dimecres, 16 de maig de 2012

Anglada Guillamón a les Bagasses. Terradets. La Noguera.

Fa molts dies que tinc ganes de tornar a Terradets, i aquest dissabte finalment ens decidim, serem dues cordades, jo amb el Joan, que m'ha proposat fer la Vidal Farreny i el Toni i el Josep que aniran a l'Anglada.Matinada obligada i de pet a esmorzar a la font de les Bagasses, mentre fem l'entrepà va arribant gent, el Joan coneix l'Albert Castellet i jo saludo a uns bons amics de Madrid amb els que vàrem coincidir a Meteora, el José Luís Rubayo, el José Luis Consuegra i el Juan Carlos Bravo, que han vingut a entrenar la zona de cara al Rally de la següent setmana, són uns màquines!
Passat el jardinet el Toni comença a tirar amunt
El dia no està massa clar i sembla que es vol tapar, tenim "amenaça" de pluja el migdia...això ens desinfla una mica els ànims...la nostra via és molt d'anar fent i equipant. Començo però amb la primera tirada, empaitant el Toni que també ha tirat amunt, el terreny és senzill i tan gran que anem pujant els dos en paralel...a l'estretament del final m'haig d'esperar una mica, però poc després ja som tots dos a la reunió...reunió que fem en una gran sabina ja que no atinem que una mica més amunt hi ha una reunió amb parabolts.
Al final del flanqueig esperant per continuar amunt
Remuntem a l'ensamble l'enutjós jardinàs! que ens deixa als peus del llarg flanqueig, el Josep munta reunió d'un gros romaní ja fora de la vira i jo aprofito un bon boix per aturar-me un tram abans. Ara per terreny molt indefinit i ple de vegetació remuntem fins a un pilar poc definit, escalada poc agraida però que no deixa de tenir la seva gràcia...Torna a ser el meu torn, al davant tenim un mur que esquivo per l'esquerra anat a buscar una zona cada cop més dreta i de millor roca per sort, aprofito les abundant sabines per anar assegurant-me. Després d'una diedre trencat i dret entro a la reunió de l'Alzina característica, a l'ombra i prou còmoda, allà el Josep ja està assegurant el Toni.
A la reunió de l'Alzina, a l'ombra, preludi de millors llargs
El Joan surt a per el primer llarg amb una mica d'ambient
A partir d'ara les tirades ja comencen a ser més interessants, anem agafant alçada fins que arribem a una còmoda feixeta on trobem un diedre desequipat molt interessant.

Interessant i bonic diedre del setè llarg, llàstima que és massa curt.
Aquest em toca a mi, s'ha de protegir amb friends de l'1 i del 2, l'entrada està delicada ja que la roca comença arelliscar, però a la que aconsegueixes superar el sòcol, tot millora i la presa és generosa, restant tan sols la sortida com a pas impresionant, més de decisió que difícil, un tram molt estètic i espectacular, això ja s'anima!
El Toni al flanqueig de la vuitena tirada
El diedre interessant s'acaba aviat i ara toca un tram rostoll acabant caminant per una feixeta, la reunió següent és a l'esquerra, passant pel costat d'una gran sabina, a peu pla, al davant un mur vertical on s'hi veuen un seguit de claus amb bagues penjant, és una variant de major dificultat, la nostre ruta segueix un camí més inuós, s'ernfila a l'esquerra fent un flanqueig a buscar una sabina, d'allà un aeri flanqueig per passar per sobre la reunió i ara ja cap a la dreta per un diedre vertical i trencat que és el que ens donarà més feina.
Superant el tram més complicat, abans d'entrar a reunió.
El Toni es treballa el llarg amb ganes i es treu una espina, bravo Toni! la reunió queda fora de la nostra visió però el sentim cridar de content. El Josep el segueix i tot seguit el Joan.
El Josep recuperant la tirada.
Al meu torn disfruto el llarg, de moment és el més divertit i fort de tota la via, sobretot el tram de diedre vertical abans d'entrara reunió, que és al'esquerra, fàcil de saltar-te-la com ha fet el Toni, que una mica més i arriba a la feixa!! li ha tocat desgrimpar un bon tros...
El Toni i el Joan a la reunió abans de la feixa
El darrer llarg abans de la feixa em torna a tocar, comença per pujar recte a buscar un burí per flanquejar cap a la dreta en un flanqueig espectacular, amb bona presa de mans, però que demana cura en posar alguna cosa abans de xapar un clau que trobem tot sortint ja cap amunt; bona roca i entrem a una canal terrosa que acaba en una divertida xemeneïa que ens deixa a la feixa.
Ben satisfet emergint de la xemeneïa-canal del darrer llarg, entrant a la feixa.
Ja a la feixa, ens agafa la mandra i anem a fer un dinar-berenar!
Ja a la feixa ens agafa la mandra, el Toni i el Josep ho tenen decidit, a dinar! i jo doncs que m'hi apunto vaja, tan sosl em sap greu pel Joan, però ell ja hi ha pujat molts cops fins dalt i ens acompanya a dinar sense rondinar.

Vídeo que el Josep va gravar durant la sortida.



videoAl final acaba fent un molt bon dia, llàstima de no haber seguit el pla incial, però segur que hi tornarem.

10 comentaris:

llembresku ha dit...

Ei Jaume!!!Que no sabeu que la mandra s'ha de deixar a casa els dissabtes!!!! jejejeje Apa, salut, i ja saps què toca... tornar-hi i sortir per dalt!!!!!!!

Sergi C ha dit...

A una via d'aquestes no es pot evitar de posar-hi l'ull, però és d'aquelles que, com les de la Torre de Lleida i Esplovins, deixo per no se quan, almenys per quan dormi a peu de paret i el dia sigui llarg, i no massa calurós...
En fi, potser massa condicionants. Caldrà decidir-s'hi.

Ara et tocarà repetir però, que l'has d'acabar!

Albert ha dit...

Ep, no voldria ser més torracollons del compte, però això de penjar un escaneig d'una guia és una mica lleig...

Joan B ha dit...

Ei Jaume,
A nosaltres quan la varem fer ens va passar el mateix, a la feixa vam decidir anar a dinar !!!
S'hi haurà de tornar

Cesc ha dit...

Us vau deixar la tirada mes maca, la última.

salut

molimolano ha dit...

Coi, esteu fets uns bons "zampabollos". Bé, bromes a part, ara entre tu i una amiga que acaba d'anar m'heu fet recordar aquesta gran paret, però tinc que acabar de trobar la via que em motivi tornar!

Jaumegrimp ha dit...

Llembrescu, és que la temptació de la feixa és tan gran....a més ja tenim una edat i això de matinar, almenys jo, ho porto molt malament.
Sergi, a mí també m'havia costat aicxò d'anar a Bagasses, però val la pena, amés l'Anglada segur que t'agrada, és molt lògica i gens obligada, almenys el tros que conec, que ja és la segona vegada que la faig.
Albert, al llibre a l'apartat de drets d'autor especifica que està prohibida la reproducció del llibre, però també especifica que si es diu l'autor es pot fer còpia dels croquis, com vas poder veure vaig especificar el nom dels autors i em va semblar que els faria encara publicitat de la guia...però estava disposat a retirar-la si hi havia polèmica, i ja ho he fet, i tranquil que no deixes de tenir raó Albert.
Joan B. doncvs quan vulguis hi tornem per acabar fins dalt, que ja em toca.
Cesc, la carn és dèbil...i vaig perdre la motivació, però ben segur que hi tornaré per conèixer aquest darrer llarg que comentes és tan maco.
Moli, la CADE és molt interessant i variada, i malgrat tenir alguns passos extra relliscosos, no desmereixen la via ni hi afagueixen dificulat ja que estan ben assegurats, quan la vaig fer també vaig claudicar a la feixa...
quan hi vagis fes cas omís dels crits de sirena de la Feixa i continua amunt, que tu pots!

Llorenç ha dit...

bona via aquesta! en guardo molt bon record! sobre tot dels darrers llargs abans d'entrar a la feixa!!! quin diedret! felicitats! ara a tornar per acabar fins cim!!!

molimolano ha dit...

Ostres Jaume, les clàssiques incloent la del Sergi les he fet, la cade al tercer cop vam aconseguir sortir per dalt, la qüestió és que les fallides no va ser per sucumbir als encants d'un bon plat, sinó xq m'iniciava i anava com un cargol ji ji!

Jaumegrimp ha dit...

Ep Llorenç, comença molt rostollera, però a mesura que t'enfiles millora i els millors llargs que coneixo, són els tres d'abans d'arribar a la feixa, ara com dius ja em toca acabar dalt, que ja m'he retirat tres vegades...
Moli, segur que ara no et passa, que ja veig que en passes via!