divendres, 4 de maig de 2012

Reincidents sortint per l'Àtic de la Codolosa. Montserrat sud.

La Reincidents comença al peu d'un marcat esperó d'aspecte trencat a l'esquerra de l'Alimera

Aquest dimarts, amb el temps més estabilitzat i possibilitat d'anar més lluny, tornem a la Codolosa, el Toni no tenia ganes de caminar i tanmateix no em sap greu ja que la proposta és interessant: anar a conèixer la nova via que ha obert l'amic Joan:  l'Àtic de la Codolosa i el que no tenim tan clar és per quina via entrar, dubtem entre la Full equip i La Tribu, però finalment ens decidim per la Reincidents, el Toni ja l'ha fet però no li sap greu repetir-la.
Comença ell, l'altra ocasió va fer la segona tirada i així l'haurà feta tota de primer;  comença en un esperó d'aspecte trencat i vertical, es veu un espit molt amunt, però quan s'hi posa en troba un més aprop i protegint el ressalt abans de l'altre espit, un pont de roca.
A partir d'aquí perd verticalitat i va a fer reunió sota una xemeneïa a l'esquerra. 

El perdo de vista, ara es troba un tram rampós, similar al de "La Rampa"fins la reunió sota un mur amb una xemeneïa a l'esquerra per on segueix la via.   
Entrant a la primera reunió.
Des de la via de les Cabres, l'Ivan a la primera reunió i el Toni sortint de la xemeneïa.    


 Aquest segon llarg és molt interessant, comença per una xemeneïa senzilla on pots assegurar a un arbret,  d'allà ja entres a la placa, primer força dreta, però amb una roca d'antologia, assegurances fixes, tan sols un espit al mig de la via, que va bé per orientar-te de per on has d'anar.   Trobo un pont de roca muntat, n'instal.lo un altre i amb els Àliens ho vaig protegint prou be.  Un tram ajagut però amb roca discreta i entro a reunió, ara hi ha dos pitons;   decideixo continuar amunt, ja havíem quedat així amb el Toni, que surt a l'ensamble, superant un diedret d'aspecte trencat, però  prou ferm, faig reunió d'un arbust a les envistes de l'agulla de la Balconada.
Flanqueig després de la xemeneïa per encara la placa
Divertida i senzilla placa de la segona tirada on la gràcia està en 
saberte-la assegurar, tan sols un spit al mig t'orienta on anar, el Toni en plena
 feina un altre dia amb l'Ivan.
Aprofitem per escalar aquest esperó tot anant a buscar l'Àtic!

Al capdamunt de la reincidents fem un llarg més de corda per un esperonet que dóna joc, té un pas divertit.  D'aquí ja ens acostema l'Agulla de la Balconada, ens miremn la via de la cara est, però no ens fa el pes i decidim desgrimpar una mica per passar a l'altra banda de l'agulla on trobarem la nova via del Joan.
Agulla de la Balconada, pel seu esperó va la via Teulades de Collbató (Masó).
Començant el primer tram de l'Àtic, que es va complicant a mesura que t'enfiles.

Superat un caos de còdols i blocs a recer de l'agulla de la Balconada trobem l'evident mur per on va el primer tram de la via; el Toni s'hi posa, el començament tot i estar graduat com a tercer té un començament que per nosaltres és IV, després s'ajeu per entrar ja de cop al tinglado: placa fina i tècnica amb les assegurances justes, bona roca, excursió per anar a buscar el diedre del davant amb un mur que es veu potent.
Al mur final cal posar-s'hi bé, és molt vertical i finot.

Veig que li costa, primer en diedre per posar-se a la placa on comenta que és molt vertical i tira enrrera, li cal penjar-se a descansar, vaja V+!! superat aquest tram ja es fa millor, la reunió a peu pla tan sols superar el mur.
Darrer pas per superar el mur;  a sota començant el tram mes vertical on a mesura que t'enfiles es posa fi de dits i de peus, cal apretar per trèure el "rot-punk"
Divertit diedre del segon tram, molt ben trobat, senzill però entretingut, bona feina Joan!

Al meu torn, trobo una tirada molt divertida, amb trams intensos i trams més relaxats, al pas clau em cal apretar de valent per trèu-re'l!  ara fem un canvi de reunió, aquest també el farà el Toni, que em deixa el darrer per mí.
La paret  aquí ofereix moltes possibilitats d'autoprotecció, cal dur material
 per equipar "al gust".

Aquesta segona tirada és molt ben trobada, comença arrampada per entrar a un senzill diedre, molt estètic de fer! la continuació va per una especie de canal de desguaç prou interessant, desequipada però amb moltes possibilitats.  
Acabem amb una placa tècnica molt divertida, amb un mur final de sortida, que
 queda amagat amb roca brutal!!

Darrer canvi de reunió, al davant un mur que es veu prou interessant, ara és el meu torn, un tram bonic et porta a una vira que permet anar-te aixecant a buscar la següent assegurança, força amunt, ara un tram de tibar-li una mica en travessa cap a l'esquerra fins a una gran sabina seca que m'ajuda a passar al mur del costat, força curt i que s'ajeu de seguida per arribar gairebé caminat al darrer mur que es veu trencat i ho és, però molt ferm i segur, tanmateix es fa curt!
Ressenya de l'Àtic que trobareu a


  • Sisbemesanapren
  • i ressenya de la Reincidents que trobareu a
  • La Noche del Loro
  • Finalment hem fet força metres quedant ben satisfets, la Reincidents, del tot recomanable, una via pràcticament neta, on te l'has d'equipar segons necessitats, de dificultat baixa però a la que s'hi ha d'anar amb ganes de fer metres sense res.
    La via Àtic de la Codolosa m'ha sorprès gratament, l'autor ja avisa que no és contínua, però ha sabut trobar una combinació de plaques molt atractiva i de grau prou homogeni i gens regalat, amb les assegurances justes, hi caldrà anar amb Àliens i friends mitjans si es vol completar l'assegurament.
    Una molt bona opció per arrodonir el dia quan es fan les vies del pany central i dreta, gràcies Joan i Miquel per la feinada.

    5 comentaris:

    Mingo ha dit...

    No pareu per la Codolosa, la dels Reincidents la segona tirada és força maca la de l'àtic no la conec.
    Jaume quan vulguis, bé quan puguis i no treballis quedem

    Manel&Ita ha dit...

    Juame, molt interessant aquesta combinació, algun dia ens hi acostarem..

    joan asin ha dit...

    Ei Jaume sembla mentida el que està donant de sí la Codolosa, llàstima de la manca de continuïtat.

    Joan B ha dit...

    Hola Jaume,
    Me'n alegro que us hagi agradat la via.
    A l'entrada del segon mur de la 1a tirada va caure una llastra i ara el pas per arribar al 1r. bolt és més difícil que quan el vaig obrir.
    Més amunt, en el V+ potser caldria posar-hi 6a- ja que com dius, el pas costa força de fer. I en la 3a tirada hi ha algun pas força potent.
    salut i a tibar

    Jaumegrimp ha dit...

    Mingo, quan "tot" falla sempre quedarà La Codolosa!!jajaja...a veure quan quedem, dijous tarda com et va?
    Manel i Ita, és una manera de fer força metres i lña Reincidents no la havia fet encara.
    Joan A. sí que sembla mentida sí...però entre tots hi esteu traïent petroli!!
    Joan B. gràcies per l'obertura, a mí em va agradar força, ja se sap que ens trobarem a la Codolosa i t'ha quedat una via prou homogènia i divertida. L'equipament molt correcte i el grau...és tan subjectiu...però el mur del primer llarg podria ben ser 6a donat que és força mantingut...però ja se sap que amb això del grau...