dilluns, 12 de març de 2012

Vinga vinga a la Paret de l'Altar. Malanyeu. Berguedà.

Des d'on deixem el cotxe ja podem admirar la Paret de l'Altar, amagada darrera la del Devessó.
Ja fa dies que tinc ganes de tocar calcari, però per diferents motius no ho acabem de lligar, aquest dissabte finalment amb el Josep tornem a Malanyeu, a la Paret de l'Altar que sempre m'he mirat a l'arribar a la cresta de la Paret del Devessó. No hi ha massa informació però al Vèrtex nª 219 especial Berguedà hi trobareu un croquis ben detallat de com arribar-hi les ressenyes.
Vertical muralla de roca prou interessant, la nostra via és al sector central de la paret en uns esperons característics.
Per anar a la Paret de l'Altar no cal arribar fins a Malanyeu, hem de trencar a l'esquerra en direcció a La Caseta, hi ha un senyal al trencall, d'allà per pista de terra enm prou bon estat travessarem el torrent i ens enfilarem cap a La Solana de baix, masia que deixarem enrrera fins quan la pista planeja en una clariana, deixarem el cotxe. D'aquí mateix podem estudiar la paret i les vies.


En poca estona i pel mig d'un bosc prou obert trobem el peu de via, el Josep preparant-se per tirar cap dalt!
Seguint pel mig del bosc trobarem senyals de camí i alguna fita, però és prou evident i el bosc permet passar força be. Fixant-nos en els esperons característics per on va la via trobem de seguida l'inici.

La primera tirada es veu vertical, monolítica! el rocam de primera i els peus prou bons per ser Malanyeu.
Es veu interessant, el primer bolt és força amunt però la roca es veu franca. Avui el Josep vol començar i cap amunt que va. L'escalada és vertical però amb roca molt bona i sempre amb bons peus, ara sí, s'ha d'anar llegint la pedra per trobar-ne l'entrellat! el Josep s'ho pela prou bé.

El Josep que avui s'ha demanat la primera tirada, s'ho està treballant molt bé. Arribant a la reunió en una còmoda lleixa.

Ara a l'esquerra, ara recte, ara a la dreta, cal anar buscant el millor tram, les assegurances són espaïades, però per no patir. La tirada és força llarga, uns 45 mtrs. Reunió! veig que està en una lleixa que ratlla la paret.

Flanqueig a l'esquerra sortint de la reunió per a contiunuar recte amunt, a l'acabar-se l'esperó un flanqueig a buscar una altra placa engrescadora i que acaba amb un mur delicat.
He disfrutat pujant, ara, de segon sembla més "fiero". Ara em toca i també la primera assegurança és força lluny, però a la que t'hi poses t'adones que la roca sembla feta per a ser escalada, amés els peus sempre són bons, en repisetes o foradets. L'esperó se m'acaba i entro en una feixa amb herbes i terra que travesso per anar a buscar una altra planxa molt estètica, aquí hi ha una bona distància entre bolts, però és que la roca és tan bona que ni es troben a faltar.
Abans d'entrar a reunió un tram extrany on cal vigilar amb uns blocs que de lluny semblàven fràgils, però que m'adono que són prou ferms, amb delicadesa però em vaig aixecant acariciant els blocs. Reunió! és en una lleixa ampla i còmoda, balconet amb vistes!
Passat el bosquet de transcisió, el quart llarg és d'antologia, amb un començament extrany per anar trempant fent-nos treballar de valent.

Al Josep l'hi ha agradat també, ara cal fer una tirada de transcisió per entre mig d'un bosc penjat, curta i emprenyadora! ja a la reunió, el Josep que avui està animat em diu de fer el quart llarg, doncs amunt s'ha dit: comença en una zona extranya, de roca sabonosa d'aspecte, però de millor tacte quan t'hi poses, una panxa que s'ha de superar per entrar a la placa de roca més compacta i vertical.


Fent el flanqueig per anar a buscar la gran Sabina que travessarem per entrar al potent mur final.
Li cal descansar al punt clau, un bon 6a! passat aquest la dificultat afluixa, s'enfila per un esperó que mor sota una gran sabina, per abastar-la li cal flanquejar en horitzontal per una franja amb herba i sorra...d'aquí recta amunt a buscar la Sabina; Cal agafar-s'hi i passar entre les branques per situar-se al mur final, compacte, llis i vertical. Assegurat amb bolts que permeten pujar amb els estreps però estirant-se força, fins gairebé últims! la via es decanta a la dreta, un pas en horitzontal és preludi del final ja recte amunt anant a buscar un "porta" entrre la tupida vegetació.
Recuperant el darrer llarg, on cal fer servir els estreps, en lliure..ves a saber....díuen 6c, però algú ho ha encadenat?
Quan recupero el llarg, m'haig d'esforçar per encadenar el tram de baix, però surt! altra cosa és el mur de sortida, quan sóc sobre la Sabina m'adono de seguida que no m'ho haig de mirar gaire, trec l'estrep i amunt; la veritat, en lliure no sé que deu sortir, però 6c em sembla suau...si algú l'ha encadenat en lliure que ens ho digui que li sembla.

Forat entre la vegetació per on s'entra a la reunió cimera. El Josep investigant el pot registre, ben diferent del minimalisme dels germans Masó!

L'entrada a reunió és punyetera, ja sense els estreps costa d'arribar a abastar uns boixos que dónen la seguretat per sortir de "la piscina".
La darrera reunió és ombrívola i encara resta una grimpada per arribar al cim de l'Altar. Penjat al costat un bidó ben gran on tenim la llibreta de piulades.


Clariana a la písta on podrem deixar els cotxes, d'aquí a peu de via un quart d'hora.
Baixem amb quatre ràpels, ja que fa molta por que s'enganxin les cordes amb la vegetació, hem deixat les sabatilles a peu de via amb el que ni ens plantegem baixar caminant, tot i que pot ser un altre dia ho fem.
Una vegada a baix anem a conèixer la resta de vies: més a la dreta veïem un pitó de la "de l'Oncle" i més a la dreta encara, en un circ que acaba amb una planxa de roca impresionantment vertical i llisa descubrim la d'Els Mòmies dues tirades prou dures però que anirem a tastar algun dia ja que la roca et demana que t'hi enfilis!


Itinerari aproximat per on va la via.
Ens ho em pres amb calma avui i decidim que anirem a fer una mossegada, però hi tornarem aquí, la tranquilitat, el paisatge, la roca ens han captivat, gràcies al Joan
  • Gatsaule
  • per el seu post que ens va ajudar a decidir-nos i al Francesc Sunyol per aquestes vies tan interessants.

    10 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Veig que finalment t'has animat a pujar cap al meu país..., tampoc està tan lluny, no?

    Una bona via, aquesta, l'he fet dues vegades i la repetiria! I molt fred no devíeu passar!!

    Si et consola, tampoc conec a ningú que l'hagi treta en lliure la part final....

    Joan B ha dit...

    Ei Jaume,
    Al final veig que us vareu decantar per aquesta via del Suñol que és molt maca.
    Així queda pendent anar a fer l'Angel Borras abans no faci massa calor.

    Salut i a tibar

    Sergi C ha dit...

    Ay mira; la paret de darrera el Devesó. Llegint-te ja m'hi veia, però caram amb la plaqueta del final!
    Em miraré el Vertex aquest a veure que hi ha per allà.

    Joan Prunera ha dit...

    Guapa via, si senyor! aquesta m'agradaria fer-la algún dia.
    Felicitats per l'activitat

    llembresku ha dit...

    Ei Jaume!! enhorabona per la via!! Feia rasca o què per Malanyeu? que potser ens hi acostem pròximament..
    Salut!!!!!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Joan, sempre és agradable pujar al Berguedà, algun dia ens hauràs de fer de mestre de cerimònies, que tú ho tens apamat. Fred? gens, sort de l'airet, la paret de l'Altar em va agradar, segur que hi tornem.
    Joan B. l'Àngel Borràs resta a la llarga llista de pendents, dissabte vam triar la vinga vinga que semblava més senzilla.
    Sergi, el mateix em passava a mí quan trèia el cap del de la Paret del Devessó i mira ja l'he conegut, val la pena.
    Joan P. no t'ho pensis i enfila cap a Malanyeu que disfrutaràs, el grau no és obligat, però sí que has de fer metres de cinquè amb aire, però res que no hagis fet ja.
    Llembrescu, a Malanyeu si no hi arribeu massa d'hora no hi fa gens de fred, sinó hagués estat pel vent màniga curta!

    Llorenç ha dit...

    mira que hem fa gracia anar a aquesta paret, però mai trobo el dia....potser poder fer-ne dues...o un dia amb presses....el ratio km/m no son favorables! de totes maneres, escalar sols i tranquils comparat amb la resta de parets de Malanyeu no te preu!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Llorenç, a mí mai em fa mandra anar a Malanyeu ja que sempre m'ho passo bé. La via és curta però pots arrodonir-ho amb la dels Mòmies dos llargs molt llargs i sembla que "potents" quan siguis sota el mur t'hi enfilaràs sense pensar-ho.

    Manel&Ita ha dit...

    Jaume, es veu que us ho vàreu passar molt bé, l'haurem de tenir en compte, ara ja fa molt temps que no anem a Malanyeu i ja toca. Felicitats per la via!!!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Manel, Malanyeu és un racó de mon entranyable, i si la zona de la Paret del Devessó ja és maca, la de l'altar a sobre et regala una solitud extrema, si hi aneu aprofiteu per fer també la Dels Mòmies.