dilluns, 18 de juny de 2012

Baga total a la paret de primavera. Alt Urgell.

La Corona de Rei un endemisme botànic de gran vàlua, ens acompanyarà tota la paret!
Quan el setembre de 2010 en Marcel Millet i Xavi Bonatti van obrir aquesta via, ens hi vàrem fixar de seguida, l'acurada ressenya del Xavi (Alt Urgell) ens hi va ajudar, així un mes després ja érem amb el Toni repetint-la, però la vam trobar molla i ens vam desanimar sota el setè llarg, abandonant...no ha estat fins aquest dissabte que hi he pogut tornar; l'Eduard que no l'havia fet s'hi engresca de seguida, l'Ivan finalment no ens pot acompanyar, amb el que cap a Fígols falta gent.
Fem a l'ensamble les tres primeres tirades, per entrar ja en "matèria"
Abans d'entrar a Fígols trobem un revolt a esquerres que travessa un torrent, just abans hi ha un caminet de terra amb una bassa d'aigua a la dreta, just fer la primera pujada; trobem que la vegetació ha tapat força el camí i amés trobem força cotxes ja a l'aparcament...l'hem d'aparcar en un petit camp...per un altre cop millor deixar el cotxe a la carretera penso...xerrem amb els companys que trobem, van a l'esperó Xelo Bam, nosaltres pensem, estarem sols. Just al tercer revolt a esquerres surt un corriol per tartera que flanqueja a buscar l'evident canal-torrent per on comença la via, i oh! sorpres, hi ha gent enfilant-s'hi ja.
L'Eduard ha d'esperar sota el primer muret a que surtin els companys.
Amb l'avantatge de conèixer la primera meitat de la via i que avui és ben seca, fem els tres primers llargs a l'ensamble, atrapant els companys quan ells comencen la quarta tirada, la primera on ja s'escala.
Divertit flanqueig de la cinquena tirada.
Ens haurem d'esperar una mica a que els companys de Badalona, són tres, surtin de la reunió, per enfilar la primera tirada propiament dita, la quarta. L'Eduard disfruta amb les fondes i cantelludes nanses que s'hi va trobant. Començo ara jo el cinquè flanqueig trencat per anar a buscar unes plaques d'adherència amb bústies intercalades, que ara sí, amb la paret eixuta, són una disfrutada.
El sisè llarg ja demana fixar-s'hi, l'Eduard entrant al diedre.
Avui com que l'Eduard no ha fet la via, li deixo els llargs que jo havia fet de primer l'anterior vegada, així ara s'enfila per la sisena tirada que comença vertical amb un flanqueig que si no el saps llegir be, pot ser delicat; flanqueja per sota la llastra per entrar al diedre relliscós, això ja és escalar em comenta!
Recuperant la setena tirada, on les dificultats es concentren a l'inici.
Bé, ja som on vàrem baixar, m'ha tocat el primer sisè, content de tenir la paret ben seca encaro el setè larg on el que em costa més és la sortida d'un muret que hi ha just sobre la reunió, passos d'equilibri i adherència, que amb fè acaben sortint, una disfrutada vaja! no vull ni pensar com hauríem patit amb tots aquests pans de terra xops...
Després d'un vuitè de trancisió, el novè s'enfila i comença un flanqueig "divertit"
Ara és el torn de l'Eduard, estic de fàbula recolzat a la ferma alzina, veïent com el company fa el vuitè llarg inici en adherència tombada per anar derivant a la dreta per fer reunió en un replanet ben còmode. Ara sembla que disfrutarem, el novè llarg s'enfila per unes plaques adherents amb mans d'escàndol, preses fondes i cantelludes, on disfrutes tibant! l'entrada a la reunió és una mica rara però sempre molt ben assegurada.
Desèna tirada, que malament si no us agraden els flanquejos!
És el torn de l'Eduard, la desena tirada! malament si no us agraden els flanquejos, però es pot anar tranquil ja que és molt ben assegurat; aquí gaudeixo buscant les preses i els peus millors per a no patir gens, ara, això sí, amb ambient garantit, una tirada rara però molt ben trobada, millor no la trobeu humida però!
Els voltants d'Organyà, encara ben verds!
L'onzè llarg comença amb una bavaresa ajaguda, quan s'acaba cal enfilar dret al mur del costat per sortir ja per terreny senzill fins a un bosquet on trobo la reunió d'un bolt i diversos ponts de roca, sortosament a l'ombra. Dotzè llarg de trancisió, on els abundants ponts de roca serveixen mes per marcar la via que per assegurar-s'hi, no cal.
El tretzè i catorzè llargs són una disfrutada d'adherència ben trobada.
Tretzena tirada, tornem a escalar, plaques ajagudes d'adherència intercalades amb bons forats i millors peus, mentre asseguro l'Eduard tenim un bon ensurt, el company que està fent el darrer llarg arrenca un bloc de bon tamany!! per sort la via en aquest punt es decanta a la dreta, uff!!! Catorzena tirada més del mateix, una disfrutada, aquestes dues tirades es poden enllaçar, però com que anem amb cordes de 50...
Emergint de la cirereta de la via, vertical i atlètica!
Quinzè llarg això s'acaba! llàstima, però no en marxarem pas amb gust de poc no! que aquí el mur es redreça fins a la verticalitat absoluta i la via ambmestratge va a buscar-ne les seves febleses: flanqueig ascendet a la dreta per una vegada en materia, travessia horitzontal espectacular, aquí no sé llegir el pas clau i m'engrapo de la cinta exprés...un tram trencat, on el company ha fet baixar el topi i sortida espectacular pel costat d'una sabina, uns metres de grimpada i rteunió cimera, llàstima de no haber muntat la reunió just al cingle, ja que ens perdrem les evolucions del company.
Reunió cimera i ben satisfets amb la feina feta!. 
L'Eduard es baralla amb la sabina acabant la tirada, està content i jo també, ara fèia dies que no coincidíem i ens ho hem passat molt bé
Tot baixant la paret de primavera ens delecta amb Orquídees.
Aquest cop espero que trobar el sender de baixada no serà tan complicat com quan vam fer l'esperó Xelo-Bam, gairebé ens va costar més baixar que fer la via!! veig la sortida de l'esperó i el tram de pujada que vam fer sota un sol de justícia, aquest cop som al cim i davant tenim els cimals de la Narieda sud, tan sols ens cal seguir cap al pla del davant per terreny obert, sense entrar en el bosc i aviat trobem restes de sender que es van definint finsa fer-se un marcat corriol, corriol que seguirem fins a una fondalada on a l'esquerra trobarem unes grans fites i ara ja cap avall per un sender, ara sí molt ben marcat que ens deixa a la pista.
Una cordada a l'esperó Xelo-Bam.
Ressenya de l'amic Xavi

  • Alt Urgell
  • Una via molt ben trobada i força sanejada després de dos anys de la seva obertura, l'hem disfrutada i el fet de que la paret fos ben eixuta ens l'ha fet gaudir, dolça en el seu grau, només té dues tirades on et fa suar el setè i el darrer també remarcable el flanqueig, més espectacular que difícil. Ara haurem de conèixer la seva veïna via Llorenç/Joan que vàrem veure fer a una cordada; sembla que no està tan "acabada" encara com la Baga, ja que els vàrem sentir rondinar força! caldrà anar-hi mentalitzats, ja que la línia es veu molt agosarada.

    8 comentaris:

    Sergi C ha dit...

    Temo que aquest any totes les obagues de l'Alt Urgell estaran bastant plenes de gent.
    Amb la guia del Blanco ja se sap...
    Ara bé, a Sant Honorat estavem sols dissabte.

    Interessant aquesta via, que si els sisens estan ben protegits podrem fer els 'poc escaladors' com jo.
    En canvi, pel que llegeixo, la via del Llorenç i del Joan fa una mica de por. A veure quan la fagis què et sembla, així tindrem una referència.

    Gràcies per la piulada, Jaume.

    joan asin ha dit...

    Ei Jaume enhorabona aquesta via li tenies ganes després del primer intent. Aquesta paret mullada no és recomable. Sergi C la Llorenç Joan té un caire diferent,no està tan neta i hi ha que treballar entre algunes assegurances, però després et deixa un bon regust, no tant quan l'estàs escalant. Si és va repetint pot quedaar una bona via però.

    Sergi C ha dit...

    Ja la farem, Joan. La Sons Amagats, que vàreu obrir a l'altre vessant, ens va encantar!
    El que ens cal és posar-nos forts de cos i de cap mentre les repeticions la van netejant.

    Manel&Ita ha dit...

    Ep Jaume, segur que us ho vareu passar molt bé, feu cara d'acabar la via molt satisfets. Enhorabona!!!

    Llorenç ha dit...

    divertida la baga total! una via encertada i molt treballada pels seus aperturistes! molt de currro va portar! son unes vies que cal fer amb la paret seca!

    Gatsaule ha dit...

    Veig que al final has pogut anar a treure't l'espina de la via!! Amb la roca seca es fa de meravella, només cal veure la bona cara que fas arribant a dalt!!

    Joan Prunera ha dit...

    Ei, Jaume, bona via!! Jo encara no he escalat mai en aquest indret... a veure si "enganyo" a algú!!!

    Salut i a tibar força

    Jaumegrimp ha dit...

    Aquesta guia encara no l'he vist, hauré d'investigar. Sergi, no tindràs cap problema a la Baga total, la roca és boníssima i amb unes gandes d'escàndol! Sobre la Llorenç/Joan a veure que surt!
    Gràcies Joan, a veure quan m'acosto a la vostra obra.
    Ei Manel, és una via poc compromesa on disfrutes, sobretot aquest cop que era ben seca!
    Sí que és divertida Llorenç, sobretot amb tot sequet i adherent, que si no...
    Gat, oi que faig millor cara que a la UES? i és que no té res a veure una via i l'altra, sobretot la calor!!! aquí és nord.
    Joan P, la paret t'agradarà, sembla molt vegetada, però com ala Postres de Músic, deu n'hi dó el que s'escala, la disfrutareu segur.