Via Josep Fatjó i Gené a La Palomera. Ecos sud. Montserrat.

Ens acostem a la Palomera després del costerut camí.

El dissabte 19 de maig estem encara immersos en aquella primavera humida que hem gaudit i patit alhora; amb el Toni no tenim l'objectiu massa clar i recordem que a la Palomera hi tenim feina pendent: els germans Masó hi van obrir una via dedicada a en Josep Fatjó i Gené un gran amant i coneixedor de l'escalada Montserratina i a més parent meu! aquesta no me la podia deixar escapar i amb les bones referències del

Mingo

ens animen a pujar-hi. Deixem el cotxe a una clariana entremig de camps d'oliveres, punt de partida comú per anar al Clot del Boixar o al Castell.

Divertit i ben trobat primer llarg.

La pujada a la Palomera ens fa suar, trobem primer els sectors d'esportiva i al final de tot d'aquests, enfilant-nos per entre les bardisses localitzem el peu de via. Són tan sols dues tirades, comença flanquejant per un pany de pared amb bons forats i preses, amb el que el primer espit és ben amunt, es pot acompletar si es vol amb friends mitjans o Àliens. La tirada és poc mantinguda, va superant panxetes amb els passos més forts ben protegits, però tan sols hi trobarem dos espits i dos ponts de roca ja instal.lats.

Encarant el flanqueig superades les panxes.

Reunió Masoniana, amb el minimalista "pot" de registre.

Trobo la reunió a la dreta d'una gran balma després d'un llarg flanqueig. Ara li toca al Toni, s'ha deixat els estreps al cotxe! amb el que li passo el meu i per si de cas n'improvisem un altre amb unes bagues.

Uns passos d'artificial, una mica de lliure i sortida potent que surt en lliure

Trobem un pitó abans del primer bolt, però som alts i el xapem de peu estant i no cal penjar-se del pitó, la resta sense problemes excepte la sortida, com sempre, on cal anar a l'esquerra en un pas una mica d'equilibri, llavors es vaa buscar un vertical esperó amb molt bona presa i que anant de segon aconsegueixo fer en lliure, llàstima que es fa curt!

Historiada ressenya com ens ténen acostumats els germans Masó i que trobareu a La Noche del Loro

Amb un ràpel som a peu de via i comentem satisfets que malgrat com n'és de curta, també ho és d'intensa i bent robada, pensem que ha valgut la pena, una bona via per disfrutar.

Arrodonim el matí a la Acanalín acanalado

Tot baixant, ens posem a la Acanalin acanalado una via equipada a l'estil esportiva que ens agrada molt, bona roca i grau tranquil, em quedo amb les ganes d'acabar pujant dalt, però la qualitat de la roca que es veu a la continuació ens en fa desdir.

Llibre del Josep Fatjó, a qui va dedicada la via, un gran coneixedor de l'escalada Montserratina

Publicacions de l'Abadia de MOntserrat

.

Doncs ha estat una matinal per disfrutar, la via Josep Fatjó, molt ben trobada i el lloc, tranquil i altívol, que de ben segur li agradaria al Josep, un bon regal dels germans Masó i que m'ha fet molta il.lusió de poder repetir, ànims Josep!