Entrelínies a la Miranda de Can Jorba. Montserrat sud.

A peu de via amb la compacta placa de l'inici

Aprofitem una tarda de dijous per anar a conèixer una via del Joan Asín i l'Antoni Gómez, la "Entrelínies", de les poques que encara ens falten d'aquest pany de paret tan poblat. Fa força calor avui i malauradament la via és encarada al sol, sort que l'inici és a l'ombra d'unes alzines a l'esquerra de la Queralt-Xènia.

Passada la zona més vertical de la primera tirada

Comença la via passant per sobre el tronc d'unes alzines per anar a trobar la paret, aquesta es veu força tiesa, però amb bons forats, d'entrada uns bons peus permeten anar-se fent càrrec del que ens espera: una placa vertical i tècnica, ben assegurada, per no patir gens i que disfruto tot suant però, que si ha d'anar concentrat; quan la paret perd fieresa també allarguen les assegurances, entrant a reunió per una zona on cal vigilar el rocam, cal dir que he disfrutat molt.

Entrant al diedre del segon llarg

Ara li toca al Toni, un flanqueig a la dreta per anar a buscar un diedre amb una placa molt maca a l'esquerra; ajudant-se amb el diedre es va aixecant, la roca encara és bona, no la del diedre, però la troba força bruta de terra...superat el diedre un tram de placa que malauradament és ben brut, llàstima, ja que sembla prou bona roca, el Toni el pateix força, jo al recuperar-lo no tan, clar! Aquí trobem un clau una mica amagat a l'esquerra i un pont de roca.

A la zona trencada i bruta de la segona tirada.

Escalant amb molt de "carinyo" el tercer llarg

Aprofitant que el Joan recent-ment ha dividit el segon llarg en dos, el Toni em deixa per mí el següent: es veu força trencat i indefinit i amb les assegurances justes, ole! el que a mí m'agrada...buf buf!!! però es va deixant fer, avanço amb molt de tacte mirant-mo amb molt de carinyo i acariciant les preses, sort que no és difícil! a l'esquerra una placa compacta i una fisura semblen cridar-me, però no l'assegurança és a l'esquerra, just on la roca és "millor", ja ho diu el nom, entrelínies no? però ja sóc a la reunió, còmoda i al davant una placa, ara sí, compacta i maca.

Bones vistes cap a la vall

Bonica placa amb sostret final

El Toni enceta aquest darrer llarg, ajuntarem els dos darrers, aquí la placa es deixa fer i la roca és bona, assegurances justes i ben posades, un sostret més espectacular que difícil, per disfrutar! al tram final el Toni es decanta a la dreta per anar a buscar en un llarg flanqueig la reunió de l'Escabroni Escapullini.

Gaudeixo aquest llarg, el flanqueig és espectacular sobre el sostre. Baixem en uns quants ràpels fins a peu de via tot admirant la roca de'aquesta zona, de les millors de Montserrat!

Ressenya obra de l'autor

Joan Asín

Una via que ens ha sorprès, un primer i darrer llargs molt bons i que per ells mateixos ja mereixen una visita, els centrals no són tan bons, llàstima de sorreta que els fa desagradables, però la paret no dóna més de sí i en conjunt una via on disfrutar si acceptem el peatge del tram central més trencat.Després de pluges el diedre sol estar mullat, atenció doncs, ja que la dificultat augmenta si es va per la placa.Assegurances allunyades als trams fàcils i amb poques possibilitats d'acompletar, anar-hi amb el grau assolit.