dilluns, 2 de juliol de 2012

Faraó cara oest, estrany mirall llunar. Ecos. Montserrat sud.

El Faraó o Roca del Mig des de la capçalera del torrent de la Coma d'en Pastor.
Dissabte passat en el punt culminant de l'onada de calor ens decidim a anar al Faraó; des que el Manel i la Ita van piular-ne l'ascensió que em picava la curiositat aquesta via: Estrany mirall llunar. Avui canvio de companys, he quedat amb el Joan, bon amic amb el que ja n'hem fet algunes de bones els estius passats. Havíem de ser molta colla però finalment ens trobem al forn de Collbató només tres:, el Joan, el Pere-Joan i jo.
Ens equipem al desnivellat peu de via.
Deixem el cotxe al final del camí, com si anèssim al sector d'esportiva del Faraó de baix per enfilar passada la Placa Dakota recta amunt pel torrent de la Coma d'en Pastor. Malgrat pujar a l'ombra ens "bullim" de calor per l'elevada humitat ambiental i també per la constant pendent que es redreça al "Pas de la LLastra" on ens cal grimpar una mica. Deixem enrrera l'agulla de la Benedicció per entrar dins el torrent del Faraó, on després d'algun dubte i una o dues esgarrinxades localitzem el peu de via, just passada l'Agulla Zanini.
L'Alzina ajuda a fer el primer pas...
Hem arribat xops i cansats a peu de via, les samarretes es poden escòrrer... avui no ens barallem per fer el primer llarg, a mi m'agrada començar, però avui li adjudico, vaja, li adjudiquem per unanimitat el primer llarg al Joan. L'entrada ja avisa, sort d'una alzina que ajuda a superar els primers metres, però posar-se a la paret costa de debò!
Costa posar-se a la paret!
Passat un petit sòcol, la paret es redreça i aquí cal ajudar-se dels estreps, tanmateix les assegurances, ara parabolts ( l'autor dela via Pere Forts, l'ha restaurat recent-ment tot i que parcialment.) no són gaire properes i cal escalar. quan la qüestió millora una mica, els parabolts allunyen un pou! 6a obligat, obligat, amb una bona galeta en cas d'errar el camí!
El primer llarg és una placa vertical i mantinguda
El Joan s'ho pela prou bé i amb serenor va superant els passos fins que gairebé el perdem de vista, és el nostre torn. Mentre recupero la tirada penso que és molt fina, fins en algun moment penso que me n'aniré avall....suposo que és el fet d'anar de segon, però vaja 6a...cap a mig llarg és on m'ha fet treballar més, després s'humanitza i tot i no afluixar massa es deixa fer, arribo a reunió ben satisfet i li dic al Joan que avui li tocarà fer tota la via a ell!!!
El segon llarg és molt més senzill, una disfrutada.
Ja tots tres a la reunió, li trec l'ensurt al Joan i em demano els dos següents llargs. Surto a fer el segon, molt ben assegurat pel que he vist a l'anterior tirada, tres bolts en vint metres, aquí la dificultat ha baixat molt però no et pots relaxar ja que la roca és estranya, no me n'acabo de refiar, serà que està tocada per la lluna?
Segona reunió, sota una marcada balma.
Aquest llarg ha anat molt be per relaxar els braços després de les estretors del primer, recupero els companys que s'ho passen be.
Recuperant els companys al segon llarg.
Punyetera sortida del tercer llarg!
Un altre tirada curta, entre les dues hauré fet els mateixos metres que el Joan amb el seu primer llarg! sortida d'artifo amb peus volats, encara acabaré aprenent-ne d'això, els hi haig d'agraïr als meus mestres Toni i Josep!! després de dos passos d'estrep cal fer una sortida en lliure que cal mirar-se-la, per la dreta trobo bona presa i en lliure abasto el següent bolt, d'aquí ja és molt senzill, un flanqueig discretament ascendent i s'acaben, però ja tinc la reunió a la vista.
El Pere-Joan acabant de superar l'artifo.
Al Joan el sento rondinar, això dels estreps no és el seu fort! i és que té algun pas prou tonto aquest llarg...
Còmoda tercera reunió.
Ja tots tres junts, ara li toca al Pere-joan, sembla prou maco el tram que veïem, però té trampa...
L'inci de la quarta tirada no fa preveure el "bacallà"
Surt amb precaució, quan fa estona que es va de segon el canvi costa, però ràpidament el perdem de vista i també perd ell de vista les assegurances, sembla ser que després dels tres primers bolts encara no s'ha reequipat la via... sentim que comenta que no veu res, que és fàcil, però...un burí! i res mes...he trobat un bolt a l'esquerra, m'en vaig cap allà! deu ser de la via "El Exorcista".
Flanquejant cap a l'Exorcista.
Després d'una estona en que no l'escoltem, ens avisa Reunió! bé doncs amunt, no és tan senzill com semblava aquest llarg no...una primera balma em costa de superar i tibo de cinta, després tomba una mica i veig que la corda va totalment a l'esquerra, vaja flanqueig! però és més senzill que no sembla i per l'esquerra d'una balma entro a una magnífica reunió de la via El Exorcista.
Un dels ulls del Faraó!
Tornant a la via...amb ambient!
Aquí el Pere-joan ha perdut la via, però d'aquesta reunió es pot tornar a la nostra, tenim un parell de caps de burí que equipem amb plaquetes i una mica més enllà un burí i recta amunt dos burins un al costat de l'altre. S'hi torna a posar el Joan, primer amb recança, que malacostumats amb els bolts ara els burins ens semblen de fireta, però aguanten, renoi si aguanten, al Joan li caldrà penjar-hi els estreps i enfilar-se ben amunt per abastar un altre burí que li assegura la sortida d'aquest tram vertical i d'aspecte ferotge!
Al pas clau, intentant veure el següent burí!
Perdem de vista el Joan, això s'ha posat més fàcil, però no veig res...no troba la reunió i ens diu que la munta en una sabina a la dreta d'on som, amb el Pere-joan suposem que ha fet reunió a l'Anglada ja que la nostra hauria de ser a la nostra vertical.
A la última reunió de l'Anglada.
Quan recupero el llarg al sortir a la zona on perd verticalitat veig al costat d'un arbust el seguit de burins al terra gairebé mimetitzats i que el Joan no ha trobat; ens retrobem tots a la última reunió de l'Anglada i per unanimitat decidim que sortirem per aquesta, la calor és intensa i jo no puc arribar massa tard amb el que aviat ens hem decidit
Gaudint la sortida, malgrat la calor Faraònica!
Torna a ser el torn del Pere-Joan, haurem fet tots dues tirades gairebé sense voler-ho! encara el diedre que protegeiux amb un Àlien en una bona fisura i ja superat el perdem ràpidament de vista notant que camina de pressa; no trada a avisar-nos que el podem deixar.
Contents al cim!
Arribo dalt ben content, per mí és la primera vegada que pujo al Faraó, però a més perquè puc trèurem els gats que amb aquesta calor m'han fet pols els dits! no sé que em fa mes il.lusió...Ens felicitem per l'ascensió, és una via exigent que et fa treballar en totes les tirades, el tram reequipat no ha perdut la gràcia i el tram que queda per reequipar, fa poca gràcia, la veritat, quan vulguis t'ajudem a acabar la feina Pere!!
Ressenya del Manel

  • Manel/Ita
  • La piulada del Manel em va fer descobrir aquesta via i il.lusionar-me per ella, gràcies pel relat i el croquis, i gràcies al Pere Forts per aquesta línia que va obrir en solitari el 1989, fa vint-i-tres anys, i que amb bon criteri ha començat a reequipar enguany. Una via amb el 6a obligat i on si no domineu el 6b/c millor que agafeu uns estreps. Ens hem quedat amb el darrer llarg al tinter, una bona excusa per tornar-hi, que be que s'ho val. (Fotos Pere-Joan Bosch-Jaumegrimp)

    11 comentaris:

    Manel&Ita ha dit...

    Ep Jaume!! Veig que et va agradar força, quina llàstima que no vàreu seguir tota la via. Hi hauràs de tornar, jejeje,

    joan asin ha dit...

    Així que és fina la via????enhorabona

    perB ha dit...

    Hola
    Veig que es va fent, la via. Un dia d'aquests, si enganyo algú l'acabaré de reequipar que anar sol i carregat ja em fa mandra (no m'agrada dir restaurar, no sé qui es va inventar el mot). Sols queden 3 o 4 burins de L4 i la R i canviar algun del Ae i estarà. Crec que la via és la més maca del Faraó.
    Ep, Jaumegrimp, ara has d'nar a la Lorito el Córdoba i a la placa dels Roofs !
    pereB

    molimolano ha dit...

    Ostres Jaume, amb la calor que feia aquesta aproximació, quin aplom! Bona feina i tast al Faraó, salut.

    Gatsaule ha dit...

    Collons, Jaume, com apretes!! Llàtima que no l'acabessiu bé, però així tens l'excusa per tornar-hi....

    Això si, recordo haver-te vist passar sostres amb millor estil!

    Mohawk ha dit...

    A mi aquesta via em va encantar, més que la seva veïna "L'Excorcista", que també és prou bona...

    Si algun dia torneu no us perdeu pujar a les agulles "amb creu" (Benedicció i Zannini), les vies també són molt bones... tot i que la de l'Armand fa passar una mica de por al final de l'últim llarg.

    Un racó molt bonic el Faraó!

    A tibar-li!

    perB ha dit...

    ... i afegir que les vies de la Benediccio també estàn reequipades amb bolts (see www.lanochedelloro.com)
    pereB

    PJ ha dit...

    Als que dieu que és una llàstima que no l'acabessim...com que no? Si vam arribar al cim i vam gaudir de valent! Jo ja l'havia feta (justament amb en Pere, l'autor de l'obra, i la T) i tot i que la darrera tirada val la pena de fer, el sortir per l'aresta amb menys grau però sense estreps no desmereix gens l'escalada. De totes maneres quan el Pere hi posi els parabolts potser hi tornarem. PJ

    PJ ha dit...

    No hem parlat de la baixada:
    Val la pena saber que a més del ràppel clàssic fins la lleixa i la posterior desgrimpada hi ha dues altres possibilitats: 1. Baixar per la via "Exorcista" amb reunions equipades amb anella i cadena, i que et deixa pràcticament a peu de via. 2. En el rappel "normal", pel costat Est, no parem a la lleixa i seguim els gairebé 60 metres de corda fins a la primera reunió de la "Zoe del Mecanoscrit" (També re-equipada amb parabolts i també molt bonica). D'allà (nosaltres hi deixem una baga i un maillon perquè algú s'ha emportat el que hi havia) en uns 25 metres més arribem al terra estalviant-nos la clàssica desgrimpada i l'empipadora canal plena de punxes.
    Salut i bona roca!- PJ

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Manel, una via molt completa, gràcies per recordar-la.
    Joan A. vaja a mí m'ho va semblar, però el fet de fer el primer llarg de segon tampoc ajuda, darrerament escalo pitjor de segon...
    Pere, quan vulguis hi tornem i et faig de camàlic, moltes gràcies per la via i la feinada. Ja les tinc present la PLaca Roof i la Lorito el Còrdoba, a veure si enganyo algú.
    Moli, una mica de fresca s'hagués agraït, però escalant a l'ombra s'estava be.
    Gat, apretar, apretar, el que ho vas fer va ser el Joan que es va treballar el primer llarg, jo ja ho veus, em pesa el cul!!! que ni m'aixeco a l'artifo!!!
    Un honor Mohawk llegir-te per aquí!
    espero que tot vagi millorant company i aviat pugui llegir les teves aventures, les dues ahgulles fa temps que me les miro, quan tornis a grimpar m'hi hauràs d'acompanyar.
    PereJoan, oi tan que la vam acabar, amb una variant de sortida-escaqueig per l'Anglada, però que no ens va saber cap greu, jo així tinc un motiu per tornar-hi i si és ajudant al Pere a reequipar, doncs encara millor; Ah, molt bona la descripció que fas de la baixada, al blog l'he oblidat i no està de més, que llavors un no sap com baixar dels llocs...!!!!

    Lluís Ferrer ha dit...

    Caram amb la verticalitat montserratina. Felicitats per la via.