dilluns, 23 de maig de 2011

Zen a la Carnavalada i Dipankasa a la Boteruda del gra. Agulles. Montserrat.

La Bola de la partió i la Bitlla omplen l'espai! no ens cansarem d'admirar-les.
Aprofitant aquestes tardes que comencen a donar molt de sí quedem amb el Joan
  • Gatsaule
  • per a fer una visita a Agulles; de fa dies que tenia al cap la Zen a la Carnavalada, agulla que mai he pujat. Del refugi d'Agulles agafem el camí que puja a l'avenc dels Pouetons i abans d'arribar-hi enfilem amunt per traça visible i fàcil fins al peu de l'agulla que trobem abans de la Vespa. A la paret lateral trobo el nom pintat: Zen.


    La Zen comença vertical i exigent!

    El Joan deixant enrrera el primer mur, emergint de la canal arbrada.

    El començament és divertit! i ja demana atenció, roca pulideta típica de peus de via ombrívols, el primer bolt una mica alt, la via ha estat reequipada amb bolts recentment, però amb bones mans. Una mica de colocació i començo a sortir de la verticalitat, ara s'ageu una mica, i els bolts també es distancien, tan que costa seguir la via, la roca et porta cap a la dreta, però la via s'entesta en buscar el tram més dret de l'esquerra.
    La segona tirada comença amable per anar-se posant seriosa.
    Quan ja calculo on posaria una assegurança, ja que hi ha un bon forat o una fisura, trobo el bolt....realment em sorpren ja que s'hauria pogut autoprotegir molt bé.
    Tan tira a l'esquerra la via que em passo la reunió i quan he xapat un bolt m'adono que la tinc a sota, res que una desgrimpada no solucioni però!


    Al tram més fi del segon llarg.

    El Joan puja rabent i ja és apunt de començar el seu llarg: comença seguint una gran fisura arbrada, just per la seva banda esquerra, primer senzill per anar-se posant cada cop més dret. Aquí també es desaprofita amb els bolts la gran facilitat d'autoprotecció a la fisura...
    Arribat a la boleta de sortida, l'escalada es torna exigent i cal apretar-li de presa pètita, 6a+ díuen...potser una mica menys..uns passo molt estètics ens deixen a la bola cimera on cal vigilar amb el rocam solt.

    Del cim de la Carnavalada, amb la Bola de la partió al darrera, sortim cap a la Boteruda del gra.
    La via ens ha agradat, el Joan s'ha treballat molt bé el segon llarg i ara encara ens queda temps per fer alguna cosa mes...recordo que mentre érem a la Baby de la Bessona vèïem a la Boteruda del gra el Joan (Sisbemessanapren)fent-hi una via, la Dipankasa i com que ens queda aprop li comento al Joan que li sembla bé.


    Al flanqueig inicial de la Dipankasa i negociant el vertical mur inicial.
    La Dipankasa surt a la dreta de l'aresta brucs, per un flanqueig que es va tornant aeri per anar sota un mur vertical; ho intento però finalment tibo de cinta, A-0 i em col.loco sobre un gran bloc, ara ja es pot anar fent, és molt vertical però la roca hi és immillorable, una disfrutada!! ara, cal anar concentrat que els bolts no són aprop.

    Reunió intermitja.
    A mesura que m'aixeco va perdent inclinació i proporcionalment també allunyen més els bolts, però res que faci patir i ben content munto reunió, un llarg prou divertit.

    La darrera tirada tan sols ens reserva l'emoció del petit llabi abans del cim.

    Ara és el tron del Joan, que té al davant una tirada poc aractiva, ajaguda i senzilla, amb un llabi que sembla donar-li interès, però que es resol amb facilitat i sense complicacions, navegant pel mar de còdols fa cap a la reunió cimera.

    Satisfets després d'una tarda ben aprofitada. Amb un sol ràpel apurant els 50's som a peu de via.
    Pujo a trobar el Joan, el pas del llabi és maco i després tranquilament per una rampa que mor al cimal. Busquem a veure si hi ha una instal.lació més avall ja que anant amb 50's no sabem si arribem baix d'una tirada. A la dreta de la reunió mirant avall trobo una anella i un bolt amb un mailló d'on rapelem. Arribem a peu de via i encara en sobra una mica...si haguessim baixat de la instal.lació de dalt, però, segur que no arribem!



    El rogenc del sol ponent dóna vida a la muralla nord d'agulles.
    Amb el sol que es pon a l'horitzó gaudim del silenci de Montserrat i de la frescor de l'aire, a Coll de Guirló girem el cap i restem aturats davant la muralla nord d'agulles que sembla encendre's.

    Ressenyes de la Zen del llibre d'en Ferran Labraña i la Dipankasa del
  • Joan (Sisbemesanapren)
  • 9 comentaris:

    Xavi ha dit...

    Això si que és aprofitar les tardes!

    Manel&Ita ha dit...

    Molt bé aquesta combinació, una bona tarda d'escalada.

    joan asin ha dit...

    Ei!! ara t'has passat a Agulles i la Plantació?, je,je

    Mingo ha dit...

    La de la Boteruda no l'he fet i l'agulla sempre l'he trobat atractiva. Enhorabona per l'escalada, ah la última foto la conec la del llibre del Labraña.
    Salut

    Jaumegrimp ha dit...

    Xavi, i més que les aprofitarem d'ara endavant! si algun dia ets per aquí ja ho saps.
    Manel, és una combinació força lògica i la pots fer encara millor començant per la Roca Dolça com va fer el Mingo.
    Joan A. doncs la tinc una mica deixada...ja veus que sóc poc fidel, m'hauràs de retirar el títol!!
    Mingo, la Boteruda està bé, té bona roca i millor vista, i sí lña foto és del LLibre del Labraña i treta del teu blog em sembla no?

    Joan Prunera ha dit...

    Hola Jaume. La via Zen la vaig abandonar per que estave tot el primer tram mullat i amés en va saltar una llastra. A veure si m'acosto un dia. La de la Boteruda del Grà, segons els seu aperturista es diu DIPANKARA coses de la tipografia (hehehehe)

    Salut i bones escalades!

    Llorenç ha dit...

    ....quin parell....a qui qui treballa!!!!!! quin pais! quin enveja!!

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, va ser una bona tarda d'escalada i descoberta. Sobretot de descobrir com és de còmode començar les vies al mateix camí!! A veure si hi tornem aviat.

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan, si el primer tros de la Zen està moll deu ser per ni començar!!
    i sobre la Boteruda a la guia del Dalmau també l'anomena Dipankasa, però si l'autor diu que és Dipankara serà així s'haurà d'esmenar..li pots preguntar el significat del nom si el té?
    Llorenç, es fa el que es pot, n'hi ha que treballem els dissabtes i diumenges també i llavors s'ha d'aprofitar entre setmana...i sí quin país!!!
    Joan G tot un plaer compartir via amb tú, a veure si hi tornem ben aviat.