Via Maite Montilla al Morro Pla i Via del Terry a l'Escorpí. Frares i Agulles. Montserrat.11-09-2009

A la primera tirada de la Maite Montilla.
Per l'onze de setembre quedem amb el Wolfgang per anar a Montserrat, no sabíem massa cap a on adreçar-nos, però finalment ens decidim per l'aventura Masoniana a Frares i a Agulles...La via Maite Montilla al Morro Pla ens sembla prou atractiva.

Fletxa que marca el peu de via, juntament amb la troballa d'espits, i el Wolfgang senyalant per on s'entra al corriol de baixada.
La via és curta, però l'aproximació llarga! i a més amb l'alicient d'identificar l'agulla, el Morro Pla. Ens costa una mica identificar-la, però finalment i després de flanquejar una paret i enfilar recte amunt, trobem una explanada, just aquí surt un corriolet que baixa cap a peu de via; deixem enrrera la "Directa de los Gonzàlez" i al final toca remuntar una mica per trobar la placa entre arbres on comença la nostra via.

La Torta des de la primera reunió.
El primer llarg no és difícil, però sí força entretingut, les assegurances prou espaiades fan que no m'afanyi gaire...passada la placa cal anar cap a una balma de pedra d'aspecte no massa tranquilitzador, un pont de roca et marca la via. Quan hi arribo veig que està prou deteriorat i m'afanyo a col.locar un Àlien; ara cal resseguir el llabi cap a l'esquerra fins a trobar dos espits que asseguren el muret de sortida.
Arribant a la primera reunió, en una collada.
La primera reunió és en una sabineta, jo la vaig reforçar amb un friend. El llarg que ve a continuació és prou interessant: A1/6a+ marca la ressenya, puja tot recte fins al final fer un bon flanqueig a la dreta, espectacular, per cert! i reunió just sota el llabi de sortida.
Deixant enrrera les principals dificultats, 6a+ o A1...
És el torn del Wolfgang, la primera assegurança és prou amunt, però hi posa un micro en una fisureta...que com a mínim dóna confiança! llavors comença el "tomàquet" una secció prou fina de preses i mantinguda en el grau, però se la treballa molt bé i aconsegueix treu-re-la neta! molt bé Wolfgang, no m'extranya si és que no pares!!
Traïent el cap després de superar les dificultats i mirant-m'ho a l'espectacular flanqueig.
Al meu torn, aconsegueixo també fer-la neta, però m'adono de com a tibat el company per fer el "a vista" enhorabona penso...amb atenció passo el flanqueig que és més espectacular que difícil.

La segona reunió és ben penjada, i no massa còmoda amb el que ràpidament em disposo a sortir: m'enfilo per sobre la reunió per anar a buscar unes bones preses i llavors xapo el primer espit, el següent i darrer és ben aprop, una tibadeta "tècnica" i surto del curt tram vertical, ara amb cura fins el cim per terreny descompost.

M'enfilo ben sobre la reunió, per anar a buscar unes bones preses d'aquesta curta tirada.
La reunió cimera és en una sabina nana, petita però resistent.

Només deixar el tram vertical s'ajeu per entrar a reunió. Contents dalt del Morro Pla.

Sabina nana però resistent, reunió cimera. El ràpel és arreglat, un espit i un parabolt amb anelles!

Ressenya "escola Masó" magnífica com sempre, la podeu trobar a

Ona Climb

Una via altament recomanable, divertida i que et fa treballar...a més al Morro Pla no hi havíem escalat mai el que ens ha agradat ja que hem conegut una roca més. Es pot acompletar la visita amb la via "Directa de los Gonzàlez" molt recomanable, però amb les assegurances amb més alegria...! Nosaltres avui però tenim una "espineta" que volem treu-re'ns: La Via del Terry a l'Escorpí. El Wolfgang ja l'havia intentat una vegada però no va localitzar el peu de via...amb el que després d'estudiar la possible localització des de la nostra talaïa natural ens hi apropem.

Inici de la via del Terry, un spit i un clau, a més la flexta gravada a la pedra...
Baixem per remuntar cap al coll d'agulles, un cop allà seguim unes marques vermelles i seguint les indicacions del

Mingo

al seu blog trobem, no després d'algunes marrades, el corriol que baixa a peu de via, bastant selvàtic per cert.

Primer llarg amb la roca típica del vesant nord, es decanta a la dreta sobre la muralla.
Ara li toca començar al Wolfgang, un pitó a una fisura protegeix el flanqueig i llavors amunt en tendència a la dreta; poques assegurances que fan que hagis de buscar per on va la via.

Acabant el flanqueig del primer llarg, recte amunt tenint cura de la roca...!
Aquest primer llarg és extrany, potser el fet de venir d'una via amb una roca molt bona ens fa menystenir aquesta...quan arribo a la reunió, el Wolfgang m'avisa: vaja llarg t'ha tocat! és tot escrostonat.

Vigilant de no fer baixar res al trencat i terrós segon llarg.
Escrostonat és poc! vaja porqueria de roca! encara no sé com van poder clavar dos espits en aquesta tartera! llàstima de tram ja que fins ara, la roca era acceptable.
La reunió es fa en unes alzines sota la bola final, al costat de la via normal.
Ara toca caminar cap al'esquerra, sud, fins a trobar una bona alzina per on ens haurem d'enfilar fins a assolir el primer espit.

Cal fer el "mico" per una alzina per a poder xapar el primer espit.

Al company li han tocat les millors tirades, tot i que això d'enfilar-se pels arbres sembla no agradar-li prou! esl dos primers espits costa situar-se, però després le spreses milloren i es disfruta prou, verticalitat i roca adherent...el perdo de vista, trobo que va molt a poc a poc...al cap d'una estona, no ens sentim adverteixo que recupera, és el meu torn!

Dalt de l'Escorpí, una altra estrena d'agulla! El "fantàstic" ràpel, sortosament reforçat.
Intento a l'anar de segon, evitar treure els estreps, però les preses són molt petites i no puc superar-me amb el que faig un parell de passos d'estrep, possiblement es pugui fer en lliure, però ha de ser difícil...deixo enrrera el darrer espit i m'adono perquè el company anava tan a poc a poc, hi ha un tram d'uns deu metres sense assegurança i no és difícil, però...a més no ha vist l'espit del replanet amb el que ha fet un invent amb un merlet-pont de roca força cutre...però que encara aguantava! em comenta que després de fer el muntatge s'adona que a pocs metres tenia l'espit! tot i l'espit encara resten deu metres més fins dalt amb el que atenció amb aquest final de via! mireu de no deixar-vos l'espit.

Un curt ràpel i som a peu de l'Escorpí.
El Wolfgang encara volia anar a l'agulla de l'arbret a fer la Vicenç Soto! però per avui ja en tinc prou, ets insaciable Wolfgang! Aquesta via a nosaltres ens ha deixat una mica freds...vaja que no ens ha agradat, potser el fet de venir d'una altra que ens havia agradat molt ens havia fet prendre unes espectatives que certament no s'han acomplert; malgrat tot no deixa de ser una bona via, amb ambient al primer llarg i amb una aproximació que te l'has de treballar, el que també és un al.licient, vàrem quedar força contents quan el vàrem trobar! millor jutjeu vosaltres mateixos quan hi aneu.

Ressenya a agrair als germans Masó.