diumenge, 15 de maig de 2011

Sons amagats a la Paret de la Rufa. Canelles. Alt Urgell. 14-05-2011.

Des de la paret, l'alt Urgell en tota la seva esplendor!
Els amics Joan Asín i Llorenç Vallès ens han regalat una via a la Paret de la Rufa, al costat de Narieda Sud, la setmana passada en van fer la presentació repetint-la i divulgant-la i donat que la zona ens agrada prou aquest dissabte tot i el pronòstic de tempestes al migdia ens hi hem acostat.
El Toni em fa matinar i a quarts de sis ja som al cotxe fent quilòmetres, l'aproximació ja ens és familiar de quan vàrem fer la
  • Rodamons de bosc
  • i amés la ressenya del Llorenç amb una foto fa que anem de pet a peu de via.

    El Toni assenyalant el pont de roca des de l'ombrívol i còmode peu de via.
    Tot i anar d'hora arribem al collet entre les dues agulles ben suats, sortosament a l'ombra si està molt bé i el peu de via ho està, trobem la fita i la fletxa a la paret i de lluny ja veïem un cordino vermell. Canvi de samarretes i ens preparem a tastar com les gasten aquest parell...!

    Vertical primer mur, i travessant cap a la placa de la dreta.

    Al davant un mur vertical amb algunes franges horitzontals que el dulcifiquen, entrada fina i relliscosa però a la que abasto el caire del relleix millora. Un altre pont de roca i flanqueig a buscar el diedre, aquest és senzill acabant en un mur al que ens hem d'enfilar, unes sabines serveixen per acompletar l'assegurament.
    Una placa vertical i arrodonida que dubto si forçar recte, ho probo però m'adono que ha d'anar cap a la dreta on hi ha força terreta, sortosament de seguida trobo bona presa de mans i entro a la placa.

    Placa d'adherència per entrar a la primera reunió.
    Uns passos de finura i confiança amb els gats i reunió; és còmoda, en una lleixa.
    Ara és el torn del Toni, que no volia començar de bé que estava a la reunió ben fresquet....ja plegats es disposa a continuar: sortida d'adherència recte amunt, es veuen dos bolts i entre ells trobarà un pitó que no es veu. De sota el segon bolt cal fer un llarg flanqueig, no tan fàcil com comenten els seus autors i que et porta a un mur vertical on s'ha de donar "la talla" el Toni aquí encara no ha escalfat i el sento rondinar, sobretot al pas d'entrada a reunió que li costa força ja que diu és de dits!

    Placa d'adherència i flanqueig no tan "fàcil" per encarar un mur vertical i exigent amb una entrada a reunió "divertida" oi Toni?

    Reunió! crida el Toni, estic content, ha lluitat a tope i se n'ha sortit molt bé, m'avisa que em prepari!! i sí el llarg és preciós, s'ha d'anar concentrat i treballar l'adherència i l'equilibri, el flanqueig amb la terreta que hi ha pertot és delicat i el mur sostingut i fi, chapeau Toni!


    Recuperant la segona tirada, sota el mur sostingut o de "les lamentacions".
    La segona reunió és incòmoda i ben penjada, com puc passo per sobre la reunió per començar la tercera tirada, havia llegit que aquí és on trobaríem els passos més difícils i renoi quis passos més rars...aquí les assegurances, bolts són aprop, però no tan com per passar fent A-0 amb el que quedo aturat al mig de la canaleta sense saber com sortir-ne, de peus fatal! tot és ple de terra i a la dreta no m'en refio, tanmateix de mans tens el que tens i cal fer un pas d'adherència per abastar el següent parabolt...ho probo i reprobo sense èxit i finalment fent un acte de fe de peus xapo l'assegurança de la que faig una estrebada i amunt! arribar al cordinillo de la sabina també em demana un pas de confiança cega que no acaba en una sacada no sé perquè! d'aquí ja millora la qüestió i traveso cap a l'altra sabina i d'aquí per una placa plena de fullaraca traidora entro al bosquet on farem la tercera reunió.
    Val a dir que no quedo gens satisfet de com he resolt el llarg, m'ha semblat molt més de V+, he hagut de tibar de força cintes...no he sabut refiar-me dels peus, però amb tanta terra...ja comentarà la gent a mesura que es repeteixi.

    Al tercer llarg fent el flanqueig entre sabines, després d'haber lluitat sense èxit el tram més exigent de la via!
    El quart llarg comença suau per anar-se complicant, aquí al pas de Vè abans d'entrar a reunió.
    Estic a la glòria, a l'ombra i còmode, el Toni arriba ben suat i el pobre ha de continuar amunt no podent gaudir de l'ombreta de la tercera reunió; el quart llarg fa 55 metres i anem amb cordes de 50...decidim que sortiré a l'ensamble si cal.
    Una placa compacta i ajaguda és l'inici d'aquest llarg, uns ponts de roca serveixen per marcar el camí que es decanta a la dreta per anar a buscar un muret que escalem en diagonal cap a la dreta, l'entrada a la reunió és el més exigent.
    Abans no m'ho demani ja m'he enfilat fins al pont de roca amb el que amés puc veure el Toni entrant a reunió.

    Divertida placa de la 5ena tirada, comença força dreta per anar suavitzant-se; el Toni a l'alçada de la fita que indica el camí!

    Ha canviat el caràcter de la via, aquí els V+ són més suaus, o així ens ho sembla...
    Ja reunit altra cop amb el Toni agafo material i encaro la compacta placa que tenim al davant: per una canalera em vaig enfilant gaudint de l'adherència, que aquí és superba! la placa va perdent verticalitat a mesura que m'enfilo. Una fita em fa adonar que haig de decantar-me a la dreta i per terreny molt agraït arribo a la reunió.

    Gaudint de les plaques i preses de la via.
    Espectacular placa del sisè llarg, el millor de la via! amb un primer tram on t'ho equipes al gust i un segon on cal apretar les dents!

    Som als peus de la gran placa, la placa per excelència i com molt bé díuen els seus obridors per ella sola justifica enfilar-se fins aquí! li ha tocat al Toni i ben content entra a la placa; la primera mitad menys exigent és força fisurada podent-se equipar al gust, força amunt es veuen uns bolts i és que aquí la placa es torna compacte i vertical!

    La sisena reunió és en un nínxol sota un sostre, ben penjada i incòmode per als peus.
    Del primer al segon bolt farà suar el Toni, que li cal fer ús de les seves tàctiques de gat vell! superat aquest tram afluixa una mica però no gaire, es manté fi de dits i mans amb alguna presa salvadora...i una entrada a reunió també de finura.
    Ben content m'avisa que ja puc començar. Fins al pas és una escalada relaxada i divertida...anant de segon el forço i em surt, però amb una relliscada de gat salvada "in extremis" vaja V+!! per mí de 6a no baixa.

    Un pas espectacular i aeri per acabar la via, la cirereta del pastís!
    Tenim els peus destrossats i la reunió on som no ajuda gens, amb el que encaro el que serà el darrer llarg: cal decantar-se a l'esquerra en un pas aeri i espectacular molt ben protegit amb un bolt. Ja fora del sostre tan sols queda una grimpada fins a trobar un pont de roca on faig reunió completant-la amb un tri-cam i un tascó.
    Mentre m'acosto a la reunió es posa a ploure i fa un ruixat que en un moment ens deixa xops, a nosaltres i a la roca!!

    Acabant de sortir del sostre, la via ja s'ha acabat: una grimpada fins a reunió. Molt satisfets i contents dalt del cim, on un ruixat ens deixa xops!
    El Toni acabant de superar el sostret fa una patinada! en noto l'estrebada. Tanmateix ha deixat de ploure i torna a lluïr el sol, en un moment s'eixugarà tot altra cop i encara farà més calor! estem ben deshidratats.

    Fent la grimpada de sortida per anar a cercar el corriol de baixada.

    Hem gaudit molt la via, es nota l'ofici dels seus obridors i com de forts que estan!!
    Ara ens toca una grimpada seguint les fites que ens van portant a la dreta fins gairebé la carena cimera, nosaltres com que ens coneixem el camí no acabem d'arribar dalt i flanquegem per anar a buscar una canal que ens deixa al corriol, davant per davant de les línies d'alta tensió. Més fites i continuem vorejant la paret tot davallant, no fem el ràpel final i desgrimpem pel centre de l'esperó, un pel exposat però més ràpid. Mirem de no baixar massa per així tornar a passar pel peu de via i d'allà al coll on tan sols ens queda refer el camí de pujada.

    Ressenyes de la via, la del bar Tahussà i les dels autors:
  • Joan Asín
  • i
  • Llorenç Vallès


  • Acabem anant a dinar a Oliana, dinar i beure, beure molt!! que sinó afluixa aquesta calor millor portar molta aigua si l'aneu a repetir.
    Hem estat quatre hores per fer la via, una via on no hi regalen el grau i que t'has de treballar als trams "fàcils", a mesura que es repeteixi és d'esperar que vagi desapareixent la terreta. Podríem dir que la via es pot dividir en dues, una primera part vertical i exigent i una segona més discontínua, més relaxada, no exempta d'atractiu, ja que té pasos molt macos i que són l'excusa per arribar a la placa de sortida, no tan compacta com les de Narieda, però molt vertical i fisurada el que ha permès deixar-la pràcticament neta.
    Resumint, una via molt recomanable i que es convertirà amb clàssica.
    Agraïr al Joan i al LLorenç la possibilitat que ens han donat amb la seva obra de gaudir d'aquesta paret.

    18 comentaris:

    Pietro ha dit...

    Osti Jaume, el que més m'ha impressionat de la teva piulada ha estat lo de "a dos quarts de sis del matí al cotxe"! Mare de Déu...si a aquesta hora encara no han posat les carreteres!
    Ens veiem el divendres a la UES. Per cert, a quina hora és?

    llembresku ha dit...

    Ei Jaume, no l'heu ni deixat respirar aquesta via!!! Es veu molt xula. Això de matinar, és el que ens toca fer als que vivim lluny d'aquestes parets tan guapes que tenim a casa nostra!! És el preu que hem de pagar per disfrutar-les!!!
    Salut!!!!!!!!!

    joan asin ha dit...

    Ei Jaume i Toni gràcies per a repetir la via i fer propaganda, je, je. Teniu una cervesa pagada per fer la segona ascensió.

    Gatsaule ha dit...

    Potser havíeu d'haver esperat al diumenge, que la pluja de dissabte la netegés una mica de terra!

    Veig que et va agradar la via. Espero que no sigui un rostoll com la Rodamons...., d'entrada té molt millor aspecte i es veu més contínua.

    Llorenç ha dit...

    Merci per la repetició! m'alegro que us hagi agradat! les suades han valgut la pena! al 3 llarg...es pas de fé d'adherència! i llestos! je je je! Con diu Joan, teniu birra pagada!

    jclaramunt ha dit...

    MOLT BONA ESCALADA JAUME!!
    Vosaltres sempre l'encerteu alhora de triar vies!

    Que el divendres? Hem de portar els peus de gats!?

    Jaumegrimp ha dit...

    Ei Pere, sort que vam sortir d'hora que sinó haguessim patit força més calor, a més estava pronosticada tempesta al migdia...
    Ja tens raó Llembresku, ja!
    Joan A. ben de gust que ens la prendrem plegats i gràcies per la via!
    Joan C. no les teníem totes amb el temps, per això vam anar tan d'hora i diumenge no pintava massa clar tampoc...però pel que sembla els que hi van anar diumenge la van encertar! sol i fresqueta pel vent del nord.
    Llorenç, gràcies per la via i per la birra, que queda apuntada!!
    mecatxis amb l'adherència!!
    Josep, és que coneixent els pares havia de ser bona per força! i sí divendres porta els gats que els hi farem punta!!

    Anònim ha dit...

    La varem gaudir de debò, eh Jaume?, molt ben explicat, ets un cronista dels bons, nomes afegir un breu comentari personal. Per mi va ser molt interessant i treballosa, tota ella es bastant continua i mantinguda al voltant del V grau tret de la primera part de la 4ª tirada i el final de la 7ª, hi ha alguns passos que et fan treballar de valent i on has de buscar-te la vida, assegurada correctament on cal, fàcil de complerta on no hi ha assegurances i que t'obliga a escalar però mai amb la sensació de exposició. Nois una via molt ben trobada i que de segur serà una clàssica, nomes un petit comentari els parabols de les tirades si fossin de 10 mm en lloc de 8 potser millor. Felicitats Llorenç i Joan o Joan i Llorenç.

    Per cert el que matina arriba a dinar quan encara es hora de dinar.

    Antoni Aymami

    Manel&Ita ha dit...

    Ostres jaume!! aquesta l'haurem d'anar fer, sembla que està molt bé. Per no matinar anirem a dormir amb la furgoneta.

    Joan B ha dit...

    Ei Jaume,
    Aquesta era una opció pel diumenge però vaig tenir por de trobar-hi massa gent !!
    salut i a tibar

    Ignasi ha dit...

    La vàrem fer dilluns 16/05/2011.
    Tot i lesplujes algun tram encara està una mica brut.
    Vam intentar netajr-la una mica.
    Sisé llarg molt bó.

    lux ha dit...

    Ei Jaume! Carai el que més m'ha impressionat és això de quarts de sis !!! Clar que diumenge finalment no teniem riscos de tempesta.. i sí, s'estava de fàbula a la paret!

    Enhorabona per la segona ascensió i la disfrutada! també m'ho vaig passar moolt bé!

    Mingo ha dit...

    Ostres tu, no sé si voldre quedar amb tu, buff quarts de sis és molt d'hora. Enhorabona per la via, a veure si el sol no apreta i podem anar algún dia abans de l'estiu

    SergiC ha dit...

    Ja veig que aquests V+ son d'allò tipus 'quinto o más'.
    Esperarem a que es netegi, però me l'apunto, que les parets d'aquesta vall sempre fan gaudir.

    Jaumegrimp ha dit...

    Manel, segur que us agrada! bona idea d'anar amb la furgo, que això de matinar fa molta mandra, a més hi has raconades prou maques per fer-hi nit.
    Toni, ja era hora! un comentari, gràcies i que sàpigues que no m'arrepenteixo de la matinada que vam fer, ara ja veus que has revolucionat al personal!!!
    Joan B, vavs fer bona pensada, que sembla ser que hi va haber cua!!
    Ignasi, així que dilluns també hi vau anar? així aviat estarà més que neta, pulida!!
    Lux, així que hi vau anar diumenge!
    deuries disfrutar que m'han dit que estas molt forta!!
    Mingo, si que f amal llevar-se tan d'hora sí, però va ser la manera de no acabar deshidratats i com diu el Toni a dinar a l'hora!!
    Sergi, el LLorenç i el Joan estan molt forts i el grau està una mica collat, però res que no es pugui sol.lucionar amb un A-0. La via és genial.

    Anònim ha dit...

    Nosaltres si que vam fer honor el nom "el nostre son per llevar-nos d'hora esta a la vista de tothom". El nom suposo que deu anar mes de sons (sorolls) que no pas de sons (somiar), si algú ho sap que ho aclarí.

    Antoni Aymami

    Llorenç ha dit...

    je je je!! els sons...amagats....son aquells que et sonen dintre el teu cap..quan escales i disfurtes....

    Xavi ha dit...

    Hola Jaume, aquesta la tinc al costat de casa però encara no hi he anat. Aviam si m'hi escapo un dia d'aquests, tot i ja comença a fer molta calor. Però bé, això de sortir ben d'hora també és una bona opció.
    Com va anar la inauguració del rocòdrom nou? Si ho hagués sabut hagués vingut a veure-ho (divendres estava a Sabadell). És el que passa per no tenir Facebook, que no m'entero de les coses.
    A reveure!