dissabte, 23 de juny del 2012

Màgic Line. Montserrat Gorros.

La Màgic Line puja rectilinia per la cara est
La darrera tarda de maig quedem amb el Toni per fer la Màgic Line al Gorro, aquesta és una via que sempre havia volgut fer, però el seu equipament amb força aire me n'apartava; darrerament sembla que el meu "coco" s'està acostumant a escalar prescindint de les xapes amb el que ens decidim.
Després d'una entrada potent gaudint de la roca.
Sempre m'havia fixat en el forat per on comença aquesta via, una entrada agosarada i desafiant, ben assegurada i on cal tibar de bons cantells, que comencen a estar relliscosos, però! t'agafa en fred i cal apretar, és un pas a bloc on cal apretar per xapar el segon espit, llavors ja surts més tranquilament de la balma i a navegar tot cercant els rovellats espits, abans de la reunió es tornar a posar més dret, però la roca és bona i no pateixes.
Verticalitat i bona roca a la segona tirada.
El següent llarg es veu força dret, però amb bons totxets que sobresurten de la paret talment una escala...el Toni es va enfilant amb precaució i amb goig troba un espit que no havia vist, d'aquest a cercar el que ja tenia controlat i poc després el perdo de vista, la paret tomba cap a la reunió. Recupero aquesta tirada fruïnt de la roca i la verticalitat; ara em toca el tercer llarg, és comú amb la Badalona i m'agrada que m'hagi tocat ja que quan vàrem fer la li va tocar al Toni: quan comença la gresca la via és molt ben assegurada, però em costa entrar sota la placa, una invertida ajuda a colocar-se i ja aleshores, ben posicionat, ja tot és mes senzill.
El quart llarg sorpren al Toni que es desvia per l'Snoopi
Arribem al llarg clau de la via, el Toni no veu massa clar per on va, no duem ressenya, però sembla que anem be, surt a l'esquerra a buscar una gran balma que deixa a l'esquerra per enfilkar-se sobre un tram trencat, tot ell prou espectacular, aquí veu a la dreta un espit i es desvia cap a ell, li cal fer un pas prou espèctacular per continuar amunt, abans l'aviso que em sembla que s'envà de la via, però no hi som a temps...no troba res fins la reunió, posant un parell d'Àliens d'aquells de tranquilitzar el cap més que res! Quan recupero em vaig fixant que efectivament ens hem desviat, veig uns espits a l'esperó recta amunt d'on s'ha desviat...ves, un altre dia hi tornarem.
Burins i espits a les reunions que be mereixeríen una renovació.
Fent el darrer llarg que encara la berruga final pel dret, magnífic!
Som sota la berruga final, estic content ja que aquesta línia tot i haber errat en l'anterior llarg, sembla ser que vam anar per l'Snoopi, m'ha agradat molt. Al davant tinc la berruga, m'hi acosto i l'encaro per on encara mai l'havia afrontat, em sembla una línia amb una lògica espatarrant i amb millor roca, espectacular també, el que em costa més una vegada a la placa és continuar amunt, però amb calma i posicionant el cos vaig trobant bone spreses que fan oblidar que el darrer erspit és força avall...veig una fisura i col.loco un bon Àlien, llavors m'adono que uns metres més amunt hi ha un espit! escalada plaent fins el cim on la fresca de la tarda em rep content.
Dalt el cim gaudint del grup de Sant Benet.
He pujat el Gorro per gairebé tots els costats, recordo quan amb l'amic Xavi Àlamo vàrem fer la via del Carles, el meu primer cop dalt de Gorros, havíem pujat per les escales del funicular de Sant Joan abans que l'engeguessin...quina il.lusió...avui no és la mateixa, però gairebé... Ressenyes de l'Eduard,



  • Escalatroncs
  • i original dels autors de la via. Una via agosarada, que encara les dificultas pel dret, sense embuts, recomanable, però a la que cal anar-hi amb el cap fred i el grau assolit, els seus rovellats espits i les seves ballarines plaquetes no aguantarien una sacada de ben segur!! Tanmateix hi tornaré que ens cal arreglar l'errada de la quarta tirada i així acabar d'assaborir aquesta línia.

    6 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Enhorabona aquí cal escalar, je,je.

    Joan Baraldes ha dit...

    Ei Jaume, vareu fer el pas més difícil de la via, que son els metres inicials, i en canvi hi haureu de tornar per fer els més "agosarats" de la 4a tirada !!
    La sort és que l'agulla continuarà allí esperant-vos i val la pena fer-los.

    Salut i a tibar

    Lluís ha dit...

    No pareu mai vosaltres? enhorabona per l'escalada Jaume!!
    Una abraçada

    Gatsaule ha dit...

    Bona, aquesta, Jaume!! Com es nota que estàs en forma!! Tant escalar en conglomerat s'ha de notar!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Joan, sí oi tan, però la roca hi és tan bona!
    Joan B. sí, va ser una llàstima errar el llarg, però així, com ja dic a la piulada, tenim una excusa per tornar-hi.
    Lluís, lo nostre són sortidetes, vosaltres quan sortiu sí que feu SORTIDES!
    Gat, sí que n'és de bona, em va agradar molt! ara, darrerament he fet més calcari que Conglomerat. Ep tú sí que estàs en forma, que piules pòc, però vaja viotes!!

    Lluís ha dit...

    Doncs aviam quan en fem una de plegats, que cal aprendre dels mestres. Si tens algun dia (o tarda) lliure ens engresquem en alguna d'aquestes de Montserrat.
    Una abraçada!!