divendres, 22 d’octubre de 2010

A la Bessona inf per la Iglesias-Casanovas-Guillamon. Agulles Montserrat. 11-09-2010

Les Bessones, dos cims emblemàtiques de la regió d'Agulles.
A principis de setembre, ja començava afluixar la calor, i amb el Josep vàrem decidir anar a fer aquesta via, jo fèia molt de temps que la tenia a la llista, però no trobava el dia...a les Bessones no hi ha itineraris senzills, però aquesta, la Baby, oberta el 1966 per Albert Iglèsias, J. Casanovas i Francesc Guillamon bàsicament en tècnica d'artificial, ha estat "recentment" restaurada amb parabolts del 10 deixant-hi alternadament peces de l'època.

Aquest Teix (Taxus Baccata) ens ajudarà a començar la via.
Per començar a enfilar-nos-hi cal localitzar un gran arbre prop de la paret, és un magnífic Teix pel que ens enfilarem i per una branca lateral ens acostarem a la paret on hi ha la primera assegurança. D'entrada s'em fa extrany això de fer el mico per l'arbre, però sembla haber estat fet exprès per enfilar-t'hi! el que ja no fa tanta gràcia és quan t'acostes a la paret per una branca que fimbreja...

Tota la via és molt vertical, i el primer llarg no n'és una excepció...la roca és de primera i el generós equipament (pensat per anar en artificial) animen a tibar!
Ja a la paret i xapat el primer bolt m'ho vaig mirant i vaig trobant bones preses...amb algun A-0 aconsegueixo fer cap a la reunió sense haber hagut de trèure l'estrep, aquesta és a la dreta després d'un diedre vertical prou espectacular.

La primera reunió tot i ésser ben penjada, aprofita una franja plana i no és massa incòmoda.
La roca és magnífica, sòlida i amb preses que dónen confiança, convida a forçar fins on les forces donguin.

El Josep a la vertical i rectilínia segona tirada.
El Josep en fa via i ja és disposat a continuar: cal sortir a l'esquerra a buscar el diedre que havíem deixat. De manera molt aèria i amb bona presa es va enfilant superant petits ressalts on gràcies al bon equipament no hi ha problema, entrant a reunió perd verticalitat i es situa sota una cova que veig des d'aqui baix.

Si ens girem podrem admirar un magnífic contrallum amb la Bola de la partió i la Bitlla.
És el meu torn, disfruto aquest llarg i el vaig forçant al màxim fins aconseguir fer-lo gairebé tot en lliure, ole!! A la reunió em miro el que ve: recte fins a entrar a un forat d'on en surts per l'esquerra i al replà de la tercera reunió, escassos 15 metres, però la sinuositat del llarg recomana no enllaçar-lo amb el següent.
Panoràmica del vessant per on va la Baby, el Josep està arribant a la primera reunió. Foto Joan Baraldés des de la Boteruda del gra. (Sisbemesanapren)
Gràcies a la Fi-Fi no he hagut de trèure l'estrep, tot i que tira enrrera, però les assegurances són força aprop. El que costa més és l'entrada a la reunió, una sortida de piscina que si no fós pel cap de burí (dur plaqueta recuperable) m'hagués fet suar.

Assegurant des de la reunió cimera.
Li torna a tocar al Josep, el quart llarg és molt ferm, i per mí dels difícils en lliure, la ressenya marca 6a a la sortida i 6c al mur desplomat que continua...la veritat que el 6a m'ha semblat molt més difícil que els llargs anteriors cotats de 6b (Ae). La darrera reunió és airosa, sota la berruga final. Ara torna a ser el meu torn: un petit flanqueig a l'esquerra per anar a buscar el primer bolt, el següent és molt lluny, quan començo a pensar en invents me n'adono que hi ha un altre cap de burí, plaqueta i amunt! Sóc en una canal diedre força descompost i ple de ferros de l'any de la picor, vaja del 66 per ser més exactes...fa 44 anys...sort que es pot reforçar amb algun tascó i algun Àlien...ja que aquí és l'únic tram on la roca fa patir: és descomposta i trencada, amb el que vas amb molt de cura on t'agafes.


Darrers metres de la via, trencats i per sort ja ajaguts.
S'arriba d'alt de tot per una zona trencada i amb terra on cal vigilar a no llençar res al company, la reunió és força amunt i la comunicació pot ser dificultosa si fa vent.

Ben satisfets! la via s'ho val.

Preparant el ràpel, al costat oposat d'on hem arribat.
Mentre asseguro el Josep, hem delecto amb el festival d'agulles, des d'aquesta perspectiva encara no les tenia vistes! Anem a cercar el ràpel, ben preparat al costa oposat d'on venim. Ens deixa entre les dues Bessones, dins una fonda escletxa, de la que desgrimparem i quan calgui rapelarem d'un arbre de la canal en direcció a l'Agulla de l'Arbret.
Tot baixant veig una cordada a una agulla al costat de la de l'Arbret, pel vessant del ràpel; aquesta via que fan va pel vessant oposat, el sudoest...vaig intentar preguntar-los quina via era però no hem van sentir, es veia potent!

Una cordada en una via (?) a l'Agulla dels ossos, algú sap de quina es tracta?
Ben satisfets encarem cap al refugi i Can Massana, a Agulles sempre hi ha feina a fer, aviat hi tornarem.

Acurada ressenya que hem d'agraïr als amics de
  • La Noche del Loro ex Ona Climb
  • 7 comentaris:

    Llorenç ha dit...

    ep! quin fart d'artificial! me l'apunto! encara no he pujat mai a les bessones! i hem faria molta il.lusió!

    Molt guapa la foto dels dos escaladors passant-se material!

    Eduard ha dit...

    Epa Jaume! Una via prou reeixida i ara amb l'equipament renovat els mortals la podem forçar bastant en lliure... Per mi el millor el segon llarg!!

    Gatsaule ha dit...

    Veig que finalment hi has pogut anar....

    lux ha dit...

    Ei Jaume!
    Felicitats! Es una via que fa molt temps que li tinc ganes i no trobo el moment!
    hehehe... el que sempre m'ha fet respecte és el que dius de la branca per acostar-se a la paret... hehehe..es veu primeta!!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Llorenç, la via es pot apurar bastant
    i el darrer llarg t'agradarà, catxarrillos vells i protegible i gairebé tota en lliure.
    Eduard, una bona via i amb l'equipament, com comentes, pot probar-se d'apurar. El segon llarg em va sortir gairebé tot en lliure!
    Joan, doncs sí, mica en mica van caïent els vells projectes...
    Lu, és una via en la que pots disfrutar! per la branca no pateixis, que si em va aguantar a mí...

    Mingo ha dit...

    Enhorabona Jaume, jo aquesta encara la tinc pendent.

    Amadeu ha dit...

    Hola,
    es tracta de la via Dels Avis ( J.R. Alsina,J.M.Caballé i X.Vidal "el fantasma sideral") del 13-02-80 la via es de 5/A2e i diu la guia que està equipada.Podria ser més dificil dons amb en Xavi com a coautor, ja se sap...(Xavi,amb tot el carinyo)
    Amadeu