Disfrutant la Clerc de la Roca de les onze hores. Sant Llorenç del Munt. Vallès occidental. 28-03-2011.

L'Esquirol i l'omnipresent Montserrat des de la paret de les onze hores.
Les tardes es comencen a allargar i ho aprofitem, amb el Joan

Gatsaule

hem quedat aquest dilluns; fa dies que tenia ganes de tornar a fer la Clerc, des de l'any 89 en que la vaig fer dos cops en poc temps que no la repetia, avui doncs ja toca!
El sorprenent primer llarg, amb la roca més sòlida del que sembla.
Es localitza fàcilment, és entre les reequipades Esbarzers a la dreta i la recent Tercera República a l'esquerra. Veurem una fisura vertical que s'extingueix per apareixer una feixeta a la dreta, al capdamunt un espit. Ja localitzada ens preparem, deixo pel Joan el darrer llarg que és el que té millor roca.
L'inici és per mirar-s'el, costa passar-se a la feixeta, però amb finura i buscant peuets surt be. Caminant cap a la dreta per al vètex començar a enfilar recte amunt.
Un buril permet posar-hi una plaqueta amb el que es xapa amb més tranquilitat l'espit. Grans roques sobresurten de la marga i és en ells que hi ha els espits...sembla que no hagin d'aguantar...però la roca està força "testada" després del pas d'innombrables cordades.

La primera reunió cal muntar-la amb "carinyo"
Abans d'entrar a reunió un nou mur vertical precedit d'una feixa...es veu tot argilós amb grans còdols sobresurtin del fang petrificat...davant el lleig aspecte de la paret per arribar al proper espit llaço un molt bon merlet a la dreta, però m'adono que no fèia falta car, malgrat l'asoecte la roca és molt bona i sòlida i permet enfilar-se com per una escala fins superar l'atlètica entrada a reunió, en una còmoda lleixa. La reunió no fa massa bon aspecte amb força burils i alguns espits, gairebé tots en un immens còdol que tot i el seu aspecte sembla que vol continuar molts anys on és...

Muret d'entrada a reunió, amb un pas consistent.
La meva intenció era continuar fins a la segona reunió com vaig llegir al blog del

Manel&Ita

però em sembla que la corda em fregarà molt i no sé si duré proutes cintes...amb el que munto reunió.

La segona tirada ja millora la roca, és curta i es pot enllaçar amb la primera si es vigila amb el fregament de cordes.
El Joan disfruta la via, avui no rondina de la qualitat de la roca. Aviat ens retrobem i es disposa a continuar: flanqueig horitzontal a buscar un espit i llavors excursió vertical entremig de grans còdols; assolit el segon espit cal fer un aeri flanqueig a la dreta sense veure assegurances, però els ggrans còdols dels peus dónen confiança. S'entra a una canaleta que es va eixamplant, trobarem alguns burins i a la dreta trobem la reunió en una còmoda lleixa; animat el Joan continua amunt, però arriba un punt que no troba més assegurances, va per la dreta per un esperó compacte, a l'esquerra veu una filera de burils...jo després de tants anys i d'es d'on estic no puc ajudar-lo massa, però recordava que era ben assegurada i ara ell va força a pel...toca desgrimpar i decidim que pujaré fins la segona reunió.
Esplèndid darrer llarg: al mantingut tram central i acabant-ne de sortir.

Quina disfrutada el segon llarg, la roca és bona, amb grans bolos que et fan pensar en Riglos...ja a la reunió ho veig clar, és per l'esquerra, per la línia de burils, fa anys aquesta part es fèia en artificial...per on anava el Joan és la variant Miquel Llong. Continua doncs el Joan amunt, ara per la línia de burils, burils una mica tètrics, millor no posar-los a proba! mica en mica el veig enfilar-se, sembla mentida però tot i la verticalitat es pot anar fent en lliure.

Tram ajagut, on podem agafar forçes per encarar el sorprenent i atlètic final!!

S'ajeu una mica i el perdo de vista per poc després reapareixer al pas clau, un 6b+ si es força en lliure. Un buril protegeix el pas, per sort una mica més amunt es pot llaçar un molt bon pont de roca, que és el que fa el Joan i ja llavors una tibada i ja éts al replà de dalt.
Disfruto molt aquest llarg, mantingut i exigent, que demana de tranquilitat i anar buscant col.locació, si es fa així va sortint!! arribo al desplom final, renoi com apreta! em cal una tibada de cinta i ja em coloco per abastar la presa de sortida i ja esta!! Una disfrutada, ens felicitem tots dos a dalt i ràpidament cap a baix que el Joan té feina, sinó encara hauríem pogut esprémer la tarda!!!


Ressenya de la via i panoràmica que podrem trobar a

Santllors.com

Com comenta el Joan al seu blog, la millor via de la paret de les onze hores, oberta pels anys 70 per l'amic Robert Vallribera, J. Vidales i E. Mayoral. Són 40 anys de via que properament rebrà un acurat reequipament gràcies als amics de SANTLLORS.COM
no patiu pel requipament que de ben segur que la via no perdrà el seu regust original tan sols en millorarà la seguretat, sobretot a les reunions.