dilluns, 16 de juliol de 2012

Via Queralt-Ona a la Pedra d'Esparreguera. Montserrat.

Fins aquí, exigent, però superar el bombet...!
Ja fa un any que la Colla Xapoutot, concretament Jaume Ventura i Albert Roig, vàren obrir aquesta via a la Pedra d'Esparreguera; des d'aleshores era a la llista, i aquest divendres tarda in extremis he lligat caps amb el Joan per anar-hi. Aproximació curta i ombra a la tarda, diversitat d'opinions a les resenyes que he llegit, però res millor que veure-ho en persona no? passada la porta metàlica i poc després de deixar enrrera el trencall del Monòlit Groc ens enfilem per un corriol a la vertical de la via, amb la foto de la ressenya no ens costa gens de trobar.
Després de tibar d'un parell de cintes, tornem a tocar roca!
Avui tinc clar que començarà el Joan, el primer llarg sembla que tiba fort. Entrada rara, rara! amés el primer bolt és tan baix que no protegeix pas gens...la vegetació del costat emprenya força, sobretot si es va amb motxilla! uns passos de decisió i força permeten aixecar-se a buscar un llabi vermellós, xapa el següent bolt, aquest és mig sortit!! anem bé!! diu el Joan...flanqueig tècnic a buscar l'esperó, passos estètics i d'equilibri i ja és a la vertical de la línia de xapes; d'aquí costa sortir-ne i li caldrà penjar-se i alguna acerada.
"Divertit" flanqueig.
buscant peus s'equilibra i posiciona, moïments tècnics, fins i elegants, la roca tanmateix no acompanya massa...però amunt i cap a la dreta, és la primera excursió, fins ara les xapes prou seguides. Cal continuar buscant un nou balmat, abans passa una cinta per una sabina; ja és sota el mur, xapa el primer bolt en uns passos d'equilibri i llavors decantant-se a la dreta el segon, però sortir d'allà costa i molt!! pocs peus, o no els sabem trobar i tibar de merdetes...acaba tibant de cinta ja sortint a terreny mes favorable, ara a vigilar fins la reunió, que és força trencat; abans llaça un bon roure. Pedra!! i renoi quin pedrot, el punyetero sembla que va fora de la meva trajectoria, però rebota en un ressalt i cau directament cap a mí! Uff que per poc, hi era ben gran....
Sota el segon mur on ens espera la segona tibada del llarg!
El Joan avisa que ja puc pujar, l'entrada surt bé, però per poc quedo enganxat amb la motxilla pels aritjols! el flanqueig a esquerra molt estètic i situar-se a la línia de bolts a l'aresta, tècnic de peus, amb mans petites...el bombet ni m'hi penso, a tibar de cinta, són dues tibades i a equilibra-se per remuntar en flanqueig a dreta fins sota el segon muret, ho probo però no li veig i a tibar de cinta altra cop.
Tot assegurant el Joan al segon larg admiro el fons de la vall.
La reunió és en un replà ben còmode com totes, ara és el meu torn, comença per una placa rentada per l'aigua fina de preses, però que es deixa pujar fins que es redreça, llavors m'ajudo del diedre per anar guanyant metres, es un tram delicat amb una fisura trencada a la dreta que aprofito; cal entrar novament a la placa, aquí hi ha un pas delicat, suposo que el 6a+ de la resenya, i que surt prou be; ara ja de ple a la placa amunt fins a un replà herbós que trenca la continuïtat, llàstima!
Disfruto la tirada, amb una entrada rentada i un final amb placa tècnica.
Ja situat al relleix herbós encaro una nova placa de millor aspecte, compacte i ben vertical on m'haig de concentrar per sortir-ne exitós! la disfruto molt, llàstima de l'entrada a reunió on et jugues una bona patinada per la terra, en cas d'estar moll pot ser perillós fins i tot...potser valdria la pena posar-hi una corda fixa. Múnto reunió en el còmode replà terrós que es va esmicolant...no sé si durarà gaire, atenció en cas de pluja recent o a l'hivern!!
Pilastra amb preses artificials de la Directa Americana.
Recupero el Joan, no li acaba de fer el pes el llarg, el fet d'anar tan encaixonat no li agrada...doncs ara prepara't pel que ve, una placa vertical i cada cop més airosa amb bona roca!
Darrera tirada, amb una entrada delicada i vertical, bona roca i excursions!
Ens resta el darrer llarg, a diferència dels dos anteriors, aquí la primera xapa és ben amunt!? no s'acaba d'entendre ja que la sortida de reunió no és senzilla, però ja se sap que cada un equipa com vol, o com pot...tanmateix gràcies als autors per l'obra. Després d'uns passos de finura el Joan abasta millors mans i xapa el primer bolt, ara la roca millora i la distància entre xapes no es nota, cal anar ben concentrat;
Cercant el millor camí!
La paret perd fieresa i les excursions augmenten, cal mirar-s'ho per veure per on va la via i planificar el camí! la qualitat de la roca ha baixat el que fa que un bon Àlien sigui ben rebut. Al fons una sabina, cap allà cal anar, no es veu cap xapa, la llaça i a l'anar a superar el bombet, sorpresa, un bolt! una mica més amunt un darrer i ja de pet a la reunió, aquí cal anar atent a les preses que ja no són tan bones com a baix! Ha estat força estona en fer el llarg, però és que són gairebé 50 mtrs i al final entretinguts. La cara del Joan ha canviat, aquest tram si que li ha agradat, se li nota!!! Aquesta placa sembla ser que va ser descoberta pels autors i el motiu de la línia que van obrir, certament val la pena.
Un regal pels sentits tot baixant!!
Disfruto la tirada, me l'apunto per quan hi torni,llavors començaré jo! Hem estat fresquets sense arribar a tenir fred, una tarda ben aprofitada, llàstima del refredat del Joan que l'ha fet rondinar una mica. Preparem el ràpel, a l'anar amb seixantes, en fem un fins la segona reunió i d'allà amb un altre som a peu de via. No tenim cap enganxada de cordes tot i que l'abundor de vegetació ho podria fer pensar, si no us fa el pes, millor baixar en tres ràpels.
Ressenya dels autors

  • Colla Xapoutot
  • La Queralt-Ona és una bona opció per una tarda d'estiu, poca aproximació, tan sols tres tirades, però que no es fa curta, ja que et fa treballar, la proximitat però de les seves veïnes, Directa Americana, Gaston va Bufat o l'esperó del Místic us poden servir per acompletar la visita. Ja fa un any que la van obrir i està prou neta, sino domineu el 6b us caldrà tibar de cinta, un estreps potser...nosaltres no els vam usar, les entrades a reunió són trencades sobretot la primera on és fàcil fer baixar algun roc! el peu de la segona reunió és terra, atenció en cas de pluja o humitat! L'equipament et fa escalar, hi força, grau obligat V+/6a Via recomanable si teniu present que els millors panys de paret ja éren oberts, i no us molesta trobar trams herbosos intermitjos i zones de roca delicada, a mí em va agradar.

    9 comentaris:

    Lluís Ferrer ha dit...

    Me l'apunto aquesta. Molt bona Jaume. Felicitats

    Manel&Ita ha dit...

    Veig que vàreu disfrutar de la viani de la tarda. felicitats!!!

    joan asin ha dit...

    Enhorabona Jaume, aquesta és ideal per les tardes e l'estiu.

    llembresku ha dit...

    Ei Jaume!!! primer de tot gràcies per repetir i comentar la via. Prenem nota del comentari de posar una corda fixa a l'entrada de la segona reunió, tot i que amb el company no sóm massa partidaris de posar-la. Quan la varem obrir, ho vàrem fer de la manera que creiem que s'hauríen d'obrir totes, des de baix i anar seguint per lògica on ens mani la paret. Això ens va comportar que en algun tram doncs no ens poguéssim assegurar on volíem sinó que on podíem. De totes maneres, a nivell personal crec que ni molt menys és una via exposada, sinó que ben al contrari, equipada a l'estil de les seves veïnes, doncs a moltes d'elles als trams més assequibles s'hi ha d'escalar més entre assegurances. Tant se val... no creiem que s'hagi de comparar cap via, ja que cada una és un món. Aquesta la varem deixar com ens agrada escalar a nosaltres... disfrutona i segura, tot i que no et regali res... Salut i escalades!!!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Lluís, és un bon recurs per aquestes tardes estiuenques.
    Manel, ens ho vam passar prou be, la via et deixa content.
    Joan, és un regal, amés ara que està més neta encara millor.
    Llembrescu, espero que amb les meves apreciacions personals no us hagiu molestat, el tema de la corda és tan sols per evitar relliscades quan el pa de terra estigui moll i l'arbust que ara ajuda a pujar hagi caigut paret avall, que no tardarà...però com be dius, la vau obrir com a vosaltres us va agradar i ho respecto plenament. La via és dura, no exposada, excepte l'inici del tercer llarg al meu entendre.

    llembresku ha dit...

    Ei Jaume, no pateixis pas home!! Que ningu s'ha de molestar per aquestes coses, i el que ho faci, doncs ben cec que deu estar amb la de problemes més importants que hi ha al món. Està clar que no tot pot estar al gust de tithom!! el que s'ha de fer, al meu entendre, es apendre a viure amb respecte a les opinions de tothom, siguin o no del nostre gust!! Salut

    Gatsaule ha dit...

    Així et va agradar la via, Jaume? Hi vaig anar l'any passat, però hi havia una cordada al davant i, veient tot el que anava caient, vam preferir anar a una de les veïnes que comentes. Veig que encara continuen caient coses, però qui sap si algun dia no m'hi animo....

    molimolano ha dit...

    Veig que al final has aconseguit anar-hi i que t'ha agradat.
    Salut i amunt!

    Miquel Vilaplana Abadal ha dit...

    És engrecador tot això, malgrat aquestes entrades a les reunions....Hi anirem. Una abraçada. Miquel