer espit. No m'en refio i descanso abans de sortir dle sostre, que tot i que és ajagut, no hi ha res fins la reunió. No fem servir els estreps, s'arriba be en A-0 i quan estigui més net de passar-hi es podrà forçar en lliure, al Toni se li envà avall un còdol immens al que jo mi havia enfilat de peus a sobre...
    continuo amunt per terreny fàcil, però trencadís, amb el que poso un àlien enj una esquerda, la veritat és que el mur é smolt compacte i poc assegurable. Em passo la reuió, la veritat és que ni la veig i entro a la canal arbrada fent reunió d'una sabina just passar unes grosses alzines.

    Llegint el pot registre, hem fet la sisena ascensió d'aquesat via.

    Al cim bessó de l'agulla dels Col.leccionistes.
    El cim és ben petit, un munt de pedres amagen el pot amb el llibre de registre, hi anotem la sisena ascensió, es nota que s'ha fet poc, però a la que es netegi la roca esdevindrà una clàssica de la zona, val molt la pena.
    Per baixar veurem unes grosses alzines al vessant Nord, allà hi ha el ràpel, cal fer el contorsionista per colocar-s'hi. Són 50 metres espectaculars un pel desplomats al començament, tot baixant veig una reunió, per aquest pany hi puja una via que es veu potent, potent, algú sap quina és?

    A la canal dels Llorers, just després de superar un tram de graons verticals trobarem aquestes fites que ens portaran a peu de via.

    Resenya dels germans Masó, com sempre molt bona! la seva 250ena via. La trobareu a
  • Ona Climb
  • 8 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Ostres tu ja havia fet el comentari i no sé el que ha passat.
    Tens raó feia molta humitat, els dits estavem com enganxosos, sort del magnesi. Aquesta l'apunto.
    Bona pensada la Plantació, suposo que devieu arribar xops. Enhorabona Jaume i Toni

    joan asin ha dit...

    Enhorabona Jaume, via curta però intensa que val la pena l'excursió fins a peu de via.

    Eduard ha dit...

    Felicitats per l'activitat. Aquesta té molt bona pinta, però me la guardo per quan refresqui una mica, que l'aproximació fa pujada!!

    INDI ha dit...

    Bona via,1er i 2on llargs molt macos i mantinguts, però diferents; varem fer en lliure ( de 2on ) el sostre del 3er llarg, brut i trencat, 6a + o -.La via que veieu en el ràpel es la Somiatruites, un 6a de canto i continuitat.
    Salut i a tibar-li.

    lux ha dit...

    eii Jaume!!Al ritme que portes les faràs totes les 250!!
    El diumege encara feia molta humitat, realment Montserrat sempre és sorprenent!

    enhorabona!

    Pietro ha dit...

    Ostres Jaume, t'estàs convertint en tot un expert "masonià"!... jo en canvi em sembla que no n'he fet cap! Aquesta podria ser una bona opció per estrenar-me perquè té molt bona pinta,...a més: tampoc he anat mai a la Plantació. Buufff no tinc excusa!

    Jaumegrimp ha dit...

    Mingo, és una bona via, no et decebrà. Joan, el teu post me la va fer descobrir i sí l'excursió val la pena.
    Eduard, ja fas bé que és una aresta brucs, però no esperis gaire que el primer llarg humit ha de ser fotut!
    Indi, felicitats per les moltes apertures que tens per aquests voltants, vàrem veure les tres d'esportiva que hi tens a la vora, tinc in mente la teva al Roc de Sant Cugat. Bona referència el sostre, jo no vaig voler tibar que el braç encara s'està recuperant...
    Lu, ja m'agradaria ja! però tinc feina per molt temps sortosament, a més ells no paren d'obrir!
    Pere, com que no has estat mai a la plantació? ja hi estàs portant la nesa a fer alguna via Masoniana que disfrutareu, a mé sla caminada és agradable i un bon entrenament per anar al Pedra!

    Carlota ha dit...

    Jaume! T'he vist al blog del Pietro, veig que estas recuperan-te bé de la lesió. Me n'alegro.
    Una abraçada!