Cita a cegues al Peladet oriental. Montsec de Meià. La Noguera.

El massís del Peladet és farcit de vies

És dilluns i festa a Sabadell, La Salut, la nostra patrona, com que som uns descreguts i tenim moltes ganes d'escalar ens escapem a aprofitar la fresqueta que encara fa per anar a conèixer una raconada de la que tenia molt bones referències, però que encara mai havia pogut combinar per anar-hi, el Montsec de Meià o de Rubies.

Passejant per les runes del poblet abandonat de Rubies

Amb el Josep enfilem cap a Vilanova de Meià, d'allà trenquem per la pista forestal que puja a l'ermita de Meià, que en uns llargs però amens, pel paisatge, 14 kilòmetres arribem a la placeta de l'abandonat poblet de Rubies. Estem ben sols, és dilluns i la tranquilitat es corprenedora...així com les parets del davant, amb la portella blanca separant els dos massissos rocallosos. Vagaregem per les runes del poblet mandrosos, com fent temps abans d'encarar les ferèstegues parets que tenim al davant.

El Josep a la feixa que porta al peu de via

El corriol que s'enfila cap a la Portella és ben evident i puja sense treva, passem sota les muralles de la dreta per poc després, trobem una fita ben marcada, flanquegem a l'esquerra per anar a buscar el nostre objectiu, la feixa que ratlla la paret, per sobre el sòcol.

Al primer llarg, anant a buscar una sabina, per flanquejar a l'esquerra pas clau del llarg.

Avui comença el Josep, no ens costa gaire de trobar la via: a l'esquerra de la Guineu lliure, trobem la G marcada a la roca i la característica bavaresa és inconfusible, però anem a lo nostre, d'una grossa sabina penja una baga i a la seva esquerra veïem un bolt, ha de ser aquí! Primer adherència per arribar sota la sabina, llavors comença el "festival" uns passos prou atlètics a l'esquerra per pujar a un replà d'on amb tècnica de diedre i mig en placa superem la fisura. Sento rondinar al Josep tot escalant el diedre i ho entenc al recuperar el llarg, els pitons que hi ha són de museu i el primer poc entrat que ben segur no hagués aguantat una sacada...

Segona reunió, ben penjada.

Ara és el meu torn, de la còmoda reunió surto a l'esquerra cap a una gran sabina, a l'alçada del primer bolt, m'encigalo i m'enfilo recte amunt, la roca és cantelluda i bona, quan sóc a la sabina m'adono que havia d'haber anat per l'altra banda...no sé com vaig fer-m'ho per passar a l'altre costat però ho vaig aconseguir, esgarrinxat però! ara recte amunt per un sistema fisurat i de regletes Vilanovines fins una altra sabina que marca l'inici de la travessa a la dreta cap a reunió, no vèia un bolt que el protegia i ja havia col.locat un Àlien! La reunió és un balconet ben penjat a mitja paret.

El Josep arribant als passos d'artifo

El Josep es desvetlla després d'assegurar-me i tira amunt, mes tard em confessaria que s'havia mig endormiscat tot assegurant-me...i li entren els dubtes quan veu el que li espera, dubta però ja veu que ha de seguir i així ho fa: sortida cap a la dreta a buscar un bolt força amunt, d'allà un estètic flanqueig, espectacular sobre la reunió per superar una llastra sospitosa i anar a buscar un súper-pitó, d'allà la paret es redreça i es posa finota havent de continuar en artifo una estona per endolcir-se arribant a reunió.

Enfilant el quart llarg, amb millor roca que no sembla.

Som en una còmoda feixa, i ara cal anar a la dreta per una franja per esquivar el tram dret i trencat que tenim just a sobre, pas estètic on costa entrar a la placa però una vegada enfilat és anar fent, em salto un pitó que no veig i encaro la placa del davant, és tècnica, cal anar buscant les millors preses i això em fa anar d'esquerra a dreta o a l'inrevès...un flanqueig amb molt bones mans però escadussers peus em fa passar tibant de cintes, més per por que per dificultats tècniques; ara un estètic diedre amb cada cop menys dificultats em deixen a la reunió abans de cim.

Al tram previ a l'aeri flanqueig

Divertida i espectacular darrera tirada

Al Josep li ha tocat arribar dalt, un primer tram trencadot però amb bona presa per entrar a unes plaques amb ressalts de bon fer i assegurar al gust, una disfrutada vaja!

Llibre de registre abans de sortir a cim.

Ben lligat en una grossa alzina trobem el pot de registre, llàstima que el tap s'ha perdut i la llibreta és humida, tanmateix apuntem la nostra ascernsió ben satisfets i miro de deixar el pot de manera que no es mulli...però ja veurem, sense tapa.

Satisfets a la nostra estrena al Peladet

Una via que ens ha omplert molt! l'entorn, la solitud, la qualitat de la roca, la verticalitat, l'assegurament, les possibilitats de completar-lo al gust...vaja que ens ho hem passat molt be!Ben segur que ara que ja ho hem tastat no tardarem a tornar-hi!

Les restes del poblet de Rubies i l'entorn ténen quelcom que captiva...

Ressenya obra dels autors Kutrescaladors (Llorenç i Antxi) i

Joan Asín

Una via recomanable, cal agraïr al Llorenç i al Joan Asín la feinada que hi van tenir. No coneixíem aquesta paret i la veritat que ens ha sorprès gratament, verticalitat i grau sostingudet sense ofegar, possibilitats múltiples d'autoassegurament, en aquesta via pràcticament que no cal, roca de qualitat, entorn, solitud, el poblet al fons....vaja que hem de vetllar entre tots per mantenir la raconada tranquil.la i neta per a que la podem gaudir molts anys.Hi tornarem, amb permís del sol i la calorada.

Aquí teniu l'enllaç al vídeo que va filmar el Josep :
http://youtu.be/IjHbmb1gJzc