Agulla Manolito Garcia i La Torta, al cor d'agulles. Montserrat.14-06-2009

Des del cim de la Torta el perfil del Bisbe, a la muralla Nord.

Aquest diumenge tenia ganes de tornar a La Plantació, hi tinc molta feina a fer, però el Josep prefereix canviar d'aires amb el que ens decidirem sobre la marxa, tot fent un cafè al Bruc; finalment d'entre vàries possibilitats ens decidim per la Master and Comander a l'agulla Manolito Garcia que el Josep la té abandonada d'un intent en ple hivern,

El primer llarg l'identificarem gràcies a un pitó col.locat a mitja alçada...
Per arribar a peu de via seguim la primera canal immediatament després del refugi d'agulles, Vicenç Barbé. Passat un encaixonament de la canal s'obre una rampa on si ens hi fixem veurem un pitó que sobresurt.

El Josep a peu de via, preparant-se per pujar.
La primera tirada és bruta, plena de fullaraca i amb la roca que te l'has de mirar, la dificultat però fa que no es pateixi, en tendencia a l'esquerra, buscant la millor roca es troba la reunió.

Còmoda reunió penjada sobre la canal.
Ara és el torn del Josep, aquesta tirada és més vertical i la roca es veu prou bona.
Els espits, a ma!, és l'estil Masó, estàn ben col.locats, aquest pany de paret és exigent i ajuden a escalar tranquil. Passat el tercer espit, la paret es comença a ajeure i perd severitat, sent una disfrutada fins la reunió.

Al pas del segon llarg, un tram de roca petita i peus fins...

A la segona reunió, arborícola. l'Ou de Colom ens acompanya i ombreja la via.
Ara continuo fins dalt l'agulla afortunada, la cota 95 (R de Semir), fent una grimpada i desgrimpada de tercer que em fa pensar en que estem fent una cresteta Pirinenca més que escalant a Montserrat!

Al cim de l'agulla Afortunada, just abans de la desgrimpada cap a la tercera reunió.
Som en un collet, ara cal superar una altra agulla, un espit en marca la via i protegeix el pas de la roca secretiva que trepitgem; sembla que s'hagi d'enfilar recte, però la roca es veu molt fràgil i un pitó a l'esquerra, de dubtosa fiabilitat, marca el camí: flanquejar la bola de l'agulla fins un diedre que permet remuntar altre cop la carena, una passejada per entre roques soltes et deixa a la pobra i minça alzineta on es fa la quarta reunió.

La darrera reunió abans de cim, una alzineta mig seca.
Vigilant de no fer baixa totes les pedres avall, arribo a la darrera reunió, millor no fer-hi gaires estrebades. Resta un muret senzill fins al cim, una fissura a la dreta permet col.locar un alien i protegir la sortida, però el tram és tan curt que es podria passar sense més.

Aquest munt de pedres amaga el pot registre característic de les vies Masó. Una sabina prou ferma aguanta l'anella de ràpel.

l'Agulla Manolito Garcia o cota 94 de la llista d'en Semir és un bon mirador, plana i àmplia, la via cal dir que és una bona excursió amb poca escalada, una curiositat d'itinerari ben trobat, diria que per a col.leccionistes i incondicionals de les vies Masó o col.leccionistes d'agulles, vaja que si el que voleu és escalar...a mí personalment no em va desagradar, sobretot el segon llarg que és fi i tècnic, llàstima de que es fa curt. Admirem les vistes, la Tri-roca, la Torta, el vessant nord, l'agulla de l'arbret...

Fabulosa ressenya dels germans Masó gràcies a

Ona Climb

És d'hora i ens hem quedat amb ganes de més! el Josep em comenta si he fet la Torta (també coneguda com la Ma)no i estaria bé, es veu interessant des d'aquí. Amb el que preparem el ràpel i en un moment som al peu de la Manolito i ens enfilem fins a la Torta.
La Torta, també coneguda com La Ma, és la més alta de tota la regió d'agulles amb 1.087m. la seva via normal és el nostre proper objectiu.
Voregem la Tri-Roca per sobre la muralla nord, amb fantàstiques vistes a la timba, i ens arribem a la normal de la Torta; em miro i remiro el pany de paret, no es veu dret, però tampoc i ser veure cap assegurança...el Josep diu que ni ha d'haber, però...quan gairebé em rajo, veig un espit al marge dret, força amunt, ep! això ja canvia, dónem la corda Josep que m'hi poso. només sortir col.loco un alien en una fisureta i en diagonal a la dreta em vaig enfilant, quan m'acosto a l'espit les preses de peus es fan petites i arrodonides, però es xapa bé. Recte amunt cap a una fissura sobre la qual hi ha l'altre espit.

El pany de paret de la normal, cal bona vista per saber per on va la via i més per veure l'allunyat primer espit.
Ara la via es redreça fins un mur vertical, just a sota un buril ben rovellat, però que sembla més ben posat que no pas els espits! just a sobre una fisura que m'admet un alien, un cop de gas i surto del muret, ja sóc a la reunió, ben còmoda just en una plataforma sota el cim.

Pel perfil de la dreta va la via normal, 35 mtrs, dos espits i un buril.


El Josep al muret que dóna caracter a la via.

Reunió d'època! la vaig reforçar amb un camalot del 0,75.
Quedo molt satisfet d'aquesta escalada, clàssica, clàssica, amb assegurances força allunyades, el que buscava per anar "educant" el "coco", a més la vista des del cim és espectacular, als peus la Boleta del Portell estret, el perfil del Bisbe, el Lloro...

Satisfet dalt la Torta, avui no hem cansat el braç, però hem disfrutat fent el "clàssic".
La boleta del Portell estret als peus de la Torta.