Roca del Dumbo, aresta brucs. 30-04-2011. Agulles. Montserrat.

L'aresta brucs de la roca del Dumbo, comença ajaguda per anar-se posant dreta i seriosa.
Dissabte passat anem amb el Josep i el Toni cap a Agulles, aquesta primavera està essent com cal i no tenim la previsió massa clara, plourà? s'aguantarà? tanmateix però davant l'incertesa decidim fer una matinal i l'objectiu serà l'aresta brucs del Dumbo, que fa dies que tenim pendent, com tantes altres...

El primer llarg és una grimpada de tercer per disfrutar, avantsala d'uns llargs més seriosos.
Per arribar a peu de via, dubtem per quina canal anar i per error meu anem a parar a peu de via del Setrill, hem agafat la primera canal que surt entre la Roca de la partió i el Cap de Guerrer...veïent que no podrem saltar a buscar el nostre objectiu reculem fins al camí del refugi i ara sí, passat el Cap de Guerrer enfilem la Canal Ampla; el Dumbo es veu quan hem deixat enrrera la Bola i ens enfilem a l'esquerra a buscar el coll nord entre el Setrill i el Dumbo. Avui comença el Toni i la intenció és que jo faré la segona tirada, però...

Reunions amb múltiples burins atrotinats i un espit que s'agraeix.
Fem força broma avui i el Toni comença a pujar sense que no l'asseguri cap de nosaltres...però al cap i a la fi tan se val, ja que el llarg és a pel; a bans d'entrar a reunió posa un Àlien, aleshores ja l'estavem assegurant eh!! S'està força estona per muntar reunió i és que no n'hi ha per menys: força peces, però ben atrtinades! tan sols un espit sembla una mica sòlid. A base de triangulacions i alguna peça més que hi pot posar sembla una reunió força segura. Sort que és en una bona lleixa que a l'anar tres s'agraeix.

El Toni llaçant el magnífic merlet de la segona tirada i al tram més compromès.


El Toni sembla que aquest començament li ha deixat gust a poc i es demana fer la següent tirada, i que hi farem! després de la feinada que ha tingut muntant la reunió! aquí cal anar cap a l'esquerra a buscar un gran merlet, recta amunt però força lluny es veu un espit que no hem de seguir, és d'una altra via.
Passat el merlet cap continuar amunt força metres buscant sempre el camí més senzill.
Pot posar un Àlien abans de xapar el buril del llarg, no sé de qui em refiaria més...!! fins aquí és força finot i no si val a badar. Ara les preses són millors i cal decantar-se a l'esquerra epl més fàcil, si es fa així trobarem un magnífic pitó amb anella on amés hi ha fissura per tascons o Àliens; el Toni que va súper-concentrat ni el veu, ensuma els burins de la reunió i li fot directe amunt tot col.locant un Àlien en un miniforat.

Merlet i pitó, que juntament amb un raquític burí ens protegeixen la segona tirada.
Felicitem el Toni que s'ha marcat una tirada compromesa amb molta sang freda i a més ens ha tornat a muntar una reunió potable aprofitant la ferralla vella i un merlet.
La segona reunió ja té ambient, i tots tres aquí...potser caldrà fer un pensament i renovar aquestes reunions, o no!

Estètic i divertit començament del tercer llarg, on tornem a trobar un merlet prodigiós!
Així penjats, no ve de gust cambiar de cap de corda, amb el que continua el Toni, que no es fa pregar gens ni mica!!! surt flanquejant cap a la dreta a buscar el característic merlet tamany "samaler", abans troba un espit. Davant del merlet un mur vertical protegit amb un burí de museu; és divertit el pas que et porta a posar els peus sobre el merlet! d'aquí cal fer una tibada fina de mans que li costa decidir-se a fer, deriva a l'esquerra buscant millor canto, però hi ha el que hi hà amb el que finalment li tiba recte amunt.

Tibant-li al muret després de posar-te sobre el merlet.
Passat el pas s'entra en una baumeta on trobem dos burins, aquí la lògica fa dubtar, sembla més fàcil cap a la dreta, però és enganyós i finalment continua recta amunt per un tram més vertical però amb molt bona roca. Torna a trobar un altre burí i al relleix de sota el cim que fa un llabi un pont de roca ja instal.lat, a més pots posar alguna peça a la fisura.

Al darrer llabi, llaçant el pont de roca.
Anem perdent de vista el Toni i de seguida Reunió! El Josep i jo disfrutem de valent, el Josep filmant com és costum i ben satisfets ens retrobem amb el Toni.
La veritat que aquesta tirada tot i ser tècnicament més difícil, l'he trobat senzilla, la tirada clau aquí és la segona que no és gens senzilla i al tram abans del burí m'ha semblat fins i tot delicada...per mí és l'estrella de la via, on has de demostrar la teva habilitat autoprotegin-te i la serenitat de saber trobar el millor camí.


Satisfets, sobretot el Toni, després d'una escalada amb caracter i regust!

Cordades gaudint a la Bessona inferior i a la Torta.
Una via molt recomanable, per anar-hi amb el grau ben assolit i el cap fred, no és difícil, però sí exposada. Una obra mestra que hem d'agraïr als amics JM Dalmau i J Fígols del Club Alpí Sabadell de la UES.

Ressenyes que podem trobar a

La Noche del Loro

i al bloc de l'Eduard

Escalatroncs