Sultains a la Gorra marinera i Kontuz a la Magdalena inferior. Gorros. Montserrat

Des de la reunió, el Toni preparat per començar.
Una tarda de dilluns ben aprofitada, quan el cap de setmana no es pot escalar, llavors cal enginyar-se-les...i amb el Toni fem cap a Gorros. No m'agrada pujar amb el funicular, però avui toca. Hem decidit anar a la Sultains of Swing (6/1989 Xavier Blasco i Glòria Llavador) que ha estat renovada amb Parabolts. Sortosament avui no fa massa calor ja que ens tocarà al sol.

Tècnic començament de la segona tirada.
L'inici és confús, un parabolt de la via "Del buem amigo" ens pot confondre, però no! cal deixar el bolt a l'esquerra i enfilar-se per terreny agraït i senzill (IV)fins a un replà, just a la paret xapo un buril que descobreix el Toni des de baix i llavors un flanqueig horitzontal a l'esquerra permet abastar el primer bolt de la nostra via; aquí cal enfilar recte amunt amb uns passos atlètics fins la reunió a la Balma.
Continua el Toni, curt flanqueig a la dreta a situar-se davant la següent assegurança, ara recte amunt seguint les xapes, sempre en tendencia a l'esquerra. Aixecar-se és el pas més complicat, que no difícil...
El flanqueig d'entrada a reunió és divertit i ara al davant tenim un mur vertical, la gràcia de la tercera tirada.
Al compromès començament de la quarta tirada.
Per al tercer llarg tornem a flanquejar, ara a l'esquerra, aprofito un bolt de la Buen amigo, i ja xapo la línia: aquí cal tibar de valent, és molt de decisió. M'haig de penjar a mirar-m'ho però finalment surt net, la resta una disfrutada que es fa curta.
El Toni disfruta aquí i ara li toca enfrontar-se a la clau de la via, torna a tocar sortir de la bauma de la tercera reunió cap a l'esquerra, abans però, posa un Àlien dins la balma, més sicològic que res...i encara el mur d'inici: finot fins a l'assegurança...no s'hi val a caure. La continuació divertida amb roca excel.lent i generosa distància entre xapes arribant a la darrera reunió.
Anem be de temps i decidim anar a buscar el ràpel i així continuar amb una via de la Magdalena, la Kontuz-Mesedez.

Disfrutant de la roca i les abundoses preses de la Kontuz-Mesedez.

No ens traïem ni els gats i som a peu de via, una alzina davant una balma enmarca l'inici, inici que sembla més difícil del que és, llàstima de que comença a estar relliscós. Passats els primers metres verticals, s'ajeu i millora la roca, esdevenint una disfrutada que trobo fins i tot massa assegurada. Reunió còmoda a mitja paret. Continua el Toni, la primera xapa és força amunt però la qualitat de les preses fa que ni hi pensis! va a buscar els trams més drets molt ben assegurada, una via plaent per acabar la tarda.

Ressenyes de la Sultains

Escalatroncs

i

Sisbemesanapren

i de la Kontuz-Mesedez

Batalló Alpí

.
Estem pràcticament sols, un airet fresquet ens fa pensar que caldrà tapar-nos una mica...ha valgut la pena passar una mica de calor al començament.
Dues vies que encara no havíem fet cap dels dos i que ens han agradat, cada una amb la seva filosofia i personalitat.