Agulla de l'arbret via Vicenç Soto. 6-setembre-2010. Agulles Montserrat.

L'agulla de l'arbret amb els seus 1.067 m sobresurt al capdamunt de la regió que presideix.
Ara fa una mica més de dos anys que els germans Masó vàren obrir la via en homenatge a Vicenç Soto; aleshores no vaig poder lligar caps per anar-hi i les nombroses piulades deixant-la prou bé no fèien més que animar-me...no ha estat fins ara que amb el Toni ens hi hem arribat. La seva orientació més aviat nord i el ventet que sempre hi bufa fan que no sigui precisament una via d'hivern. L'inici és facilment identificable, si resseguim la base de l'agulla deixant la via Aitor a la dreta: en un sòcol adosat a l'agulla hi trobem la signatura dels autors, V S esculpits a la roca i una fletxa.

Signatura inequívoca dels germans Masó!
Avui sabedors que la segona tirada "tiba fort" comença el Toni, terreny poc definit amb una entrada a vigilar per ràpidament suavitzar-se fins un muret fi; una vegada superat aquest s'ajeu i arribem caminant fins a unes alzines al peu de la paret on fem reunió als arbres.

El senzill primer llarg és defençat per un muret central que li dóna caràcter.

Arribant a la reunió, estratègicament situada en un clap d'arbres sota el vertical mur del segon llarg. Foto Toni.

Ara és el meu torn, l'entrada es veu finota i tècnica i les assegurances no estan precisament a tocar...m'entesto en encadenar-lo, em costa però ja és meva l'entrada, m'equilibro ja sota la rastellera d'espits que em vénen a continuació, es nota que s'ha obert per baix, els xapatges són sempre còmodes.

Disfrutant d'un mur d'antologia, dels que et fan suar, però gaudeixes plenament! Fotos Toni.

La línia és molt vertical i fins extraploma un xic, amb el que fet alguns metres més em penjo a descansar els braços; els passos van sortint tots en lliure però m'he encallat a un punt on no trobo com avançar, peus precaris i preses molt petites, a la ressenya marca A-1...ho intento vàries vegades però no m'atreveixo a forçar...finalment tibo de cinta, A-0, i supero el pas. La resta continua millor, baixa una mica el grau i puc encarar l'entrada a reunió content i eufòric! he disfrutat molt en aquest mur.

El Toni recuperant la tirada, l'ambient és superb!

Per assolir la reunió encara ens ho fan gruar, la roca no és tan bona i no et pots relaxar. Ben penjada i un pel incòmoda aquesta segona reunió, amb ambient de gran paret..."ja pots pujar Toni" a disfrutar que el llarg s'ho val...i a fè que el disfruta, lluita de valent i arriba esbufegant però ben content.

Penjada segona reunió, un balconet privilegiat sobre la Filigrana.

Curios tercer llarg que es va decantant cap al penjat mur nord, variat i amb sorpresa final.

De la darrera tirada la gent no en parla massa, però es veu potent, s'enfila recta amunt fins aun llavi trencat al que ens hi hem de posar a sobre, llacem una sabina i continuem a l'esquerra tot abocant-nos al buit de la cara nord, impresiona! un pitó no massa ufanós protegeix l'entrada a sota el muret de sortida, la sorpresa final!
Vaja amb el pas, al Toni li costa treure'n l'entrellat...que si per la dreta, que si per l'esquerra...finalment ell per l'esquerra, jo per la dreta...resta un ressalt desprotegit fins a la reunió cimera, no s'hi val a caure que el darrer espit el deixem força enrrera.


Historiada resenya amb el segell Germans Masó que podeu trobar a

El Balcó de la Lluna.

Em reuneixo amb el Toni, felicitats, vaja "passet" no? restem una estona gaudint de les vistes i cap avall. Un ràpel de gairebé 50 metres espectacular ens deixa a terra, mentre tornem cap al cotxe comentem que la via val molt la pena. Felicitats als germans Masó per aquesta obra d'art tan ben trobada, on han sabut lligar la dificultat i l'aventura.