dissabte, 12 de març de 2011

Mechànical Wonder a la paret oest del Cap de Mort. Sant Llorenç del Munt. 10-03-2011. Vallès Occidental.

La primera cinglera de Sant Llorenç del Munt amagada enmig de la verdor!
Aquest dijous sí que l'encertem, fa un bon sol i amb el Joan i el Toni ens arribem a la paret oest del Cap de Mort. Aquesta paret és ben plena de vies de caire clàssic d'unes dues a tres tirades i que s'han divulgat darrerament gràcies a la gran feina dels amics Marcel Millanes i Pere Cuyàs a travers de la pàgina
  • Santllors.com

  • Des de la penjada primera reunió, el vertical i sostingut primer llarg.
    Deixem el cotxe sota el Cavall Bernat, a la urbanització , i ens enfilem fins al coll entre el Cavall i el Cap de Mort; continuem pel corriol que ressegueix la paret oest del Cap de mort, deixem enrrera un tram on veurem plaquetes a la paret, són les vies 6-7 i 8 del començament de la paret nord-oest, ara el camí s'aparta de la paret i s'enfila, passat unes voltes trobarem que ens acostem de nou, llavors busquem a ma dreta una traça enmig del revolt que s'enfila tot dret i ja som a peu de paret i al peu de via.

    Reunió amb el minimalista "pot" de registre.
    Aquest hivern encara que no ho sembli està plovent força i els peus de via estan "complicats" sobretot aixecar-se del terra és delicat amb tanta molsa i humitat...m'agrada començar i als companys ja els està bé...amb delicadesa aconsegueixo anar-me enfilant tot triant les millors preses i vigilant amb el que es trenca, la via és encara molt jove i s'ha fet molt poc!
    A la ressenya els germans Masó ja adverteixen: via sostinguda i vertical, i me n'adono que tenen raó! faig el pas de 6a i m'encallo a l'Ae, em cal trèure un estrep que m'ajuda a abastar un bon canto del que ja xapo la següent assegurança, ara cal sortir de la piscina!! un pas força tècnic per entrar al flanqueig sota el pont de roca.

    Inici de la segona tirada, amb millor roca però que també cal treballar.
    Sortir del flanqueig és tècnic, rar, i l'arribada a la reunió delicada...vaja que arribo ben satisfet. M'asseguro i em disposos a recuperar els companys, seguint la tònica de la via la reunió és ben penjada però gràcies a una llastreta no és incòmoda. La continuació es veu franca i divertida, però no pas fàcil, el Joan s'hi posa i li costa superar el primer tram, s'ho ha de treballar però sen surt prou bé.

    Al pas clau del segon llarg, un 6a de ditets!

    Superades les dues primeres assegurances el mur s'ajeu i tenim una excursió fins sota un ressalt vertical, aquí hi ha el pas clau, fàcilment escaquejable amb una tibada; d'aquí la paret perd verticalitat fins arribar al bosquet on es fa reunió en uns arbusts. Ens toca a nosaltres, el Toni ho proba per la vertical de la reunió ja que li sembla que la roca és millor, però endebades, jo li tibo per l'esquerra i m'en surto, la roca és cantelluda i si t'en refies t'aixeques bé. Ara sóc sota el pas clau, m'aixeco tan com puc de peus i busco presa de mans, tot és petit, petit, convençut que s'ha de tibar del que hi ha li apreto i m'en surto, de seguida milloren les mans i els peus i ja surto al tram ajagut.

    Amb un ràpel s'és a peu de via, el Toni el fa ja que s'ha deixat les sabates baix!! el ràpel no és instal.lat!!
    Ens ha agradat la via, però ens ha semblat dura, grau de Sant Llorenç! a més a la roca encara li falten repeticions, al llibre registrem la tercera. Amb la primavera i l'arribada de la caloreta millorarà, aneu a provar-la que val la pena, a més al seu costat hi tenim una altra via Masoniana d'un sol llarg que pot servir per acompletar la tarda, avui no ens hi hem pogut posar ja que el flanqueig era ben xop.
    El Toni s'ha deixat les sabates a baix amb el que rapela la via, nosaltres hem baixat caminant: surts per traça recte amunt fins trobar un corriol ben marcat, el seguim cap a l'esquerra fins trobar el camí que puja a Can Pobla que ens torna a peu de via. Si penseu rapelar cal dur bagues i maillon car no està instal.lat.

    Descriptiva ressenya dels germans Masó que podeu trobar així com les panoràmiques de la paret del Cap de Mort a
  • Santllor.com
  • 4 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Una via molt ben triada, Jaume, em va agradar molt més del que imaginava!
    Ara, a veure quan repetim!

    Mingo ha dit...

    Jaume enhorabona.
    Em van comentar que havieu fet una via molt maca. Si quedeu aquest dijous possiblement m'apunti. A més sembla que a l'igual que la setmana passada el dijous serà dels dies bons de la setmana

    JAUME ORS ha dit...

    ... la via pinta maca però la resenya ... una obra d´art !! Queda pendent. Abraçades.

    Funklimbs Ressenyes ha dit...

    Ei Jaume, l'altre dia vam estar buscant el peu de via i no vam trobar l'accés... Ara em sembla que ja la tinc clissada, té bona pinta... Salutacions!