dilluns, 8 de juny de 2009

Roca de Sant Cugat, la Plantació, Via Conxita Garcia. 07-06-2009.

La fabulosa placa dels Plecs i el Montgròs des del cim de la Roca de Sant Cugat

La setmana passada vaig disfrutar molt a la plantació i em van quedar ganes de repetir, amb el que li comento al Josep si em vol acompanyar a probar la via Conxita Garcia dels germans Masó; n'havia llegit la piada del
  • Llorenç (Kutrescalador)
  • i la seva descripció encara em va animar més, tot i que la dificultat seria més elevada en aquesta via...


    L'emboscat inici de via a l'agulla Patchwork i el Josep preparant-se enmig de la selva.
    Per arribar a peu de l'agulla és més curt arribar-s'hi per la banda del monestir, però nosaltres decidim remuntar des del Clot de la Mònica; el camí el tinc fresc de la setmana passada i amb la fresca enfilem amunt, abans tenim l'agradable sorpresa de trobar-nos amb el Wolfgang i el Sergi, que també anàven a la Plantació, el Wolfgang, amic i company de corda ja m'havia fer un comentari i pensava que potser ens trobaríem!

    Arribant al final de l'agulla Patchwork, una curiositat de la via!
    Cal remuntar gairebé tota la canal dels Llorers, una bona trescada, però val la pena pel paisatge i solitud de la zona; identifiquem la roca de Sant Cugat i quan ja em passava de llarg el Josep troba el corriol que es desvia a l'esquerra cap el peu de l'agulla.
    Sóc maniàtic amb això de començar i el Josep que ja em coneix no hi posa cap problema, però el 6a t'el passes tú doncs, ah, molt bé, el darrer per tú Josep, en el fons ja m'agrada la proposta, el tercer llarg és menys assegurat...però m'hauria anat bé per entrenar el coco.
    L'agulla és força trencada, almenys per on jo vaig pujar, ja que passat el primer espit no en vèia cap mes, em vaig deixar el segon que sembla és més a l'esquerra on la roca és mes sòlida, i fins la sabina no vaig poder posar una assegurança en condicions, per sota dos micros em van consolar...l'arribada a la reunió és divertida, no saps com posar-t'hi de petita que és.

    El mur per on va la segona tirada, però gran part de l'escalada és amagada sota l'arbre!
    Quan começa a pujar el Josep sento el Wolfgang i el Sergi que ja han arribat, finalment també començaran per aquesta via. Muntem el ràpel amb una corda i baixo a la canal, cal vigilar a no baixar massa i lligar-se dels boixos del coll.
    Muntada la reunió al tronc de l'arbre, un til.ler em va semblar, m'ho miro i li veig possibilitats sense tocar l'arbre, però seguint la tècnica favorita dels germans Masó , m'ajudo de l'arbre per abastar el primer espit, que el braç funciona molt bé però...una gran massa d'aritjols i brancada entorpeixen el pas del pitó al següent espit, allà se m'enganxa un aritjol al casc, a les grapes per portar-hi el frontal de tal manera que no puc seguir...!! arribo a xapar l'espit però m'haig de penjar per alliberar-me! la propera cordada penseu a portar unes tisores d'esporgar, ho agraireu.

    El Sergi dalt l'agulla i el Wolfgang que treu el cap.


    El Josep emergint de la boscúria i derivant a l'esquerra.

    La segona tirada és prou mantinguda i el tram de V+ es fa més dur que el 6a.
    Una vegada superat l'estrat arbori, la via va a buscar les millors preses decantant-se a l'esquerra per enfilar recte amunt, aquest tram és impressionant, el disfruto, m'ho miro una mica abans de fer l'excursió fins la reunió, un flanqeig a la dreta amb bona presa.

    Ben concentrat a mitja tirada, un tram on cal fixar-s'hi.
    Ara és el torn del Josep, ha encadenat el llarg fent pocs esbufecs dels seus, bona senyal, ara li toca disfrutar, un mur vertical l'espera.
    Mur vertical del darrer llarg, espectacular!
    La tercera tirada és llarga i passat el primer mur perdo de vista el company, em distreuen els crits de les properes cordades de la GEDE al Gorro i de la Magdalena superior, que són plenes de cordades, fins i tot haig de preguntar-li al Josep si és ell que ha dit reunió!? però no pasa massa temps que Reunió, ara és el meu torn, disfruto els passos, trobo la tirada força exigent, escalo millor de primer; una gran cova sota el darrer ressalt demana entrar-hi i fer-hi una becaina, però a la dreta un espit marca el camí cap a un ressalt que quan s'ajeu ja ets dalt la reunió!

    l'Agulla Jaume Mata per on vàrem veure una via prou interessant, algú sap quina és? i La Presidenta on una cordada és apunt de fer cim.
    El Josep ha fet reunió dels dos espits, amb el que m'arribo fins al cim, allà decidim esperar els companys, jo ja en tinc prou per avui, que no s'ha d'abusar del braç.
    Ei! que això funciona tío!!!després de tan temps no m'ho puc creure.
    L'estada al cim és plaent, relaxada, un airet fresc i estimulant ens acarona, no en baixaria!


    El Sergi a la reunió cimera.
    La ressenya dels germans Masó marca dos ràpels, el del coll el trobem ràpidament, és ben bé sobre el coll amb l'agulla de Jaume Mata; hi ha dos parabolts units amb cadena i una bona anella, però atenció, vigileu que per arribar-s'hi el terreny és molt descompost. També hi ha unes sabines ben gruixudes per qui vuigui utilitzar els mitjans clàssics. En uns 20 metres som al coll, però la nostra sorpresa és quan per rapelar la canal molt embrossada que comenten ens és impossible, han caigut dues grans alzines i tapen l'entrada a la canal, ens ho mirem, però no ens atrevim a baixar per allà amb el que l'alternativa és vorejar la base de l'agulla Jaume Mata fins deixar-la enrrera una mica i entrar en una canal bruta que ens deixa a la cara oest de l'agulla, remuntem un collet i tornem a la canal dels Llorers fent força equilibris i la mona! Vaja que el que us recomano, ho he llegit en altres blogs, és rapelar de la instal.lació cimera, dos espits, cap a la canal embrossada, díuen que amb dues cordes de 50 s'arriba al peu de la canal de l'arbre de la 2ona tirada...però caldria contrastar-ho...


    Estudiant per on baixar. Les Cabres s'enfilen fins aquí?

    Les dues cordades al cim des de la instal.lació de ràpel sobre el coll "nord".
    Nosaltres ja ho deixem per avui, el Wolfgang i el Sergi encara faràn dues víes més: Territori Dakota a la mateixa Roca de Sant Cugat i la Tomahawk a la Mamella, i és que s'ha d'aprofitar la caminada no? esteu fets uns bous!

    Ressenya dels germans Masó gràcies a
  • Ona Climb

  • 12 comentaris:

    Llorenç ha dit...

    Veig que també vau saber trobar-li l'encant a la via! primer l'agulla i després dues tirades força mantingudes sobre roca molt bona!

    Vaja festival als rapels! nosaltres am rapelar dels dos spits fins a terra per evitar-nos problemes....veig que vam fer bé!

    felicitats per la recuperació del braç!

    Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

    Per molts anys Jaume!!, jo també provava el brac, però a la GEDE del Gorro . Ja li vaig explicar al meu company de corda que feieu la Conxita García. Suposo que els crits èren nostres...

    A tibar valents!!!

    Pekas ha dit...

    BUeno.. bueno.... una bona alegría el llegir el teu retorn
    "engalomador".. ;-)))

    Bones víes les triades.. ara poc a poc.. sentir.. escoltant el braç... sin prisas.. pero sin pausas... :-)))

    M'alegro molt del teu retorn...

    lux ha dit...

    eii Jaume!
    seguint l'estela blogger... a la Plantacio!
    Ke bé! mica en mica a tornar a disfrutar de la roca!
    Felicitats!

    SergiC ha dit...

    Hola Jaume.
    Menys mal que ens vàreu advertir que ja erem a la Roca de Sant Cugat que si no arribem a Gorros i ni ens enterem.
    I gràcies per les fotos que em vas fer des de dalt!
    No vàreu escalar res més?

    Eduard ha dit...

    Més deures per fer!! Ara, quan hi anem, ja estudiarem bé com baixar

    Gemma ha dit...

    Je je je... Jaume, la teva foto mirant incrèdul el teu braç és genial :)
    M'alegro que a poc a poc vagis agafant seguretat, això sí, sense abusar ;)

    jclaramunt ha dit...

    Estàs com un roure!! Ja diràs quan vulguis anar a fer esportiva a Sant Llorenç...
    Felicitats per la via!

    Jaumegrimp ha dit...

    Llorenç, té encant la via, l'agulla esmicolada, l'arbre, els murs verticals...per mí, vaja, pel meu bíceps, va ser un repte, i en vaig sortir molt content.
    Amic "mono" que t'ha passat al braç? si m'envies un mail et faré arribar algunes fotos que us vaig fer.
    Pekas! ni m'ho crec que vagi tan bé...no creguis que vaig una mica acollonit, que quan es va trencar no va avisar...!! ara tibo suau i fent tota la força que puc amb els peus. Gràcies pels ànims i les explicacions de la teva experiència!
    Lu, doncs sí, la ressenya dels "Kutres" em va animar, ja veig però que tú deu n'hi dó com les gastes en el retorn a la roca!
    Sergi, encantat de coneixe't, ja he vist el teu blog, quan pugui el linkaré al meu, ah i merci per les fotos me les baixaré! si vols que et passi les que us vam fer, m'envíes un correu.
    Eduard, va bé tenir deures i projectes pendents! i quan hi vagis a rapelar per la darrera reunió, no facis com nosaltres que encara porto punxes clavades als braços!
    Gemma, vaja careto em va sortir! fèiem conya amb el Josep i em va enganxar...i sí ja vigilo ja, que no vull recaure, però es que no em molesta gens...el que esperaré a fer és a anar al rocòdrom i fer esportiva, que aquí sí que es tiva.
    Josep, de moment l'esportiva l'hauria de deixar, que em coneixo i li apretaria massa al braç i no convé fer el burro que la palla va cara!

    Mingo ha dit...

    Jaume,sembla que la manivel.la funciona perfecte. Aquests Maso troben petroli on sembla que no n'hi ha, curiosa ascensió. L'apunto. Ah segueixo els teus consells al peu de la lletra vaig quasi tot el dia amb els pèssols congelats al colze. A veure si provo aquesta setmana si la cosa va millor.
    Una abraçada

    Joan B ha dit...

    felicitats per la via,

    Veig que has tiornat fort,. sembla que no hagis parat durant uns mesos !!

    salut i a tibar

    Jordi O ha dit...

    Be per el braç, no?