dilluns, 4 d’octubre de 2010

Agulla de l'arbret via Vicenç Soto. 6-setembre-2010. Agulles Montserrat.

L'agulla de l'arbret amb els seus 1.067 m sobresurt al capdamunt de la regió que presideix.
Ara fa una mica més de dos anys que els germans Masó vàren obrir la via en homenatge a Vicenç Soto; aleshores no vaig poder lligar caps per anar-hi i les nombroses piulades deixant-la prou bé no fèien més que animar-me...no ha estat fins ara que amb el Toni ens hi hem arribat. La seva orientació més aviat nord i el ventet que sempre hi bufa fan que no sigui precisament una via d'hivern. L'inici és facilment identificable, si resseguim la base de l'agulla deixant la via Aitor a la dreta: en un sòcol adosat a l'agulla hi trobem la signatura dels autors, V S esculpits a la roca i una fletxa.

Signatura inequívoca dels germans Masó!
Avui sabedors que la segona tirada "tiba fort" comença el Toni, terreny poc definit amb una entrada a vigilar per ràpidament suavitzar-se fins un muret fi; una vegada superat aquest s'ajeu i arribem caminant fins a unes alzines al peu de la paret on fem reunió als arbres.

El senzill primer llarg és defençat per un muret central que li dóna caràcter.

Arribant a la reunió, estratègicament situada en un clap d'arbres sota el vertical mur del segon llarg. Foto Toni.

Ara és el meu torn, l'entrada es veu finota i tècnica i les assegurances no estan precisament a tocar...m'entesto en encadenar-lo, em costa però ja és meva l'entrada, m'equilibro ja sota la rastellera d'espits que em vénen a continuació, es nota que s'ha obert per baix, els xapatges són sempre còmodes.

Disfrutant d'un mur d'antologia, dels que et fan suar, però gaudeixes plenament! Fotos Toni.

La línia és molt vertical i fins extraploma un xic, amb el que fet alguns metres més em penjo a descansar els braços; els passos van sortint tots en lliure però m'he encallat a un punt on no trobo com avançar, peus precaris i preses molt petites, a la ressenya marca A-1...ho intento vàries vegades però no m'atreveixo a forçar...finalment tibo de cinta, A-0, i supero el pas. La resta continua millor, baixa una mica el grau i puc encarar l'entrada a reunió content i eufòric! he disfrutat molt en aquest mur.

El Toni recuperant la tirada, l'ambient és superb!

Per assolir la reunió encara ens ho fan gruar, la roca no és tan bona i no et pots relaxar. Ben penjada i un pel incòmoda aquesta segona reunió, amb ambient de gran paret..."ja pots pujar Toni" a disfrutar que el llarg s'ho val...i a fè que el disfruta, lluita de valent i arriba esbufegant però ben content.

Penjada segona reunió, un balconet privilegiat sobre la Filigrana.

Curios tercer llarg que es va decantant cap al penjat mur nord, variat i amb sorpresa final.

De la darrera tirada la gent no en parla massa, però es veu potent, s'enfila recta amunt fins aun llavi trencat al que ens hi hem de posar a sobre, llacem una sabina i continuem a l'esquerra tot abocant-nos al buit de la cara nord, impresiona! un pitó no massa ufanós protegeix l'entrada a sota el muret de sortida, la sorpresa final!
Vaja amb el pas, al Toni li costa treure'n l'entrellat...que si per la dreta, que si per l'esquerra...finalment ell per l'esquerra, jo per la dreta...resta un ressalt desprotegit fins a la reunió cimera, no s'hi val a caure que el darrer espit el deixem força enrrera.


Historiada resenya amb el segell Germans Masó que podeu trobar a
  • El Balcó de la Lluna.

  • Em reuneixo amb el Toni, felicitats, vaja "passet" no? restem una estona gaudint de les vistes i cap avall. Un ràpel de gairebé 50 metres espectacular ens deixa a terra, mentre tornem cap al cotxe comentem que la via val molt la pena. Felicitats als germans Masó per aquesta obra d'art tan ben trobada, on han sabut lligar la dificultat i l'aventura.

    8 comentaris:

    JAUME ORS ha dit...

    ... hem va agradar molt la Agulla de l´arbret això si ... el ràpel un pel complicat !!! ... i les vistes increíbles !!!!

    mikimiau ha dit...

    Felicitats per la via, a l'agulla ja hi he pujat, però la via no l'he fet, sembla potent.
    Salut
    Miquel

    Joan B ha dit...

    A mi el pas de la tercera tirada no em va sortir ni per la dreta ni per l'esquerra i al final va ser un A1 i gens fàcil...

    Mingo ha dit...

    Jaume, enhorabona el segon llarg no té desperdici.
    Salut

    Pekas ha dit...

    JJEJE.. Una d'aquelles víes que et deixa un bon regust ... a mi em va tocar el segón llarg... amb volada inclossa per culpa d'un canto d'esquerres que s'en va trencar...
    peró es una tirada preciosa... la vaig disfrutar a tope... !!!

    L'ultim llarg te un "apretoncillo" peró tampoc recordo haver-ho passat molt malament.. ;-)))

    Una bona forma de pujar a aquesta bonica agulla...

    Danny ha dit...

    No hi fet gaires dels Masso pero pot ser es una de les millors que han obert.

    El L2 es brutal de bonito y el pasito final del L3 tiene guasa si, por la izquierda pero muy a la izquierda del spit, si te caes te vas a la Om Mani.... jeje

    Llorenç ha dit...

    Via prou ben trobada...el sgon llarg...veig que no soc lúnic que hi va fer A0! je je je! apreta massa i vas molt fred ja que al primer llarg no arribes a escalfar ni els peus de gat....una forma diferent i més apretada de pujar a l'agulla! guapa

    Jaumegrimp ha dit...

    Jaume, l'agulla de l'arbret sempre fa il.lusió!
    Miki, abans que arribi el fred de debó, fes-la que és una gran via!
    Joan, el que conta és que vas passar i ho vas disfrutar no?
    Mingo, tens tota la raó, el vaig trobar una obra mestra, bé pels Masó!
    Pekas, així que tú vas ser el culpable que la via sigui tan fina?
    al tercer llarg malament no es passa, però et penses que allò ja està fet i et torna a posar firmes!
    Danny, jo també ho penso, aquest segon llarg és de lo milloret!
    Llorenç, al segon llarg t'escalfes de cop! ja des de la primera xapa!!
    i l'A-0 el vaig treballar, però finalment a tibar, caldrà menjar més sopes.