diumenge, 11 d’octubre de 2009

Via Perfil Logarítmic a la Processó dels Monjos. La Plantació. Montserrat. 10-10-2009.


La Processó dels Monjos. La via és a l'agulla del mig.

Aquest dissabte tenia moltes ganes d'escalar i quedem amb el Josep i el Toni per anar a Montserrat, la idea inicial era quedar-nos-hi tot el dia, però el Toni ha de ser a dinar a casa...però tan li fa, ja que em fa il.lusió coincidir els tres. Anirem a la "Perfil Logarítmic" acabada de sortir del forn de Cal Masó! malgrat fer tan poc temps que l'han acabada, el 6 de setembre, ja l'ha ressenyat l'amic
  • Joan Asin
  • .

    El Toni emergint després del tram vertical del primer llarg.
    Per arribar-hi pugem pel camí del pas dels Francesos fins el Pla dels ocells i d'allà per una drecera entronquem amb el camí de Sant Jeroni a l'alçada del mirador sobre el Sentinella. Cal girar a l'esquerra en direcció gorros i per un corriol mig amagat baixar als peus del Fusell i el Sentinella. No cal baixar gaire més, travessem el dens bosc fins a trobar les parets del davant passant per una feixa marcada amb unes fites d'on en un moment som a l'inici de la via. Gravat en un còdol les inicials: P L i una fletxa, segell dels autors! Som tres i ens partirem les tirades; El primer llarg comença força vertical i amb una roca típica de cara nord: arrodonida i llepada, amb poc canto. No s'hi pot córrer, cal anar tastant les preses

    El Sentinella des de la primera reunió, dos espits que encara fan olor de nous!
    Passat el primer mur es perd verticalitat, aquí aprofitem dues sabines per a protegir la progressió, que es va fent més fàcil però amb la roca més trencada. Munto reunió i aviso els companys que és el seu torn...m'ha agradat molt la tirada, et fa rumiar per on aniràs.

    El Toni disfrutant el segon llarg, amb millor roca del que sembla.

    Continua el Toni per un terreny no massa dret, d'aparença trencada, però amb bons trams de roca bona que són els que has d'anar a buscar tot sortejant el trencat. La via es decanta a la dreta cap a un llavi vertical de bona presa, però arrodonida, aquest pas és protegit amb un spit; passat aquest queda una bona excursió fins al següent. Un forat, sembla protegible amb un Friend, com avisen a la ressenya, però el Camalot del 1 hi és petit, cal un del 2 per poder aprofitar-lo.
    Força dreta amb bona presa, una tirada típica Montserratina!

    La Campana i el Rave(Baldufa) des de la segona reunió.
    Ens reunim amb el Toni, que ha xalat en aquest llarg! ara li toca al Josep.

    La tercera tirada, curteta però amb "personalitat".
    El Josep comença el seu llarg, va cap a l'esquerra, la primera assegurança és lluny, però es pot posar un merlet...s'ho mira i sí, si podria posar, però prefereix arribar fins a l'espit. El perdem de vista i aviat avisa, lliure! Com tota la via, aquest llarg tampoc és trivial...cal anar triant les preses, quan les trobes són boníssimes, amb ambient, llàstima que es fa curt. Ha fet reunió d'unes alzines i ara queda el muret final fins a la cota 422. Segueix el Josep que sel fa molt be i recte a l'espit, quedant un pas força maco. No munta reunió a la sabina del cim, sinó que baixa a fer reunió de la sabina del ràpel.

    A la sabina del ràpel, uns metres més avall del cim cap al sud.

    Llibreta de cim amb el dibuix de la via. Sabina amb una baga plana a la que vam afagir un maillon.
    Dalt del pedró de l'agulla busco el pot de registre, sembla que hem fet la segona ascensió, però hi falta la del Joan Asin, amb el que segurament haurem fet la tercera . Amb el pas de les cordades quedarà una via molt recomanable a combinar amb les properes de La Mamella o la Doble, o per que no, la GEDE del Sentinella!

    Ressenya de la via obra dels germans Masó i que podeu trobar a
  • Ona Climb

  • 10 comentaris:

    jclaramunt ha dit...

    I tant nova no!? Gairebé l'estreneu!
    Ja m'ha piat que has tret el cap al plafó eh!! Quatre dies i tibant com un bou!
    A veure si coincidim!

    joan asin ha dit...

    Enhorabona per la via, no vam pensar en buscar el llibre de visites. Records

    SergiC ha dit...

    M'agrada.
    Me l'apunto!
    Ets un especialista en vies 'masóniques', eh?

    Gatsaule ha dit...

    Mentre uns reposem, n'hi ha que no pareu. Veig que recuperes el temps perdut!

    Gemma ha dit...

    Ei, Jaume, estrena de via i ben nova, els parabolts encara devien estar calents... Segur que pots dir de poques vies que has fet una tercera! :)

    Llorenç ha dit...

    Veig que els Masó hi tenen tirada! es una bona zona per tornar-hi, a la plantació, aixó si, amb més d'una ressenya a la butxaca per aprofitar la jornada i l'aproximació!!!

    Mingo ha dit...

    Aquesta la tinc apuntada.
    Felicitats Jaume i companyia

    Pietro ha dit...

    Ostres Jaume, ets tot un expert en la la Plantació i en els germans Masó. Aviat podràs escriure un parell de guies! "Guia de la Plantació" i "Guia de vies masonianes". Jo encara no m'he estrenat en cap d'aquests dos temes!

    Pekas ha dit...

    jejeje... els Masso tenen una bona fábrica... ;-)))

    Desde aquí aprofitem per donar-lis les gracies per la seva feina..
    ;-)))

    Salut company... per cert.. el teu braç... tot be.. ???

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ep companys, gràcies pels comentaris!
    Pekas el braç va força bé, no tinc cap molèstia, però tampoc estic apretant, que em fa por...quan va decidir desenganxar-se no va avisar...
    Josep, a veure si ens anem veïent pel plafó!
    Joan A, el vaig haber de buscar que era ben amagat!
    Sergi, de ben segur que t'agrada, i ja m'agradaria ser un especialista de les vies dels amics Masó...
    Joan, tens una manera peculiar de reposar oi?
    Gemma, doncs de cap....fins ara! ah i per cert són espits que els parabolts a ma costen molt de posar.
    Llorenç hi tens moltes víes per disfrutar a la Plantació, a veure aquest hivern si us hi acosteu.
    Mingo, a veure quan coincidim!
    Pere quan vulguis t'hi acompanyo que encara hi tinc molta feina a fer i amb tú em sembla que ja se quina via faria...jeje