dilluns, 21 de setembre de 2009

Olla de Núria. Ripollès. 06-09-2009. Matagalls-Montserrat 19 i 20-09-2009.

Amb la lluna encara present encarem el carener cap al Puigmal.

L'Olla de Núria sempre m'ha fet il.lusió, però no acavaba mai de lligar les coses per anar-hi, el fet de voler entrenar per anar a fer la Matagalls-Montserrat, m'ha fet buscar-li una data, i aquesta va ser el sis de setembre: el Quico, el Josep (cunyat) i la Núria (filla)m'acompanyen en aquesta travessa. La Núria és la culpable de tot això, ja que l'any passat ja va voler fer la M-M i es va quedar sense poder apuntar-s'hi i enguany vaig decidir que l'acompanyaria...ja no recordava el patiment d'aquesta marxa, i és que la darrera vegada que la vaig acabar fa ja 21 anys! la vaig començar a córrer l'any 82 acabant-la en quatre ocasions conseqütives, fins que la cinquena l'any 90 vaig "trencar-me" havent d'abandonar a La Barata, passat Sant Llorenç del Munt.


Mapa i perfil de la Cursa "Olla de Núria" de la
  • Unió Excursionista de Vic

  • Doncs tocava entrenar-se i quina manera millor que fent l'Olla! Dissabte dormim a Ribes a cals sogres, ens llevem prou d'hora per poder començar a caminar a les set del matí. Deixem el cotxe a l'aparcament de Fontalba, aquesta opció té l'inconvenient de la tornada, en que de Núria has d'anar a Fontalba, però té l'avantatge de no haber de dependre dels horaris del cremallera.

    Els primers rajos de sol tot arribant al Puigmal.
    Fa força vent i fresca, la tramuntana anunciada ens fa la guitza, agafem un ritme constant que ens escalfa i en una hora i mitja som al Puigmal.

    Glaçadets al cim del Puigmal, el primer de molts...
    Anem a cercar el sol i el recer del vent, el Quico s'en recorda dels guants que li he fet deixar a baix...

    Pic del Segre, segon objectiu del dia.
    El vent és persistent però no apreta prou per fer-nos desdir amb el que comencem la llarga baixada cap el Coll de Finestrelles.

    Pic de Finestrelles 2.829m.
    Del Finestrelles ja albirem el Pic d'Eina i ens el posem com a fita per fer una mossegada, abans d'arribar-hi però, ens cal baixar al Coll de Núria o d'Eina, des d'on tornem a remuntar, s'ens fa llarg, ja que comecen a faltar "piles" oi Núria?

    Pic d'Eina fantàstic mirador sobre el seu veí Torre d'Eina i el Pic del Boc.
    Mengem una mica dalt de l'Eina, mentre estudiem el troç que ens queda encara: Noufonts, Noucreus i tot el carener fins al Pic de l'Àliga...vaja quasi res! el Josep comenta que podríem anar al Torreneules!? ja en parlarem d'aquí una estona...

    Pic de Noufonts 2.864 un dels "Gegants" de la zona, immillorable mirador sobre Núria i els Pics dels Racons.
    La ganyipada ens ha refet i encarem amb ganes la pujadeta al Noufonts, el vent que al matí ens glaçava, ara s'agraeix. Dalt de tot costa identificar el punt més alt, una pila de rocs al Nord sembla destacar de la gran plana que és el Noufonts.
    Noucreus, darrera dificultat important de la travessa.
    Davallem cap a la fonda collada de Noufonts, és una de les sifonades més marcades de la travessa, i ens preparem per remuntar cap al Noucreus, un altre, que com el Noufonts, no té una forma de cim. Ara começa un tram de camí molt entretingut i divertit: el Serrat del Mig. Un tram de carena encrestada i ens enfilem al Cim alt de les Arques del quea nem al cim baix, flanquegem el Pic de la Coma del Clot per enfilar-nos al Puig de Fontnegra, del que ja toca començar a baixar fins el Pic de l'Àliga.

    Puig de Fontnegra, darrer cim de més de 2.700m. i on comecem a perdre alçada per fí!
    La baixada pel serrat de la coma del clot és prou pendent a l'inici i amb poques marques de camí, ja veïem el darrer cim, el Pic de l'Àliga. Unes prades agraïdes ens hi porten; el camí el passa pel costat i el veïem de tan poca presencia que no hi pugem.

    Baixant cap el Refugi-Alberg del Pic de l'Àliga, Núria més aprop!
    Les cames ja comencen a notar la trescada i és a les baixades on precisament és queixen, tot i això encara farem alguna drecera per arribar al Refugi; allà ens esperen la dona del Quico, la Dolors, i la Magda que han pujat a peu des de Queralbs. Hem quedat a les tres per dinar tots plegats.

    A l'Alberg Pic de l'Àliga ens trobem per dinar, entrepans, que la cuina era tancada!
    Amb els dipòsits plens i havent descansat una horeta, baixem cap a Núria per enfilar el camí que ens tornarà a Fontalba, la Magda i la Dolors baixen amb el cremallera.
    Al principi comencem a poc a poc, per anar-nos escalfant i acabem gairebé corrent fins al cotxe, ens hem trobat bé i els peus no han patit cap nafra! bon entrenament.

    I per fí arriba el dia de la Matagalls-Montserrat, que si plourà, que si farà fred...
    La Maga i el seu germà Josep ens acompanyen a Collformic, farem la travessa el Cristian, germà de la Magda, la seva dona Carme, i jo i la Núria; per la Carme i la Núria serà la seva primera M-M

    Felicitats Núria! has sabut patir i aguantar fins a Montserrat.
    Enguany per a mí era una mica descoberta, ja que quan jo hi anava encara pujavem al cim del Matagalls, el grau de tresquarts l'assolíem per un corriol...fèiem la canal de Sta Agnès i el collet estret a la Serra de l'Obac...es celebrava cada dos anys..i no passavem del miler de caminadors. El fet d'anar perdent el caire excursionista i fer-se cada cop més una cursa atlètica m'en va allunyar, però he pogut gaudir de les millores que s'hi han fet i espero que no perdi l'esperit excursionista que encara li queda a aquesta marxa. Agraeixo als companys del Club Excursionista de Gràcia l'esforç que fan per mantenir-la.
    Prou satisfets dalt del Monestir!
    Vàrem sortir a les 19,14h i hem arribat dalt del Monestir a les 15,21, 20 hores i set minuts de caminada. Ens fèia patir el fet de sortir tan tard ja que prevèiem força calor a l'arribada, però sortosament una mica d'airet i alguna boira a estones ens van fer més planera la pujada a Montserrat. Felicitats a les debutants i que no sigui la última.

    9 comentaris:

    SergiC ha dit...

    Encara t'ha quedat èsma per escriure al blog, eh Jaume?
    Molt bé!
    Quina canya que us foteu!!!

    Gatsaule ha dit...

    Fan molta gràcia les fotos dels cims de l'Olla.....

    Després de 'èxit de la M&M, ara toca la millor! Així que l'any vinent us espero a la Núria-Queralt!

    Mingo ha dit...

    Uffff Matagalls Montserrat quina passada FELICITATS sou uns artistes. La de l'Olla me l'apunto per fer-la algun dia en solitari, em fa vergonya dir-ho però no he pujat al Puigmal. Un cop vam dormir al coll de la Marrana i vam començar amb el Bastiments i voliem acabar al Puigmal, però el Finestrelles va ser l'últim.
    Salut

    lux ha dit...

    Moltes felicitats!!

    ostres que forts que esteu!

    Sempre m'han atret molt aquestes marxes, però mai trobo el moment ;)
    jijij...tot arribarà...

    felicitats altre cop!!

    Wolfgang ha dit...

    Ei Jaume,
    sou uns invecibles!
    No comptava amb que ho tindries al blog l'endemà gairebé, pensava que algun dia hauràs de descansar fins i tot tu...
    Enhorabona, feres!
    Salut

    Jaumegrimp ha dit...

    Sergi, que escriure a l'ordinador no cansa! amés vaig dormir dotze hores seguides i m'he llevat nou!
    Joan, la Núria-Queralt ha de ser maquíssima, a més sé que tú hi tens molt a veure amb el que l'itinerari ha de ser interessantíssim, no et dic que no!
    Gràcies Mingo! i sí Uffff! quina pallissa tantes hores caminant, però fa il.lusió! ah!! molt malament que no hagis pujat mai encara al Puigmal, quan vulguis t'hi acompanyo, a peu, amb esquís o amb Bicicleta! ja diràs.
    Lurdes, no estem forts, el que som molt tossuts i ens fa molta il.lusió, jo estic molt content per la Núria que veig que en tossuda no la guanyo!
    Wolfgang, de feres res, uns masoques i res mes...a veure si lliguem caps aquest finde...

    jclaramunt ha dit...

    Moltes Felicitats! A tu i a la teva filla, que segur que està tant contenta com tu oi??!!!

    Jordi O ha dit...

    Si senyor!

    Jaumegrimp ha dit...

    Josep, em sembla que estic més content jo que ella!!
    Jordi, doncs sí senyor, m'ha fet il.lusió poder fer aquesta marxa amb la meva filla i veure com entén també aquests reptes...