diumenge, 31 d’octubre de 2010

Fent l'Indi a Roca Narieda. Alt Urgell.16-10-2010.

L'inici de la via s'identifica fàcilment per l'agulla que té als peus. Itinerai aprox marcat.
L'abandonament de la via Baga total per la mullena, ens havia deixat amb ganes de més...i com que jo no havia fet la Gran Manitú, a la setmana tornem a Roca Narieda, però aquest cop a la cara Sud!

La primera tirada és divertida i variada, una canal de la que s'en surt per l'esquerra, per arribar a un replà del que cal anar a la dreta a superar un esperó i d'allà a la reunió al mig de la canal.
Anem molt d'hora, tan, que a les vuit del matí ja hem aparcat el cotxe...tres graus marca el termòmetre...rondino una mica, no he portat massa roba, i mig tremolant anem menjant l'entrepà d'esmorzar.
Com que el Toni ja hi havia estat, no ens costa gaire trobar el peu de via, la clau no perdre de vista l'agulla que hi ha al peu de la paret, a la vora del camí de baixada, al costat de la Sal de Frutas Eno.

El Toni surtint del ressalt de la dreta.
Quan començo, encara fa fresca, la placa inicial és a l'ombra encara...la primer aassegurança és força amunt, però la dificultat fa que no s'hagi de patir. Cal travessar la placa cap al mig i surtir-ne per un terreny vertical i trencat força divertit; la dificultat baixa de cop, estic en un replà...per on anirà això? el Toni m'avisa que cal anar a la dreta, que no es veu res però que és per allà: veig un ressalt i m'hi acosto, busco posar alguna protecció, però finalment vaig amunt, i renoi, si hi ha un bolt amagat!! ara per una zona blanquinosa cap a la canal, en tendència a l'esquerra, les assegurances ens marquen el camí.
El segon llarg és més entretingut i variat del que sembla, té la seva gràcia!
El Toni avui ha invertit els llargs, així ja l'haurà feta tota de primer, aquest segon llarg es veu molt herbós i trencat, però és bonic, força bonic, amb passos delicats i fins, acabant per dins una canal torrentera amb la roca ben pulida que li dóna un caràcter diferent.

Entrant al pilar de la tercera tirada, un esperó molt ben protegit, que és millor fer per la placa.

Ara torna a ser el meu torn, la tercera tirada hem llegit a tots els blogs que cal tenir cura amb les cordes, ja que el fregadís és molt important! d'entrada soreprèn que calgui anar tan a l'esquerra a cercar el primer bolt...es pot anar directament amunt sense fer aquesta giragonsa, però...per si de cas poso una cinta molt, molt llarga, derivo altra cop a la dreta i ja encaro el mur que tenim al davant, primer per terreny una mica trencat, per anar poc després per una roca compacta i bona, l'agafo per la placa que es deixa fer, les assegurances aquí no són tan espaïades; a la sortida de l'esperó llaço una sabina, ja que resta una grimpadeta fins la reunió. Tot i mirar de posar cintes molt llargues, acabo la tirada amb un bon frec de cordes, no ens caldrà, però, sortir a l'ensamble.

Mur de sortida del quart llarg, de trancisió, atenció en anar a la dreta quan entrem al bosc!
La reunió és ben còmoda, ara tenim un llarg de tràmit, un parabolt ben amunt sembla voler marcar l'itinerari, passada la placa cal entrar a un bosquet, de seguida cap a la dreta, atenció que no és molt evident!
Adherència estressant a la llarga placa de la cinquena tirada, amb les assegurances justes per posar a proba la goma cuita!


Ja som al peu de les famoses plaques, adherència "Made in Narieda" i amb assegurances justes! el Toni se l'ha demanat!! no em sap cap greu...!!! comença ajagut, però a mesura que anem avançant es posa dret, les assegurances estan alegres, 7 bolts en 60 mtrs, però es pot complementar amb algun boix que llaçarem i algun tascó i friend que ens ajudaran a no passar massa nervis...La placa no dóna treva i els peus es van escalfant, la concentració és màxima, tanta que el Toni m'avisa: em penjo a desestresar-me!
Quan és el meu torn, l'entenc força, perquè abans d'entrar a reunió la paret es redreça i t'has de refiar d'unes canaleres que comencen a estar relliscoses...l'entrada a reunió també es fa mirar, sort d'una presa clau, que sinó....

Espectacular acabament de la placa per un ressalt vertical amb preses d'escandol! el darrer llarg, llàstima!

Sense temps de pensar-m'ho massa continuo amb el darrer llarg, que de moment manté la mateixa tònica: adherència màxima! flanquejo a buscar una fisura per posar un friend,
abans d'anar a cercar el següent bolt, d'aquest les mans ja van trobant una mica de canto i ràpidament m'acosto al vertical muret de sortida, les preses van millorant tant que ni penso en llaçar un arbret que havia planejat llaçar...
Sortida de la placa espectacular, amb preses tan bones que costa triar! Sobre el ressalt cal anar a l'esquerra, trobarem una assegurança de guiatge i ja dins el bosquet trobo la reunió.
Mentre asseguro el Toni em miro la continuació per la Sal de Frutas Eno, però es veu un llarg trencat i decidirem que ja estem satisfets per avui. Un altre dia més rodats ja ens hi posarem amb aquesta (Sal de Frutas Eno) però des de l'inici, que és potent, ens l'anem a mirar tot baixant!!


Ressenya que podreu trobar a

  • La Noche del Loro- Ex Ona Climb


  • Hem disfrutat la via! sembla que ja estem agafant-li el truc a l'adherència...però en general una via molt reexida: te l'has de treballar, tan a l'inici per la canal com a l'esperó, com a les plaques, vaja que per tornar-hi.
  • 7 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Enhorabona Jaume, les dues tirades de la placa cal anar concentrat per les excurcions entre assegurances.

    Llorenç ha dit...

    Via maca sobretot els llargs que van sobre la placa! molt divertits i amb les seves excursionetes facilment protegiles! felicitats!

    Gatsaule ha dit...

    Sort de les plaques genials, que valen la pena per elles mateixes, perquè la resta de la via és fluixeta...., no trobes?

    Penso que la millor de la paret és la Postres, si no l'has feta, no te la perdis!

    Mingo ha dit...

    Aquesta la tinc pendent, pero el col.lega habitual m'ha dir q està molt be

    mikimiau ha dit...

    Felicitats Jaume, aquesta fa molt bona pinta, encara no hi he anat mai a la narieda aveura quin dia enredo a algu que això de l'aderencia te la seva gracia.

    lux ha dit...

    Ei Jaume Felicitats! A la roca Narieda sempre es disfruta, encara que aquesta realment es fa una mica curta...
    o sigui que si, ben aviat cap a la Sal de frutes!!
    que és molt bona...!!
    i el més dur és el primer llarg o sigui que si passes aquest ja ho tens tot fet...!
    bé la veritat es que encara s'ha de treballar una mica;), però és molta via per disfrutar!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Joan, oi tan!! i com t'atabalís et pots encendre com un misto!!!
    Llorenç, deu n'hi dó les excursionetes....el tros més punyetero el vaig trobar al final, als dos últims bolts, on fa unes canaleres verticals i de mans ten ben poca cosa...
    Joan G, et veig molt animat des que has tornat dels USA, tot ho veus fluixet...i sí els dos llargs estrella són els de placa però els altres no em van desagradar, variats i divertits...
    Mingo, és curteta i divertida la via i si et quedes amb gust de poc pots continuar cinc llargs més per la Sal de Frutas amb elq ue et queda un dia complert!
    Miki, aquest hivern deixa-t'hi caure per Narieda, la Manitú é sla mésd assequible, després la Cafè...i la més emblemàtica la Postres de Músic, llarga i homogènia, potser la més aconseguida de totes.
    Lú, ja es veu que és dur aquest primer llarg ja! tu rai que vas forta amb l'esportiva...li tinc l'ull posat, però com t'ho fas al 6b de placa?