dilluns, 1 de juny de 2009

Via Canvi Climbàtic. La Plantació. Montserrat. Joiós retorn a la roca! 30-05-2009.

Des de la canal dels Llorers, els dos primers llargs de la via. El cim de la dreta és la filla alta de la Presidenta.

Semblava que no arribaria mai, fèia dies que em trobava massa bé per estar-me d'escalar, però els meus col.legues no em deixaven: "han de passar sis mesos, no el forcis, quan mes temps passi millor"... jo he mirat de fer cas, però ara ja ho tenia difícil, no podia anar lluny a fer esquí de muntanya ja que no disposava de tot el cap de setmana...amb el que truco al Toni
  • Tallaret
  • , que fas aquest dissabte? no res i tú? vaja que vam sintonitzar ràpidament i li vaig demanar si volia sortir amb un rovellat i convalescent escalador...cap problema, a quina hora et passo a buscar...anirem a fer una via dels Massó, la Canvi Climbàtic; ja me l'havia mirat aquesta via, el Mingo
  • Conqueridors de l'inútil
  • n'havia fet una piada i la dificultat vaig veure que no era mantinguda, a més, em fèia li.lusió retornar amb una via Massoniana.


    El Toni preparant-se a peu de via, al mateix llit de la canal dels Llorers.
    Sortim prou d'hora, la via és nord, nord-oest, amb el que és ideal per aquestes dates; enfilem el Clot de la Mònica amb la fresca i sense adonar-nos'en ja som al coll, això sí ben suats! ja no recordava el goig d'acostar-me a una via, amb el pessigolleig de com serà, de si n'estaré a l'altura...però vaig molt relaxat i tranquil, l'espera ha estat llarga i ara són tantes les ganes de tornar-hi que ho estic assaborint, i disfrutant com fèia temps que no ho fèia...


    A peu de via trobarem una minúscula inscripció a la pedra: CC i una fletxa amunt.
    Remuntant la canal trobem un primer tram de graons, passat aquest continuem i just abans de que la canal es torni a enfilar comença la via, una inscripció gravada a la pedra ens ho confirma.
    Li dic al Toni que si no li fa res començaria jo, el primer llarg és arrampat i poc difícil, a més poc assegurat i és el que busco, tornar a fruïr de l'escalada sense pensar en les assegurances...i ho aconsegueixo, escalo bàsicament amb els peus, no cal tibar de braç i em concentro amb els peus, la dificultat assequible m'ajuda i tranquilament vaig superant la rampa, llaço, això sí, les dues sabines i flanquejo cap a la dreta a buscar la reunió, dos espits.

    Tornant a escalar! semblava que no arribaria mai! aquest primer llarg el vaig disfrutar amb delit.
    El Toni entrant a la rampa que porta a reunió.

    La primera reunió és còmoda, a mí em va costar de trobar ja que buscava els espits al mur i són força avall.
    Em costa localitzar els espits de reunió, els buscava al mur i éren més aprop en una rampa, es nota que fa dies que no escalo! recupero el Toni, ara és el seu torn, aquesta tirada és força llarga i amb la roca una mica trencada, cal anar cercant el millor tram.

    El Toni al segon llarg, de roca a trossos delicada, però mantingudet i ben trobat, sobretot el tram final i el flanqueig d'arribada a reunió!

    Portem el material que recomanen els germans Massó a la ressenya, aliens i friends així com algun tasconet, però no trobem on col.locar-los...i això que el Toni ho procura, ja que a mitja tirada hi ha dos trams en que l'assegurança allunya força, quan jo pujo em fixo que hi ha signes d'haber caigut alguna cosa...seria on es posàven les assegurances? amb resignació el Toni supera les llunyanies i acaba desapareixent de la meva vista per la dreta i aviat escolto reunió!

    A la zona on cal fer anar el "coco" i derivant cap a la dreta per encara el flanqueig cap a la reunió.
    He deixat de veure el Toni i de cop escolto un soroll i pedres que càuen, Ei!! estàs bé, Sí, tot bé, quan pujo m'explica que se li ha trencat tota una alzina de socarrel i ha caigut cap per avall! vaja ensurt, certament les alzines que fan de reunió no estan massa sanes no!
    Disfruto aquesta tirada, vaig a poc a poc, buscant els peus i mirant de no forçar el braç, sortosament no em sento res, ni tan sols els dits flaquegen, però com que quan el "punyetero tendó" va dir prou tampoc va avisar, miro d'anar amb compte...

    Fruïnt de la verticalitat i les cantelludes preses de la tercera tirada.
    La segona reunió és en el cim d'una canal i es fa en unes alzines, cal però triar bé ja que el Toni té un ensurt! ara cal continuar per un mur vertical que acaba en un desplomet, és el meu torn i no m'ho penso, passo a l'altra costat i m'enganxo a la paret, les preses dónen confiança, són rugoses i fermes, les assegurances ben posades, fins i tot el pont de roca que ajuda a fer el flanqueig cap a sota el bony, aquest té bona presa i surt prou bé, aquí ja haig de tibar de braços una mica, però miro de treballar bé de peus...superada la balmeta resta un tram desequipat fins al cim de la Vicepresidenta, llaço una sabina just abans i dubto si entrar flanquejant per la dreta o recta amunt, finalment li engalto recte, però aneu en compte ja que hi ha molta pedra solta. Faig reunió en unes migrades alzines al collet entre les dues agulles.
    Al tram de 6a, a la dreta de la normal a La Presidenta.
    Ara cal fer un canvi de reunió, a una alzina al peu de la Presidenta; de lluny el tram es veu "fiero" sembla més difícil. El primer espit és força amunt, però la tècnica Massoniana ja ens l'estem aprenent: quan hi ha un arbre aquest es pot fer servir no? i tan que sí! un ramonage alzina paret permet abastar la primera presa bona i xapar l'espit, llavors ja entres en matèria, un parell d'espits mes i s'acaba la dificultat, s'ajeu una mica i un pitó protegeix l'arribada a reunió, una sabina a pocs metres del cim i de la que rapelarem.

    A la reunió cimera, una sabina sota el cim.

    Amb la cara pago! he encadenat el darrer llarg, veig que encara m'en recordo!!
    És el meu torn, a veure com anirà, aquest curt tram és vertical i sembla que hauré de tibar...però m'ho prenc amb calma, intento passar sense tocar l'arbre, però no em complico la vida i faig un ramonage arborícola fins la bústia sota l'espit, em situo a la paret i a veure, m'equilibro, busco les preses que i són i vaig superant-me...el Toni m'anima, vinga Jaume que l'has d'encadenar i sí sense adonar-m'en surto del tercer espit, no sense haber tibat de braç, de cop li dic al Toni òstia el bíceps, què passa?, res que estic superant-me del braç fotut...i canvio de braç per si de cas! m'acosto a la reunió molt satisfet, no m'ho puc creure gairebé cinc mesos després i sóc dalt d'una agulla!

    El pot-registre, on vàrem deixar el nostre comentari, un detall de les víes Massó!El Toni a la reunió sabinera.


    La cara est de la Presidenta des de la Vicepresidenta; apunt d'iniciar el ràpel.
    Un curt ràpel de la sabina, que vàrem reforçar amb un cordino, ens deixa al cim de la Vicepresidenta, d'allà surt un corriol a l'esquerra pel vessant per on hem pujat, força dret i relliscós. Amb algun cop de cul fem cap a la canal dels Llorers i ja sense complicacions excepte alguns trams de graons-ferrata, al fons de la plantació amb la seva fresca estimulant.
    Gràcies a tots pels ànims que m'heu anat donant tots aquests mesos, entre les vostres piades que he anant llegint i posant a la llista de pendents i el vostre escalf, aquest temps se m'ha fet més passador, gràcies a tots! una abraçada.

    Ressenya extreta d'
  • Ona Climb
  • 19 comentaris:

    Joan B ha dit...

    Felicitats Jaume !!

    Et semblava que aquest dia no arribaria mai i ja ho veus, escalant i encadenant un 6a ( Jo em vaig agafar a l'espit) com si res.
    salut i a tibar

    Anònim ha dit...

    Moltes felicitats Jaume !!!

    Bon retorn, a veure si coicidim algun dia!!

    Joan C

    alpinistaderevista ha dit...

    Homeee, Jaume, ben trobat i ben recuperat.
    Apa-li, poc a poc, sant tornem-hi, ke no ha estat res.
    Felicitats!!!

    gatta ha dit...

    moltes felicitats Jaume, m'ha alegrat molt llegir-te! Salutacions!!!

    jclaramunt ha dit...

    Moooltes felicitats per la via i per la tornada!!! Els peus de gat s'han degut quedar ben estranyats quan els agafaves al matí...."on va aquest després de 5 mesos"!!!
    Apa, ara mica a mica anar agafant el to i amb quatre dies a tibar com un bow de la ceba!
    Salut!

    Raquel ha dit...

    Moltes felicitats pel retorn Jaume!!! Ja se't trobava a faltar!!

    Gatsaule ha dit...

    Ja era hora, enhorabona!! Veig que has preferit tornar a escalar abans que quedar per anar a córrer...

    Llorenç ha dit...

    ep!!! felicitats!!! me'n alegro molt!!

    ara poc a poc a recuperar-se i a tornar a fer via!!!

    salut!!!!

    lux ha dit...

    Eii Jaume!!
    Enhorabona!!
    això si que és una bona noticia!!

    Quina alegria poder llegir de nou les teves piluades!!!

    una abraçada!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Moltes gràcies a tots/totes! Joan B, a veure quan podem quedar, o trobar-nos per les pàrets.
    Joan C., segur que coincidim, a veure quan serà! i vés entrenant que ens hauràs d'obrir els llargs difícils.
    Alpinista, a veure quan coincidim!
    Gràcies Gatta, jo també vaig llegint les teves aventures i aprenent de les teves ensenyances botàniques.
    Josep, trobo a faltar les trobades al rocòdrom, però això sí que ho hauré de deixar de moment, i sí que es van extranyar els gats, imaginat que d'entrada m'els deixava oblidats! però es van portar molt bé, encara s'en recordaven els tios.
    Raquel, et vaig fer cas i m'he deslligat força del bloc, existeix vida més enllà, però miraré de tornar a agafar el ritme sense obsesionar-m'hi, vaja com tú, que publiques menys, però quan ho fas disfruto llegin-te.
    Gatsaule, és que el córrer no és lo meu, "ho tinc prohibit pel metge"!! sempre em foto els turmells enlaire i prefereixo la BTT, en tot cas m'hauríes d'esperar massa, t'aburriries d'esperar-me, tot i que mes endavant segur que ens trobem per les parets, ens hauràs de dur al cingle de la To.
    LLorenç, gràcies, us vaig seguint i porto la llibreta plena de vies que heu fet, tot lleguint-vos el temps passava millor!
    Lu, si no hagués estat per una cursa que teniem aquest diumenge hagués anant a l'Aneto amb esquís, però mira, el fet de quedar-me sense plà ha precipitat el retorn, però n'estic molt satisfet i ara mica en mica a veure com va el braç, per cert, la Canvi Climbàtic molt recomanable, aneu-hi que disfrutareu.

    Gemma ha dit...

    Jaume, avui m'has alegrat el dia! Que bé que ja tornis a estar en forma!!!! Ara a poc a poquet toca tornar a agafar forces i confiança, però sense presses, eh?
    Ànims!!!!

    flx ha dit...

    Doncs enhorabona, sembla que mai arriba però ja ho tens!
    Ja pots ben dir que tornes a estar a la vertical, i m'en alegro molt de que sigui amb tant bon gust de boca.
    La veritat es que la via sembla molt ben escollida per l'ocasió.

    saludos

    la-tribu ha dit...

    Enhorabona Jaume,
    Encara que hagi estat llarg per tu, valia la pena esperar. oi?
    Ara toca disfrutar.
    jesús

    Pietro ha dit...

    Evidentment em sumo a les felicitacions. Ja veus, encadenant 6a, i fent canvi de braç a mig pas, jejeje...d'aquí 4 dies ja estaràs al 100%. Encara podrem fer alguna tarda per La Mola o Montserrat!

    Antoni Aymami ha dit...

    Osti Jaume, nomes per la rebuda quasi valia la pena ser fora una temporada.

    Molt ben explicat.

    Mingo ha dit...

    Eiii Jaume fantàstic, fa dies que pensava amb tu, pq vas comentar que despres de setmana santa tornaries, pensava que no se t'hagues complicat tot plegat. Ja veig que no. Felicitats per la via, veig que no has perdut gens de coco el primer dia de primer, la tercera tirada el tram del desplomet no està mal.
    Jo ara estic amb una mica de tendinitis al colze, de fet l'arrosego del febrer i m'han dit que reposi que pot anar a més i m'han espantat una mica. Els traumes ho tenen clar repos i tot es cura. Una mica de cas els haurem de fer, no?.
    Una abraçada Jaume i molt content de la teva rentre

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Gemma, jo també estic content! però en forma, encara em falta molt, a veure quan podem quedar, tot i que de moment esportiva millor que no en faci...
    Flx, doncs semblava que no arribaria mai i mira, ja hi tornem a ser, ara a mantenir-se i a cuidar-se que ha estat molt dur!
    Jesús, he anat seguint La Tribu i m'he delit amb les vostres aventures! i sí ara a disfrutar.
    Ei Pere, doncs poc m'ho pensava, però aquesta via era poc mantinguda i va sortir bé, d'ara endavant ja veurem...i sí a veure quan fem alguna tarda fanàtica totts plegats.
    Toni, gràcies per acompanyar-me, aquesta sortida la he disfrutat intensament i gràcies a tots pels comentaris, tan de bò que no haguessin calgut, però s'agraeixen!!
    Mingo, ja veig que fa dies que no publíques gaire, així que la tendinitis al Colze! és que ja tenim una edat i el rocòdrom és molt exigent, jo et recomanaria no forçar, deixar el Roco uns dies, molt de gel algún antiinflamatori i mirar de fer víes clàssiques, si ni així funciona llavors ja hauràs de pensar en latres tècniques, fisioteràpia, ones de xoc, infiltracions...pòset en mans d'un trauma esportiu, ja explicaràs com va tot i a veure quan tornem a coincidir.

    Wolfgang ha dit...

    Hola Jaume,

    quina sorpresa m'he trobat avui entrant al teu blog! M'alegro molt que hagis tornat al món vertical, i a més a més amb una bona via! A veure si també sortim un dia, el diumenge volem anar a la Pantació precisament. Si vols venir, ja ho saps!!

    Enhorabona, i a tibar!

    Anònim ha dit...

    Me n'alegro de la teva recuperació. Es nota la teva absència al roco.Quan vulguis sortir a fer alguna paret fàcil m'avises.
    Ens veiem.
    Anselm.