dimecres, 22 de setembre de 2010

Um bon regal! la GAM al Bisbe. Frares. Montserrat. 25-07-2010-

L'agosarat perfil del Bisbe és present el miris d'on el miris...
Un bon regal sí senyor, i és que el dia de Sant Jaume amb el Toni ens proposem d'afrontar l'aresta GAM al Bisbe! aquest cop sí! i és que en altres ocasions el fred, el vent o...me n'havien allunyat. Quedem ben d'hora que jo haig de ser a dinar a casa que hem fan un dinar de Sant Jaume familiar.

A mesura que ens hi acostem no podem deixar d'admirar aquesta línia.
Som al juliol i suem força al llarg camí d'aproximació, triem arribar-nos-hi per Can Massana i Coll de Guirló seguint el camí a coll de Porc; ja de lluny albirem l'esbelt i elegant esperó. Malgrat haber matinat són passades les nou del matí que comencem la via, serà l'unic tros en que el sol ens tocarà, ja que fins arribar dalt l'ombra serà present, això, afegit a un ventet persistent, farà que no patim gens de calor i fins i tot ens haguem d'abrigar a estones (un luxe a finals de juliol).

El primer llarg és trencat, terrós i amb una entrada a reunió espectacular!
Les dues primeres tirades són ben diferent al que trobarem a continuació, terreny més pirinenc que Montserratí, i amb roca a vigilar. Tot i el generós equipament entrant a la reunió ens caldrà un encastador per protegir un pas atlètic i poc evident.
La reunió és en un replà molt còmode, s'agraeix pel que vindrà! Continuo amb el següent llarg, que el Toni encara no ha "escalfat"; em sorpren: un primer tram agraonat i arbori m'aboca a un diedre obert on la clau és entrar-hi, aquest es fa vertical i estret acabant en xemeneïa. La xemeneÏa em costa i haig de superar-me de les cintes...amb calma però, es deixa fer, però hi cal concentració i col.locació.
S'acaba en una canal que mor dins una "cova"; es pot fer reunió a la seva entrada però opto per continuar i sortir a la llum fent-la a les envistes del magnífic diedre del tercer llarg.

La segona tirada comença extranya i arborícola, per acabar espeleològica! visca la variació!



Des de la segona reunió, l'escletxa-cova. Sòlid reequipament per cel.lebrar el 50è anniversari del G.A.M.
El Toni ja ha posat fil a l'agulla, comença un dels milors llargs de la via, el diedre del tercer llarg. Podríem dir que entrar-hi és el més rar, llavors ja es va fent, però les preses no hi són tan bones com m'esperava...cada cop es va fent més vertical i l'ambient sota els peus també.
Impressionant fissura-diedre del tercer llarg, d'antologia!
El Toni m'avisa que ja munta reunió, perfecte! estava agafant fred, i és que aquesta reunió és també força còmoda, a peu pla, això i l'airet m'han anat refredant. Trobo prou potent el llarg, no l'encadeno, però tampoc m'hi mato...em sembla que encara m'imposa la paret!!

Gaudint però suant aquest vertical i mantingut diedre.
El Toni s'ho ha muntat prou bé en aquesta reunió, ha allargat les cordes i s'ha posat en un replanet que fa que estigui mitjanament còmode! Ara torna a ser el meu torn, m'ha tocat el llarg d'artifo, a veure com anirà...la sortida és tonta, cal enfilar-se a buscar un pont de roca i llavors flanquejar a la dreta, aquest aeri flanqueig, tot i ser fàcil em costa, la roca rentada de cara nord, el pes de la "por", no sé, però fins que no arribo a la línia de xapes no em tranquilitzo...llavors m'ho prenc en calma i vaig forçant en lliure: la proximitat de les assegurances ho permet. A mitja paret sembla que els peus desapareixen i llavors haig de fer A-0 en algun pas i fins i tot trec l'estrep per no cansar-me massa en un pas. L'arribada a la penjada reunió se les porta, potser és el cansament però.

Sortida del quart llarg, flanqueig que es fa mirar per anar a buscar la vertical. El Toni superant la placa.

Aquesta reunió sí que és incòmoda, ben penjada i sense lloc on reposar els peus. A més la tirada és llarga i entretinguda amb el que acabo que no sé que fer amb ells...
Ja reunits, el Toni marxa rèpid cap amunt, és la cinquena tirada, no tan mantinguda, però encara dins la immensa i imponent placa central. Comença recte amunt a buscar un gran merlet que no es llaça ja que al costat hi ha un bolt (?) per anar decantant-se a la dreta a buscar un llabi fissurat on un pitó ronyòs ens saluda! d'aqui un esperó ben farcit de preses però molt mantingut i vertical ens deixarà a la propera reunió.


Incòmoda i penjada quarta reunió. Les peces noves acompanyen les antigues.

La cinquena tirada és més "humana" i la disfrutem de valent!

El Toni se la fa prou bé, remuga veïent el pitó, però no s'hi pensa massa i cap amunt a buscar els bolts que el duen a la reunió. És el meu torn, estic delerós per deixar la incòmoda postura i tornar a grimpar! vaig concentrat i animat, aquest llarg es pot fer i el vaig forçant i esforçant-m'hi...el tram final és ben dret i mantingut, sortosament les preses hi són i de peus vaig aconseguint bona col.locació, poc a poc m'el vaig traïent i aconsegueixo fer-lo "net", jo també sembla que em vaig escalfant i perdent-li el respecte a la "Paret".
El Toni apunt d'encetar el sisè llarg, que tot i ser més senzill, amaga sorpreses.
Ens queden dues tirades i anem prou bé de temps, aquesta es veu menys mantinguda, però aquí la roca té un aspecte "sospitós", ja veurem...surto per terreny ajagut fins a sota un desplom, sembla més fàcil del que serà finalment, ho probo de fer en lliure però no m'en surto i acabo tibant de cinta per abastar el ronyós pitó que em permet sortir de la balma, uns passos curiosos a l'esquerra i soc sota la berruga cimera. Reunió!


Pitó de via, acompanyat de les cuques que caracteritzen la paret! Darrera i còmoda reunió. Pas de sortida, renoi amb el pas!

El Toni content i satisfet al cim!
El Toni xalarà en aquest llarg, amb la feina feta i el cim a l'abast...una disfrutada. Ens resta superar la berruga del cim, un pas a bloc que ni tan sols ens plantegem, estrep i tibada amunt, i quina tibada!! el sento allunyar-se a poc a poc, que això no s'ha acabat encara em diu, i poc després Cim!! em pots deixar. No m'ho penso gaire i amb un cop de pedal supero el desplom, assaboreixo la boleta final fins reunir-me amb el company. Realment ha estat un bon regal de Sant Jaume!!
Ara però tocava córrer que a casa m'esperen, sempre amb presses renoi!!
arribo tard, ja són a les postres, però estic molt satisfet i veïent-me la cara no em fan cap retret i és que ja em coneixen!! gràcies familia.

Ressenya molt acurada a agraïr a
  • Ona Climb-La Noche del Loro.
  • 9 comentaris:

    Xavi ha dit...

    Una bona activitat per celebrar el sant!

    Mingo ha dit...

    Jaume felicitats per la via i pel Sant, clar que ja han passat gairebé 2 mesos.
    Salut

    Llorenç ha dit...

    Moltes felicitats!
    Nosaltres encara la tenim pendent i ja s'està tirant el temps a sobre! mira que es maca la via!!!!

    joan asin ha dit...

    Enhorabona Jaume una gran clàssica, la tercera tirada és espectacular.

    Manel&Ita ha dit...

    A un escalador com tu, no li podia faltar aquesta via. Per mi és una de les vies més boniques de Montserrat. La seva aresta vista quan fas l'aproximació ja ho justifica.

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Xavi, fèia temps que la tenia pendent i em fèia molta il.lusió, un regalàs!!!
    Mingo gràcies! sí que vaig retrassat sí, però val mes tard que mai...
    Llorenç no la deixis per gaire tard que és freda aquesta via, però ves-hi que la disfrutaràs molt, no us hi penseu més.
    Joan, sí que n'és d'espectacular sí!
    d'entrada fins i tot impresiona i tot!!
    Manel , tú sí que ets un escalador, jo tan sols sóc un aprenent que de tan en tan s'atreveix amb aquests "viotes"

    Quimi ha dit...

    Hola Jaume!Un post molt ben escrit!Realment impresiona molt aquesta silueta,i posar-te a forçar en lliure allà dalt...buff..ja hi poden haber-hi totes les xapes que vulguis ja...

    Pekas ha dit...

    Un peacho de regal. si senyor... Un troç de víote... ( es de les poques fotos de cim que tinc penjades per la casa.. després de fer aquesta sra. vía.. )

    La seva preséncia.. la seva silueta.. aquell paredón als peus... un víote... sense dubte.. ,-)))

    Gatsaule ha dit...

    Enhorabona, Jaume, sembla mentida que encara no hi haguessis anat, és una meravella de via!

    Després de tants dies, pensava trobar alguna crònica dels Alps marítims, però veig que segueixes igual de mandrós....