Un començament "picant" i que recordava més senzill...Hem quedat amb el Toni per anar a l'Escabroni Escapullini, cap desl dos l'hem feta i pensem que ja toca...doncs no! avui tampoc, hi ha cua. Uns moments de dubte, ens esperem? avui no hi ha pressa...però millor un alte dia que la puguem disfrutar amb tranquilitat, amb el que triem la Josep Maria Andreví, que malgrat tots dos l'hem feta, jo ja fa més de dos anys i mig i la veritat que hem va agradar amb el que ens hi posem.
Bones preses, però amb roca a controlar a la fisura.
Avui que volia deixar començar el Toni, ell prefereix que ho faci jo! recordava que arribar al primer espit era finot, però no tan! els peus estan prou patinosos i cal un bon cop de gas, es nota que la via s'ha fet molt. La continuació ja canvia, bona presa i anar fent, això si, la roca a vigilar una mica, que està trencada.
Sorpresa! les reunions s'han reequipat amb parabolts.
L'entrada a la primera reunió avui l'ha faig per la dreta, per una zona trencada però molt senzilla i veig amb sorpresa que ha estat canviada, ara està una mica més alta i és amb parabolts.
El Toni deixant enrrera el bosc, ja a plena fisura.
Ara és el tron del TOni, flanqueig horitzontal a buscar un espit i ja cap amunt, d'entrada sembla molt trencat, cal superar una llastra i posar-s'hi al damunt pèr tot seguit encarar una placa que s'anirà redreçant cada cop més.
Acabant de superar la llastra adosada i entrant a la reunió, una tirada molt ben trobada.
Aquest llarg ens l'haurem de treballar, però és fàcilment protegible amb algun friend mitjà o Àliens. El Toni llaça una magnífica sabina que protegeix el tram més dur. Cal apretar una mica per sortir de la vertical i encarar la reunió, que també ha estat "arreglada".
A l'altura de la sabina, el tram més vertical i treballós.
La segona reunió ha estat reforçada amb un parabolt.
Aquesta reunió l'han reforçat amb un bolt amb anella, tot relligat amb un cordino, a proba de bomba! és còmoda i ja tenim al davant la placa final.
Començant el darrer llarg, on caldrà navegar tot buscant el millor pas per arribar al mur final.
Aquest darrer llarg, si no continuem fins dalt de tot de la Miranda, comença senzill, amb molt bona presa, no és difícil, però cal vigilar amb la roca i anar fent, que les assegurances hi allunyen prou, sobretot abans d'abastar l'espit que protegeix el muret final. Aquest espit costa de veure i per sobre trobarem un pitó, però cap dels dos els veus fins que no hi ets a sobre!
El Toni encarant l'entrada a reunió, on la placa es redreça.
El pas d'entrada a reunió és divertit i només cal vigilar arribant dalt amb la roca que es trenca una mica; vaig directe a buscar el Pi, però em topo de nassos amb una reunió de dos bolts amb anella i cadena! coi! això no hi era abans!! Miro l'arbre i em sembla veure'l força descalçat...potser per això han posat aquesta reunió...?
Algú en sap alguna cosa d'aquesta renovació? han estat els mateixos germans Masó?
la veritat tal com la vaig fer inicialment ja m'estava bé, ara s'ha "esportivitzat"
per mí l'hi ha canviat una mica el caracter a aquesta via.
"Antiga" reunió, ara hi ha un parells de bolts amb anella.
Una colla han estat disfrutant de les magnífiques vies d'esportiva del sector Odio Africano.
Ressenya de la factoria Masó.
Bé, una via que m'ha tornat a sorpendre, m'ha agradat tan o més que el primer cop que la vaig fer, i no sé si soc jo però el començament del primer llarg crec que ha pujat en dificultat, com a mínim mig grau.
L'Escabroni va caure eh! però això ja ho explicaré un altre dia.
.jpg)
11 comentaris:
Guapa via, si senyor, i amb un segon llarg de buscar-te la vida. tinc ganes de repetir-la
Salut company
Ei Jaume,
Si el pi acaba caient ( amb aquestes pluges no seria d'estranyar)llavors apreciaràs més la nova reunió de parabolts.
salut i a tibar
Hola Jaume,
doncs si és ben cert...
jo fa dies que tinc pendent les dues... i no trobo mai el moment!
i són d'aquelles que s'han de fer, potser alguna tarda ....
pensava que ja no quedava ningu que no hagues fet l'escabroni!! bé pel que veig ara ni vosaltres..;)
enhorabona!!
Coi Jaume, és increible que jo pugui dir que he fet una via i tu no!!! això no pot ser, l'escabroni la vaig fer amb dos companys més i la varem disfrutar molt.
A la propera et tocarà matinar una mica més!
Salut
,,,,je je je...m'apunto a la llista dels que no han fet la Scabroni...serà que no m'agrada fer cua...i no puc escalar massa entre setmana!!
La JM Andreví molt divertida...i l'entrada, millor fent el mono per l'arbre i llestos!!!!
Aquesta via és molt agraïda de fer, amb un primer pas "apretadet". Els ràpels però son emprenyadors. Enhorabona.
Reforçar reunions és "esportivitzar" una via?
Joan, és una bona via per posar a prova la clavícula, a mí potser m'ha agradat més ara que la primera vegada.
Joan B. el pi se'l veu sanot, però sembla descalçat i amb lo gran que és acabarà caïent...el que no deixarà de ser una llàstima! Ah! la reunió nova em va sorpendre, però això no vol dir que no l'aprecii, be mi vaig penjar eh! però també haig de dir que m'agradava més a l'arbre...
Lú, l'Escabroni e spot fer una tarda, a partir de les quatre ja no hi toca el sol! ara la JMª Andreví i la Glòria millor deixar-les per un matí que són a l'ombra.
Josep, segur que n'hi ha d'altres que jo no he fet, però l'Escabroni em faltava de fa anys i mai trobava el dia, ara però ja l'he feta, que les tardes dónen molt de sí!
Llorenç, l'Escabroni t'agradarà molt, no deixis d'anar-hi, ara això sí, matina si no vols fer-hi cua. Amb això de l'arbre ja tens raó, ja, que per la placa de la dreta com ho vàrem fer nosaltres és cada cop més fi.
Joan A. plenament d'acord!
Anònim, així fora de contexte sona com molt radical...però en el cas particular d'aquesta via, oberta per baix l'any 2004 pels germans Masó, amb espits posats a ma, amb reunions còmodes, no penjades, el fet de posar-hi Parabolts a les reunions l'hi ha modificat una mica l'esperit, esportivitzant-la com la seva veïna Glòria o les properes Sol Solet, Bego-Kush...
Tanmateix és el que penso.
Mentre et llegia, pensava: i no es va mullar? I després he vist que vas una mica endarrerit..... Una via entretinguda, de les bones que he fet dels Masó!
Jaumegrimp, amb tot el respecte... Per a mi, les R,s, en escalada, són sagrades. Aquesta via té sortides d'R no massa ben assegurades, amb ancoratges que poden ser bons... O no tant. De fet, com tantes i tantes R,s. Això no és nou... És a dir... Amb possibilitats reals de fer caigudes de factor 2 sobre la R.
Deixant apart que les R,s tb s'utilitzen sovint per a rapelar, i on pot ser arribin a coincidir vàries cordades (uns davant, uns altres darrera, uns altres rapelant...). Per mi, una R de 2 espits M8 no és garantia de seguretat TOTAL, a menys que la roca sigui molt dura i els hagi posat jo.
No sé si és el lloc ideal per posar-se a donar classes d'equipament, però a l'espit M8 li donen resistències de poc més de 10 KN (insisteixo: en roques dures i BEN COL·LOCAT). Això fa que envelleixi molt malament, a l'aguantar caigudes o càrregues repetitives. Si a això li afegeixes que és molt fàcil fer malament les seves expansions i que pateixen molt l'oxidació... Quan et penjes de 2 espits, pot ser que la cosa aguanti, o no. Al llegir això, a més d'un se li escaparà alguna rialla i deixarà probablement un comentari sarcàstic o menyspreuant...
Suposo que cap d'aquestes persones haurà arrencat un espit en una caiguda, o al fer un A0, o no haurà anat a prendre pel sac al petar-li una R de 2 espits i caure paret avall (cas real, únicament al penjar-se per a rapelar una sola persona).
Doncs mireu, a un company meu si (el cas del ràpel).
Ja no dic, si a més, els 2 espits els triangulem incorrectament (la majoria de coordades, tan novelles com veteranes, té molt a aprendre encara sobre triangulació d'R,s, i malauradament es veuen molts disbarats).
Per aquests motius i pel fet de que la via ens va agradar força, vàrem suprimir fa anys els 2 espits M8 de l'R1, donat que, a més, estan posats en una franja de roca sospitosa... (em va extranyar que els germans MASSÓ, tan veterans i suposadament experts, no s'adonessin) substituint-los per 2 parabolts M10.
També vàrem afegir un parabolt M10 a l'R2 per a reforçar-la. I ja que havíem carregat la màquina, vàrem equipar una nova R3 (al costat del pi) amb cadena, donat que l'arbre, per molt gruixut que sigui, està totalment desarrelat i amb les arrels totes superficials: no cal ser un expert en botànica per adonar-se que el pi no ha crescut erecte i vertical, si no tot ajegut, per culpa del seu mal arrelament. Ningú pot dir si l'arbre caurà... O no. Però és gran, pesa molt i està en terreny inclinat. Davant d'aquest dubte, ens va semblar que malgrat "treure-li encant alpinístic", pot ser valia la pena assegurar-la per tot l'esmentat.
Ahir vàrem repetir la via, i algú que en sap molt més que nosaltres ha trinxat els 2 parabolts de l'R3i s'ha endut la cadena. També han mangat una de les plaquetes a l'R2 i inutilitzat el casquet de l'espit.
Em sap greu si vàrem molestar a algú amb la nostra acció, però sols ens va moure l'ànim de que ningú prengui massa mal... Fotent-se una llet per haver arrencat una R que "qui ho hagués dit, si semblava totalment segura!".
Hola Guineu, vau fer molt bona feina penso, no entenc aquests destralers.
Em sap greu si els meus comentaris poden haver inspirat aquesta malifeta.
Publica un comentari a l'entrada