Anem d'hora ja que hem triat la Bernat i Amalia al Frare gros. La via és molt maca però no contàvem amb el fred vent del nord que fa avui i això ens passarà factura. Faig el primer llarg, de roca poc fiable, el Pep es posa al segon i gairebé l'acaba però el fred l'atenalla i decideix baixar abans d'acabar el llarg.... La veritat que patir fred no ho teníem previst, jo també he quedat glaçat i veïent que els llargs que queden són ventats i a l'ombra decidim canviar de plans.
.jpg)
La muralla de Frares encantats als peus, amb la foradada al fons.
Ràpidament ens escalfem remuntant la canal que puja al Bisbe, a la seva cara sud, al solet tenim una altra via apunt: la Xavi Rosell, també dels germans Masó, curteta, però que ens servirà per tréure'ns el fred i les ganes d'esgarrapar.
.jpg)
La Monja i el Lloro des del contrafort del Frare gran.
.jpg)
El Pep és home de sol, i se li han carregat les piles a la sud del Bisbe, hem esmerçat molt temps amunt i avall, abans d'arribar al peu de via hem pujat a la sud del Frare, amb el que ja ens va bé que tan sols tingui dos llargs.
.JPG)
A la dreta de la normal, aprofitant un tram de roca prou bona fins sota el desplom sobre la muralla nord.
A la dreta de la normal começa la Xavi Rosell, cal anar amb cura ja que a l'esquena queda la timba, millor lligar-se. Començo jo, que l'artificial és l'especialitat del Pep. Comença per un mur vertical i de roca no massa franca, per a mesura que t'aixeques millorar de qualitat, fins es pot aprofitar un merlet com assegurança.
.jpg)
El Pep gaudint del sol i la roca.
La reunió és sota el desplom uns metres a la dreta de la fissura de la normal. Aviso el Pep que he arribat i mentre munto reunió gaudeixo de la vista de la Monja i el Lloro, avui els hem revoltat i n'hem vist gairebé totes les cares.
.jpg)
Des del Bisbe la cara de la Monja per on va la via normal.
És el torn del Pep, aquesta tirada és d'artificial equipat amb una sortida en lliure per assolir el cim, comença cap a la dreta i s'aboca a la timba de la muralla nord, és impressionant! tranquilament, amb una tècnica depurada es va enfilant, no fa servir el fifi, no el necessita, ja m'agradaria pujar els artifos tan tranquilament com ell!
.jpg)
Al segon llarg, artifo equipat amb una sortida en lliure que li dóna caràcter.
Perdo el Pep de vista, no ens sentim, amb el que quan la corda es va acabant em preparo per sortir, serà el primer artifo que faig des de l'operació i vaig recelós, però gràcies al fifi, puc estalviar-me esforços i sortir-ne sense problemes.
El tram de lliure li dóna caràcter i queda un bon regust!
.jpg)
El Pep satisfet dalt del Bisbe!
.jpg)
El Lloro i al fons el Frare gros, ara sí al sol!
Un parell de parabolts amb anella ens permeten tornar a peu de la normal. Tot i no haber escalat gaire ens ha quedat un bon regust, el Pep ha tornat a la via llarga després d'uns anys de tenir-la abandonada, jo he pogut escalar amb ell altre cop després de temps de no fer-ho i no marxem de buit com ens havia passat altres vegades! Tanmateix la passejada per frares per ella sola ja val la pena i si a sobre
podem fer una via Masoniana...
Ressenya dels germans Masó gràcies a
.JPG)
.jpg)
10 comentaris:
Felicitats per la via i sobretot per la companyía. Ara feia temps que no veia al Pep fent via llarga. Segueix essent tota una llegenda. La última vegada que vaig anar amb ell vam desisitir de fer l'aresta Ribes. Be, salut i a tibar.
Jordi Pardo.
eii Jaume, doncs si que va bé l'entrenament del cocu sí, perque vaig anar fins el peu i la via al tros inicial es finet i no es veu molt protegit no...
carai quan tornis a la via llarga llarga estaras fet un tot crak
T'estàs posant les piles i recuperant el temps perdut! Jo el diumenge vaig estar a la sud i a primera hora calor no feia, l'aire era ben fred. Més tard ja vem entrar en calor!
Salut
A vegades els canvis de plans no són per què si... segur que els resultats han estat els millors!!
Felicitats a tots dos per la via i la passejada prèvia, m'alegro moltíssim de veure el Pep tan en forma!
Je je je.... al Pep li passa com a mi: amb fred s'arrauleix i amb sol... no hi ha qui el pari! El llarg d'artifo es veu espectacular, felicitats un altre cop!
Felicitats per la via i per la bona recuperació del braç.
La zona és preciosa i les vistes no tenen preu !!
Doncs si que vam estar ben aprop. Lo del fred et dono raó nosaltres a l'ombra no ens hagués molestat la màniga llarga.
La via me l'apunto, aquest Masó no paren.
Jaume una abraçada i m'alegra que el braç funcioni bé.
Jordi, el Pep és història viva de l'escalada i com dius una llegenda!
Lux, el primer llarg és molt maco, i gens difícil, i ja ho dius, ja via llarga, llarga que de moment no he passat de quatre llargs i m'estic malacostumant!
Josep! ho intento això de recuperar el temps, però és impossible...de moment! ara, disfruto intensament el que puc fer, a veure quan podem coincidir.
Bona reflexió Raquel, i no va estar malament l'alternativa, el Pep hi va disfrutar i això és el que compta.
Gemma, és ben veritat, amb el sol se li van carregar les piles i ja saps com és el Pep, quan s'anima pot amb tot!
Joan, bon sant! l'indret és màgic i t'aboca a la muralla nord.
Mingo, la Vicenç Soto fa dies que la vull fer, per poc no hi coincidim! celebro que el colze vagi millorant!
La via no sé com serà, però la primera foto és fantàstica! Enhorabona per tot plegat!
Quina gràcia veure el Pep Graells al teu bloc (és ell no?) feia anys que no en savia res. M'alegra saber que segueix gaudint de les seves muntanyes estimades.
Publica un comentari a l'entrada