dilluns, 21 de maig del 2012

Entrelínies a la Miranda de Can Jorba. Montserrat sud.

A peu de via amb la compacta placa de l'inici
Aprofitem una tarda de dijous per anar a conèixer una via del Joan Asín i l'Antoni Gómez, la "Entrelínies", de les poques que encara ens falten d'aquest pany de paret tan poblat. Fa força calor avui i malauradament la via és encarada al sol, sort que l'inici és a l'ombra d'unes alzines a l'esquerra de la Queralt-Xènia.
Passada la zona més vertical de la primera tirada
Comença la via passant per sobre el tronc d'unes alzines per anar a trobar la paret, aquesta es veu força tiesa, però amb bons forats, d'entrada uns bons peus permeten anar-se fent càrrec del que ens espera: una placa vertical i tècnica, ben assegurada, per no patir gens i que disfruto tot suant però, que si ha d'anar concentrat; quan la paret perd fieresa també allarguen les assegurances, entrant a reunió per una zona on cal vigilar el rocam, cal dir que he disfrutat molt.
Entrant al diedre del segon llarg
Ara li toca al Toni, un flanqueig a la dreta per anar a buscar un diedre amb una placa molt maca a l'esquerra; ajudant-se amb el diedre es va aixecant, la roca encara és bona, no la del diedre, però la troba força bruta de terra...superat el diedre un tram de placa que malauradament és ben brut, llàstima, ja que sembla prou bona roca, el Toni el pateix força, jo al recuperar-lo no tan, clar! Aquí trobem un clau una mica amagat a l'esquerra i un pont de roca.
A la zona trencada i bruta de la segona tirada.
Escalant amb molt de "carinyo" el tercer llarg
Aprofitant que el Joan recent-ment ha dividit el segon llarg en dos, el Toni em deixa per mí el següent: es veu força trencat i indefinit i amb les assegurances justes, ole! el que a mí m'agrada...buf buf!!! però es va deixant fer, avanço amb molt de tacte mirant-mo amb molt de carinyo i acariciant les preses, sort que no és difícil! a l'esquerra una placa compacta i una fisura semblen cridar-me, però no l'assegurança és a l'esquerra, just on la roca és "millor", ja ho diu el nom, entrelínies no? però ja sóc a la reunió, còmoda i al davant una placa, ara sí, compacta i maca.
Bones vistes cap a la vall
Bonica placa amb sostret final
El Toni enceta aquest darrer llarg, ajuntarem els dos darrers, aquí la placa es deixa fer i la roca és bona, assegurances justes i ben posades, un sostret més espectacular que difícil, per disfrutar! al tram final el Toni es decanta a la dreta per anar a buscar en un llarg flanqueig la reunió de l'Escabroni Escapullini.
Gaudeixo aquest llarg, el flanqueig és espectacular sobre el sostre. Baixem en uns quants ràpels fins a peu de via tot admirant la roca de'aquesta zona, de les millors de Montserrat!
Ressenya obra de l'autor




  • Joan Asín
  • Una via que ens ha sorprès, un primer i darrer llargs molt bons i que per ells mateixos ja mereixen una visita, els centrals no són tan bons, llàstima de sorreta que els fa desagradables, però la paret no dóna més de sí i en conjunt una via on disfrutar si acceptem el peatge del tram central més trencat.Després de pluges el diedre sol estar mullat, atenció doncs, ja que la dificultat augmenta si es va per la placa.Assegurances allunyades als trams fàcils i amb poques possibilitats d'acompletar, anar-hi amb el grau assolit.

    8 comentaris:

    Sergi ha dit...

    Ja és curiós que aquesta no l'haguessis escalat. Realment és ideal per a una tarda. Diria que el dia que vam fer per primer cop la Josep Mª Andreví l'estaven acabant d'obrir i de netejar, doncs s'hi sentia fresa de rocs avall i cops de martell.

    llembresku ha dit...

    Jaume!! Enhorabona per la via!! Només una petita correcció sense cap mena d'importància, però que com diuen a la tele: "algú ho havia de dir!!" crec que t'has confós amb el nom de la via que puja al costat... deu ser la Queralt-Xènia, oi?
    Apa, salut!!!!

    Llorenç ha dit...

    Via prou interessant! i com a guapo el primer llarg! finet finet! després es calma, però sempre obligant a escalar entre xapes en els graus fàcils!

    Joan Baraldes ha dit...

    Ei Jaume, una via maca tot i alguns trams de roca dolenta.
    Jo vaig enllaçar la segona i tercera tirada i és millor no fer-ho.

    Salut i a tibar

    Mingo ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Mingo ha dit...

    Si la recomaneu hi haurem d'anar. Felicitats per tu i tb per aquell que ja no m'estima gaire, je je je.

    Jaumegrimp ha dit...

    Ara fèia dies que no tornàvem a la Miranda de Can Jorba, aquesta paret té cops amagats i no decep!
    Llembrescu, ja està corregit, com que tinc molt al cap la Queralt-Ona, la memòria em va traïr, gràcie sper avisar.
    Llorenç, si rota la via fos com el primer llarg seria un via molt repetida, segur!
    Joan B. ha de ser dur fer-la tota en una, entre altres coses, el fregament deu n´'hi do! i sicològicamnet tanta roca delicada....
    Mingo, és una bona via, però amb lesseves limitacions al tram cewntral de roca bruta i trencada, si ho assumeixes, endavant! a veure quan tornem a enfilar-nos! aquest dimecres no podré...

    Gatsaule ha dit...

    Així veig que et va agradar la via, potser si que algun dia hi haurem d'anar! Potser quan torni a tenir tardes lliures....