dissabte, 2 de juny de 2012

Via Josep Fatjó i Gené a La Palomera. Ecos sud. Montserrat.


Ens acostem a la Palomera després del costerut camí.
El dissabte 19 de maig estem encara immersos en aquella primavera humida que hem gaudit i patit alhora; amb el Toni no tenim l'objectiu massa clar i recordem que a la Palomera hi tenim feina pendent: els germans Masó hi van obrir una via dedicada a en Josep Fatjó i Gené un gran amant i coneixedor de l'escalada Montserratina i a més parent meu! aquesta no me la podia deixar escapar i amb les bones referències del
  • Mingo
  • ens animen a pujar-hi. Deixem el cotxe a una clariana entremig de camps d'oliveres, punt de partida comú per anar al Clot del Boixar o al Castell.
    Divertit i ben trobat primer llarg.
    La pujada a la Palomera ens fa suar, trobem primer els sectors d'esportiva i al final de tot d'aquests, enfilant-nos per entre les bardisses localitzem el peu de via. Són tan sols dues tirades, comença flanquejant per un pany de pared amb bons forats i preses, amb el que el primer espit és ben amunt, es pot acompletar si es vol amb friends mitjans o Àliens. La tirada és poc mantinguda, va superant panxetes amb els passos més forts ben protegits, però tan sols hi trobarem dos espits i dos ponts de roca ja instal.lats.
    Encarant el flanqueig superades les panxes.
    Reunió Masoniana, amb el minimalista "pot" de registre.
    Trobo la reunió a la dreta d'una gran balma després d'un llarg flanqueig. Ara li toca al Toni, s'ha deixat els estreps al cotxe! amb el que li passo el meu i per si de cas n'improvisem un altre amb unes bagues.
    Uns passos d'artificial, una mica de lliure i sortida potent que surt en lliure
    Trobem un pitó abans del primer bolt, però som alts i el xapem de peu estant i no cal penjar-se del pitó, la resta sense problemes excepte la sortida, com sempre, on cal anar a l'esquerra en un pas una mica d'equilibri, llavors es vaa buscar un vertical esperó amb molt bona presa i que anant de segon aconsegueixo fer en lliure, llàstima que es fa curt!
    Historiada ressenya com ens ténen acostumats els germans Masó i que trobareu a La Noche del Loro
    Amb un ràpel som a peu de via i comentem satisfets que malgrat com n'és de curta, també ho és d'intensa i bent robada, pensem que ha valgut la pena, una bona via per disfrutar.
    Arrodonim el matí a la Acanalín acanalado
    Tot baixant, ens posem a la Acanalin acanalado una via equipada a l'estil esportiva que ens agrada molt, bona roca i grau tranquil, em quedo amb les ganes d'acabar pujant dalt, però la qualitat de la roca que es veu a la continuació ens en fa desdir.
    Llibre del Josep Fatjó, a qui va dedicada la via, un gran coneixedor de l'escalada Montserratina
  • Publicacions de l'Abadia de MOntserrat
  • .
    Doncs ha estat una matinal per disfrutar, la via Josep Fatjó, molt ben trobada i el lloc, tranquil i altívol, que de ben segur li agradaria al Josep, un bon regal dels germans Masó i que m'ha fet molta il.lusió de poder repetir, ànims Josep!

    11 comentaris:

    Joan Prunera ha dit...

    Hola Jaume! Felicitats per la via. Me la vaig estar mirant un cop, però vaig trobar que estave molt lluny per dos llargs... però sembla que veu gaudir. Aquesta de la Si hem decideixo anar a fer la del Fatjó, sería una bona opció més.

    Salut i a tibar força!

    Manel&Ita ha dit...

    Felicitats per la via, sembla interessant però un xic curta, no?

    Eduard ha dit...

    Iep! Un llibre del tot recomanable i imprescindible per entendre l'evolució de l'escalada a Montserrat.

    Sergi C ha dit...

    Quan vam fer aquesta via, la vàrem combinar amb la Venus and Mars de la placa Roofs, que queda ben a prop.
    Recordo que tibava bastant l'esperonet del segon llarg, pero quina roca més bona que hi ha a La Palomera!

    Un bon racó on hi ha més vietes a explorar.

    perB ha dit...

    Proveu la Lorito el Córdoba i alguna de més entitat de la placa dels Roofs com la Cuaia i el Cíclop... això sí que justifica pujar fins aquí dalt !
    pereB

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Joan, com comenta el Pere, pots aprofitar per després de fer ls Josep Fatjó continuar fins la Placa Roofs i fer-ne alguna d'allà o de la placa del davant, la Lorito el Còrdoba...
    Manel i Ita, sí que és curta, però tens moltes possibilitats més que justifiquen la caminada.
    Eduard, és un llibre de consulta per anar-se mirant de tan en tan.
    Sergi, ja vaig llegir que us va agradar, vas ben aprofitar la visita!
    Pere, gràcies per recordar-nos aquestes vies, jo ja les tinc a la llista i qualsevol dia si trobo algú les pujarem a fer, recordo que fent la Venus&Mars em vaig fixar en la placa del davant, la Lorito el Còrdoba, i li vaig dir al company que si no hi havia res obert...ah? i de que li ve el nom?

    perB ha dit...

    El nom ve d'un relat d'en Ray Bradbury (, ... Papa had sat in this Cuban bar confiding in the parrot, El Cordoba, (Lorito el Córdoba) for years. Now Papa (Hemingway) !... (mira, si vols, http://www.funtrivia.com/en/subtopics/Long-After-Midnight-Bradbury-59430.html) (The Parrot Who Met Papa) que llegia a la bauma dels Roofs,al vespre, després d'escalar)
    Records
    Pere F

    perB ha dit...

    Mira per
    http://lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#
    (a faraó).
    Hi ha una via del Máñez (posterior a la meva) que està empassada pels arítjols. La Lorito no està mal.
    Ahir vem fer la Ríete Lonisfinx (3 llargs) i la Hola, ulls verds (3 llargs, L2 molt dur, 3 passes d'Ae llargs).
    Es pot fer abans de les 14h la Lorito i després els Roofs i així evites la solana.
    Estic acabant de reequipar (no de restaurar respectuosament) la Estrany Mirall Llunar del Faraó (sols falta el darrer llarg i 3 burins del penúltim) que es pot fer pel matí ja que és Oest i està força bé. A veure si la gent varia una mica de via !
    Pere B

    molimolano ha dit...

    Jaume, tu tampoc et quedes quiet eh. Saber gaudir de petites coses és de lo millor per l'esperit!

    Gatsaule ha dit...

    Sembla una bona raconada per conèixer, sobretot si hi ha altres possibilitats per combinar. Quanta estona vau trigar fins a peu de via?

    Jaumegrimp ha dit...

    Gràcies per la informació Pere, les vies que vas fer són exigents! el 6b encara em costa força, però s'hauran d'intentar que fan molt bona pinta.
    Montse, aquestes vies sense pretensions a vegades t'omplen prou, com algunes petites joies de Sant Llorenç que malgrat que són curtes i "lletges" a mí m'agraden...
    Joan, per tú això és un petit aperitiu, llavors acaba de pujar a la pLaca dels Roofs i allà hi tens feina de la bona, fins La Palomera potser 40-50minuts sense córrer, tú amb les teves gambades mitja hora!