dijous, 14 d’abril de 2011

Agulla del Romaní i Turó del Pou de l'Enclusa. Frares. Montserrat. 03-04-2011.

L'amagada i modesta agulla del Romaní, al cor de Frares.
Ara farà uns deu dies vam anar tota una colla a Frares amb la intenció de fer la Joan Cervera a la cua del bacallà, recentment oberta pels germans Masó...però ja abans d'anar-hi i comentant-ho amb l'amic Wolgang m'adverteix que la via té una roca pèssima i que ells van baixar-ne després del darrer parabolt abans de la primera reunió...la qüestió em mosqueja ja que els companys són prou solvenbts...però penso que potser era una altra via. Quan la trobem veïem el mosquetó que hi van deixar que ens confirma que sí, és la mateixa via...el començament és brut i amb una roca molt compacta amb preses fragmentades i poc evidents, a més el primer bolt força amunt...la veritat que ni ho provem i a posteriori me n'arrepenteixo, però la questió és que aquell dia ens desinflem i tornem al camí...que fem? sortosament el Toni ha dut algunes ressenyes i decidim anar a fer l'agulla del Romaní.

La primera tirada és poc atractiva, amb algun tram exposat...

Tornem al coll del pas del príncep i baixem en direcció a la canal del lloro, a mitja baixada agafem un trencall a la dreta amb marques de color blau. Aquest camí ens pujarà fins la base del dit, però només travessar el torrent anirem a buscar l'agulla que és darrera el Bacallà...amb intuició i ganes l'acabem trobant.
Són tres tirades, la primera força trencada, però com que no és gaire dreta es puja bé, un espit protegeix la placa on comença a posar-se dret i llavors es redreça fins sota un mur vertical; sota poso un àlien i vaig a xapar l'altre espit. Tinc un mur que és cotat de V+ però per mí no baixa de 6a, es veu a la dreta que s'ha trencat força, potser abans per allà es pujava millor, jo vaig haber de tibar com mai!! ara que potser també és que estava fred ja que fins aleshores tot ha estat molt light...

Reunió en una Sabina al cim de l'agulla Brian Epstein, des d'on observem el diedre que ens espera, prou atractiu!.

Passat aquest mur ja caminant fins a fer reunió en una sabina, som dalt d'una agulla que els germans Masó han batejat com a Brian Epstein. D'allà ens caldrà caminar i baixar a un frescal collet d'on continuarem el següent llarg.
Escalada tècnica i divertida, on els arbusts de la vora seran les nostres assegurances.

Ara és el torn del Toni, l'itinerari és espectacular, ja que s'aboca a la muralla nord i la roca hi és rentada. Un pitó ens assegura el primer tram per anar seguint tot llaçant arbusts i sabines al gust. Un altre pitó en un tram on la roca és delicada i ja perd seriositat per anar decantant-se a la dreta, dalt d'un relleix es fa reunió de dos espits, un d'ells amb la funda ben sortida (atenció!). Ara resta un tram de canal fins al cim que faig jo, al final un ressalt amb molt bona roca per arribar a cim. Reunió en una altra sabina.

Satisfets dalt de l'agulla, encara hem salvat el dia.
El cim té bona vista cap el dit i l'agulla fàcil on veïem una cordada a la via del Senglar. Una desgrimpada per parar-hi atenció i som a una canal que baixem cap a l'oest, al davant tenim l'agulla del Turó de l'Enclusa on els germans Masó hi van fer l'aresta brucs, la via és neta, amb el que possiblement ja s'havia fet, però la questió que ells l'han publicat i cap allà que anem, que el Toni s'hi vol posar.
El Toni al Turó del Pou de l'enclusa, una bona torna tot baixant.

Una grimpada fàcil fins al peu de l'agulla on es pot posar un àlien a la base, ja col.locat a la placa va a buscar un evident merlet que llaça i d'allà en diagonal a la dreta es va enfilant fins dalt. Cal no refiar-s'en ja que tot i no ser dolenta, es veu delicada. Ràpidament pujo l'agulla per retrobar-me amb el Toni, ha estat divertit i una més al sac, la veritat que no val la pena anar expressament, però érem a sota...mirem d'afanyar-nos que el Jordi i el Josep ens esperen, però ens costarà força sortir de la jungla d'aritjols i bardisses fins trobar el camí cap al refugi i el coll de Guirló.


Anant a buscar el camí admirem una cordada al Diedre impepinable del Pepino.

Característiques ressenyes dels germans Masó que podreu trobar a
  • La Noche del loro

  • Unes vies per a col.leccionistes que per si soles no justifiquen la caminada fins allà, però com a segona opció no han estat malament.

    6 comentaris:

    Manel&Ita ha dit...

    Ostres, Jaume no pareu, aquesta agulla no la coneixia,sembla interessant a veure si un dia ens hi acostem.

    joan asin ha dit...

    Jaume sou uns roda-agulles amadades,je,je. Això és bo ens fas condeixer nous indrets.

    Xavi ha dit...

    Tampoc la coneixia aquesta agulla. Com que per Sant Jordi caurà el llibre dels Masó, espero descobrir algunes d'aquestes joies que encara amaga la muntanya.

    Cesc ha dit...

    es veuen prou entretingudes i tranquiles.
    caminar per escalar i pasar-ho be, sempre està justificat.
    Xavi, un llibre dels Masó? quin?

    salut i cims

    Mingo ha dit...

    Jo aquesta agulla tampoc la coneixia, a més Frares és un lloc que sempre m'agrada anar.
    M'has donat una bona idea per tornar a Frares.
    Felicitats per l'activitat

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, darrerament vas a uns llocs ben estranys...., però seguint l'estela dels Masó, ja se sap!

    He llegit que els hi criticaves una via....., em sembla que ´s la primera vegada...;)