Cap de mort oest i el "Burret", tardes Sant Llorençanes. 29-06-2009.

El Cap de mort i la paret oest, curulla de bones vies.

Diumenge finalment no vaig poder lligar caps, amb el que aquesta tarda hem quedat amb l'Ivan per anar a Sant Llorenç a fer-hi una escalada de via llarga, la paret oest del Cap de Mort ha estat el nostre objectiu i concretament la via Matiné, la única, de moment, segons el Pere (PGB)equipada amb parabolts.


Des de la primera reunió, l'Ivan preparant-se per sortir.
La Matiné, 6b/A-0, és una via de tres tirades curtes, la primera i la segona es poden fer en una de sola, però no sé si amb corda de 50 n'hi ha prou...nosaltres vàrem fer totes les reunions. Començo jo, quina mania no? els sòcols de Sant Llorenç són tètrics, amb una roca poc agraïda, però aquí no n'hi ha per tan...potser al ser tan repetida s'ha anat sanejant. Els parabolts són ben posats i ajuden a no patir per la roca.

Des de la primera reunió, el tram de 6b, tècnic, tècnic!
M'agarda prou aquest llarg, no hi regalen res i cal treballar-lo, però surt prou bé; mentre munto reunió miro la continuació, és força dret i a la llastra desenganxada s'intueix el problema! S'hi posa l'Ivan, el treballa força però finalment ha de fer un A-0 solventant el problema. Al meu torn, aprofito un invertit petit i aconsegueixo fer el pas net, ole! però de primer no sé si hagués apurat tan! La continuació és ajaguda i una mica bruta, però sense problemes.

Des de la tercera reunió, l'Ivan iniciant el darrer i sorprenent llarg.
Resta una tirada curta, però de roca immillorable, d'aquella que ens agradaria trobar a tot Sant Llorenç, però que tan sols es troba als estrats superiors; l'Ivan m'adverteix que és un Vè "peleon" i renoi, si que t'ho has de mirar, és una roca amb molts cantos però que costa trobar el realment bo! a més és ben vertical i no afluixa fins la sortida, per mí el millor de la via.
Fantàstic croquis que hem d'agraïr a

Santllors.com

Fa molta calor, estem deshidratats, no hem triat massa bé l'orientació de la via avui...decidim baixar a peu, es pot rapelar en dos ràpels, però preferim baixar per la canal que va a les Gaites i així de pas estarem a l'ombra. És d'hora i decidim fer una altra cosa, el Cavall Bernat, Burret, carinyosament, és al'ombra, amb el que decidim enfilar-nos per la López-Roca.

Des de la reunió, assegurant l'Ivan.
Aquest llarg és cotat de Vè i protegit amb parabolts, deu n'hi dó però de Vè, hi ha alguin passet prou curiós...però es tracta d'anar derivant a dreta o esquerra per trobar el millor pas. Un buril sense plaqueta és la primera assegurança, penseu-hi.
Material d'època que trobarem a la normal.
La nostra via segueix per l'esquerra, però li dic a l'Ivan de continuar per la normal, fa molts anys que no la faig i és preciosa aquesta tirada.

Al diedre de la normal, assegurat per escarpes d'època, una joia de Sant Llorenç!
Disfruto espatarrant-me al diedre, els ferros antics es veuen molt sòlids i inspiren confiança, la de cordades que han acompanyat i protegit! Al cim Montserrat ens saluda, així com un ventet ara ja una mica mes fresquet.

Al cim del Cavall Bernat Sant Llorençà, el nostre "Burret"

Montserrat teló de fons de les tardes Sant Llorençanes.

primer llarg Via Lópèz-Roca Vè, segon llarg Normal IV+
Ha estat una tarda ben aprofitada i encara ens ha donat temps d'anar a fer una clara a Matadepera, avantatges d'estar prop de casa.
Dues víes recomanables de la zona, la primera millor de matí, l'altra de tarda.