dilluns, 9 de juliol del 2012

Una via amb Carisma. La Mamella. La Plantació. Montserrat.

Al punt mes baix de la cara oest começa la via
La Carisma és una d'aquelles vies que fa temps que volia fer, ara fa exactament un mes, amb el Toni ens hi vàrem enfilar, però a la segona reunió vam haber d'abandonar, el Toni no es trobava fi; avui aprofitant que teníem festa pel matí, hi hem tornat amb l'Ivan. Cal dir que la caminada i grimpada fins a peu de via pot desanimar, i més amb la calorada que cau, però els de Sabadell quan se'ns posa una ceba al cap.....
El Toni al primer intent, començant el segon llarg.
L'anterior vegada vaig fer els dos primers llargs i avui tenia moltes ganes de fer el tercer, amb el que he tornat a començar la via, que tanmateix és el que m'agrada! Aquesta tirada és un escalfament pel que vindrà, més una grimpada, però amb el seu atractiu, passat els dos primers ressalts no trobes res i cal navegar per trobar la reunió que està molt mimetitzada a l'esquerra de la placa.
Avui li toca a l'Ivan fer aquest llarg.
Al segon llarg la via ja comença a avisar, l'entrada sembla més senzilla...però cal mirar on t'agafes. Passats dos espits trobem un pont de roca molt ben ensopegat i llavors toca fer una excursió d'uns deu metres fins la reunió on no us hi capfiqueu, millor tirar amunt, la roca és immillorable, que no entretenir-se com vaig fer jo intentant col.locar alguna cosa, tan sols portava Àliens i no hi queden be, potser un Càmalot 0,75 o 1 en algun forat.
Disfruta de valent amb la roca.
Avui a l'Ivan no li ha calgut res, amunt i crits. Bé ja sóc al llarg "estrella", es veu tètric però hem sorprendrà gratament: sortir de la reunió ja té la seva gràcia, és ben vertical i cal fer uns passos d'equilibri fins abastar el primer espit. La roca cantelluda ajuda a progressar, ja sóc al pitó i d'ell ja començo amb l'A-0, xapo el següent pitó, per dir-ne algun nom...i ràpidament m'enfilo a abastar el proper espit. Amb sorpresa vaig trobant molt bones preses a banda i banda del diedre, això em permet no haber de treure els estreps i amb l'ajuda de la fi-fi arribo al pitó de sortida, aquest flexa...algú hi ha deixat una baga per evitar fer massa palanca, però no és fins que col.loco un bon àlien a la fisura de dalt que no quedo més tranquil.
tercera reunió, es pot reforçar amb una recuperable.
La jugada bé ara, que bona! un aeri flanqueig amb bon canto i bons peus permet derivar a la dreta i sortir a la placa, per sort la continuació té molt bona roca, però la reunió és encara molt amunt...glups! cal prendre-s'ho amb calma i anar gaudint els cantos, i acaronant-los!! veig un merlet rectangular i oh sorpresa, la cinta hi queda ben trabada, ara ja més tranquil acabo de fer el que queda fins la reunió a la que arribo molt content després d'haber superat aquest muret desequipat.(de dificultat moderada però on el cap hi diu molt la seva...)
Sortint de la balma, una tirada sorprenent!
Ara és el torn de l'Ivan, darrerament va fort i l'animo a intentar alliberar el llarg; gairebé se'n surt, però li caldrà tibar de cinta mes d'un cop, que forts estan alguns!!! tanmateix s'ho passa pipa i arriba molt content a la reunió.
Elegant el flanqueig per entrar a la placa.
El darrer llarg no és tan senzill com sembla...
Ja tan sols ens queda el darrer llarg, sembla senzill, però l'alegria de l'equipament fa anar ben concentrat, un mur que s'ajeu ràpidament, primer, per després un altre mur punyetero on cal tibar i que ens recorda que la via no s'ha acabat encara!
Assegurant còmodament assegut sota el cim.
L'Ivan aprofita la reunió cimera de la Tomahawk, quan arribo m'acosto al cim on trobo el "pot" (Capsa de diapositives) Masonià amb la ressenya i llibret de la Mamella, bastant deteriorat per cert. Gaudim de les vistes de l'agulla i sense presses, avui no pensem escalar mes ja que a les dues hem de ser a casa.
La Plantació als nostres peus.
Per baixar ho fem amb dos ràpels aprofitant la reunió intermitja de la Tomahawk, potser amb seixantes haguessim arribat baix, però amb els cinquantes segur que no. La baixada és tan entretinguda com la pujada, però almenys suarem menys! per evitar entrar a la canal dels Llorers i la seva malmesa "ferrata" just passada la Infíniti anem a la dreta vorejant els Fals Punxó i arribant així al final del torrent dels LLorers. La resta és un passeig gaudint de l'ombrívola part baixa de la Plantació i el seu microclima de frescor.
La via ens ha deixat molt satisfets.
Bona ressenya de l'Eduard
  • Escalatroncs
  • Una via molt recomanable, per gaudir de la millor roca, i per disfrutar de la navegació, cal anar-hi amb el grau ben assolit. Ombra al matí assegurada, avui fins i tot hem tingut a estones fresca!

    10 comentaris:

    Eduard ha dit...

    Enhorabona Jaume!! Una via ben bonica i equipada al dente :) Ara has de fer la Puerta de la Roca que és de l'estil però una mica més picantona

    Anònim ha dit...

    Vaja m'has fet el salt.

    Felicitats.

    Amb 50tes s'arriba perfectament a terra amb un rapel.

    Antoni Aymamí

    joan asin ha dit...

    Enhorabona al final ja la tens al sac i jo la baga i el maillon, je,je. Quan vulguis ja ho saps.

    Mohawk ha dit...

    De les millors dels Masó & Cia. per aquests entorns.

    El lliure surt una mica més de 6b... je, je, je.

    A tibar-li!

    Gatsaule ha dit...

    Pensava que darrerament només feies calcari, he, he, he,.... Si que deveu ser cabuts els de Sabadell, ara que ho dius, sobretot per aquesta mania d'anar amb 50's!!

    Enhorabona per la via, es veu curta però interessant!

    Jaumegrimp ha dit...

    Gràcies Eduard! no et dic que no a La Puerta de la Roca...
    Toni, ho sento, però un és dèbil...
    la veritat amb el xiclet potser sí que haguéssim arribat, però no ho vaig veure clar i com que teníem temps vam fer dos ràpels ia ixí vàrem evitar un tros de canal.
    Joan A. no pateixis, segur que li trobes utilitat al malló, a veure si podem coincidir alguna tarda.
    Mohawk, així que tan sols una mica més de 6b? tú deuries disfrutar, que les preses hi són, falta determinació i força.
    Gat, ja ho veus anem espigolant!!
    sobre lo de les cordes, la veritat que em fa molta mandra arrossegar els seixantes per fer tirades de 20 metres...què? quan tornes a baixar per aquí, tinc alguna idea per tú a Sant Llorenç.

    Joan Prunera ha dit...

    Guapa via, si senyor. Ja m'he la he mirat uns quants cops. sera qüestió d'apropar-nos.
    Salut company

    Lluís ha dit...

    Sou uns cracks, aviam quan em portes a fer clàssiques d'aquestes de veritat. Una abraçada

    Mingo ha dit...

    Jaume ja veig que no et deixava dormir tranquil. Enhorabona a veure si recupero la motivació i l'articulació i anem algun dia amb qui li has fet el salt.

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan P. no ho dubtis, la via s'ho val i la caminada per arribar-hi també.
    Lluís, a veure quan podem coincidir i en fem una!
    Mingo, és que no hi ha manera de netejar la pila de pendents!! darrerament el Toni va molt atrafegat i jo tinc més temps...aneu-hi que segur la gaudireu.