divendres, 1 d’abril de 2011

Abbey Road i Maya al Cap de Mort Oest. Sant Llorenç del Munt. Vallès Occidental. 24-03-2011.

Les tardes a Sant Llorenç ens fan gaudir, tan que acabem enbadalits mirant com es pon el sol...
Dijous de la setmana passada ens trobem una bona colla per tornar a Sant Llorenç, la tarda encara no dón per gaire, i aquesta zona ens queda prou aprop. Som el Toni, l'Ivan i l'Òscar, amb el que farem dues cordades, i com que l'anterior vegada ens vàrem quedar amb les ganes de fer l'Abbey Road, cap allà que anem.
L'Ivan i l'Òscar faran la
  • Mechànical Wonder
  • , que tan ens va agradar a nosaltres, i jo i el Toni l'Abbey Road.
    Una via curta, però intensa...oi Toni?
    Avui comença el Toni, ep! què us pensàveu?, que sempre començo jo?
    De sota estan no veïem massa moll el flanqueig, però una mica humit si que es veu...l'entrada a la via és molt potent, ben vertical d'entrada amb feixetes de tan en tant. Sota el flanqueig és ben moll i a sobre el darrer espit queda a sota i el proper força amunt...aquí recuperem un mosquetó...el Toni s'ho mira ben mirat i aconsegueix posar un Àlien en un forat, això li dóna moral per superar el tram moll i caçar l'espit; ara toca flanquejar, abans però llaça una sabina. Amb molta cura de no trepitjar el moll va acostant-se a la placa de sortida, recte amunt és complicat, però fent una bona ziga-zaga surt prou bé.

    L'Ivan i l'Òscar a la Mechànical Wonder, una altra via recomanable.
    Es trona a redreçar per entrar a una placa amb dos espits, del segon, última assegurança de la via, penja un mailló!! i no és d'extranyar...cal confiança amb la roca ja que queda un tros ben dret encara per sortir de la placa. Aquí el Toni després de veure que no ho pot protegir, surt a l'aventura i el perdo de vista.
    No trobarà reunió i li cal pujar força amunt fins abastar un arbust prou ferm, amb el que la comunicació resta molt difícil...no ens sentim.
    Al curiós primer llarg de la Maya, adherència, adherència!!! escalada molt rara a Sant llorenç.
    Quan recupero la via disfruto de valent!! cal escalar-hi de valent i els passos no són gens intuitius, t'els has de treballar. Deixem l'Òscar acabant el segon llarg de la seva via per baixar caminant fins al camí del Cavall Bernat a buscar la via Maya. Aquesta l'hauré fet força vegades, ja que és molt atractiva i el seu primer llarg molt característic i diferent del que ens podem trobar per aquí, adherència Pedricera!!!

    El Toni tastant l'adherència amb l'Ivan que també s'hi ha posat.

    L'entrada directa ja se les porta, però s'ha de comfiar en els peus i abastar una bona presa de mans...llavors equilibri i peus, amb alguna tibada de ditets per superar el pas d'abans de la reunió.
    Al Toni, passada la sorpresa de la via, li agrada força, però ara que li troba el gust a l'adherència canvi de terç!! la següent tirada és vertical i amb aquella roca dels estrats superiors de Sant Llorenç que crea adicció.

    Les dues cordades ben satisfetes després d'una tarda aprofitada al màxim.
    Els primers metres del segon llarg són els més curiosos i on cal apretar-li, la resta una disfrutada.
    Esperem al cim del Pla dels Escorpins a l'van i l'Òscar tot gaudint de la posta de sol rrera Montserrat, un cop tots plegats anem a celebrar-ho amb una beguda a Matadepera.

    Artística ressenya dels Germans Masó i croquis de la paret oest del Cap de Mort que podreu consultar a la pàgina
  • Santllors.com

  • 5 comentaris:

    TR ha dit...

    bufff...

    FA anys ens vam enfilar per la ENCASTAMENT, i la veritat és que vaig arribar al cim bufant i mig blanc...( no duiem material però creia que "vºª) era un nivell acceptable per pujar com fos...

    Aquestes parets stllorentines són per verdaders col.leccionistes!!!!

    Salut i records!

    Gatsaule ha dit...

    Carai, Jaume, que et va passar que no vas començar tu? A veure si això sentarà un precedent....

    Mingo ha dit...

    Felicitats Jaume. A mi tb m'ha estranyat lo de que no comencis

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Oriol! la via Encastament és una clàssica i com el seu nom indica, dura com la majoria de clàssiques de Sant Llorenç!! A pel tota la via no?
    Joan i Mingo, ja sabeu que m'agrada començar, però totes les normes ténen excepció i el Toni es mereixia i desitjava començar...això no treu que em quedés amb ganes de començar!!
    però tot baixant vaig començar jo la Maya.

    Manel&Ita ha dit...

    apa, que no pareu, deixeu alguna cosa pels més pobres que hem de treballar les tardes