dijous, 29 de març de 2012

Vies del Nil i Liebe Claudia als Pics de Coniller. Tossal de la Feixa. Alt Urgell.

Tot pujant el carener de Serramoneda, els Pics de Coniller, estreps del Tossal de la Feixa.
Tenia ganes de calcari i el Toni també amb el que aquest dissabte aprofitem per anar a conèixer la nova via del Joan Asín al Serrat del Coniller; el company que no té mai son em passa a buscar a les sis del matí!! collons quin mal!!! que fa això....és del Barça el company eh! no cal dir-ho!
Arribem al revolt on cal deixar el cotxe, passat Coll de Nargó direcció Coll de Boixols, a la vall de Sallent, i aparquem al costat d'una furgoneta que hi ha passat la nit. Fot fred, estema un grau tan sols! escalfo les barres amb l'entrepà que cal agafar forçes que avui el programa que m'ha preparat el Toni be ho demana.


Ajagut i divertit primer llarg de la via del Nil, que es va redreçant abans d'entrar a reunió!

El camí per anar a peu de via és llarg i salva un bon desnivell, arribo a peu de via ben suat, qui tenia fred? previsor em canvio la samarreta ja que em toca començar i el primer llarg de la via del Nil és mig a l'ombra encara. Comença ajagut i va guanyant petits ressalts per anar-se redreçant a mesura que un s'acosta a la reunió.
Avui l'especial molseta que entapìssa aquest llarg a sobre és humida de els pluges recents, el que em fa progressar amb molt d´atenció. Són 50 metres i cinc espits molt ben posats, on els necessites! Val a dir que m'ha agradat força aquesta tirada, llàstima de l'entrada a reunió, sorrenca i selvàtica.


Rapelem amb molt de compte la via del Nil.
El toni puja molt ràpid i surt a fer la segona: flanqueig ascendent per una vira penjada a trobar dos espits en flanqueig horitzontal, d'allà recta amunt a trobar la reunió. Ara és el meu torn, una placa tombada amb força pedra solta i neta, llaço una sabineta i arribo a la feixa on trobem una corda fixa. El darrer llarg és comú amb la Liebe Claudia i s'hi posa el Toni que ràpidament crida reunió.
Se m'ha fet curt, som dalt i tan sols ens quedaria acabar de fer el cim, pèrò com que volem fer l'altra via preparem el ràpel.
La Vall de Sallent ens mostra les seves millors gales després de les desitjades pluges.
Els ràpels són força lñlargs i cal anar molt en compte de no fer baixarmassa cosa, la vegetació fa por que no dificulti la recuperació de les cordes, però no, baixen prou be. Al segon ràpel al passar per la feixa ajaguda fem baixar unes pedres i cridem per avisar una cordada que hem vist que és a peu de via i que després sabrem que són coneguts.
Ens trobem amb el Joan (Sisbemesanapren) i els Mòmies, Toni i Juanet que destorbarem una mica al rapelar.
Mentre m'aturo al darrer ràpel a xerrar amb el Joan i els Mòmies, quina casualitat! el Toni va a buscar les motxilles que havíem deixat al peu de la del Nil.
Ara comença ell, que s'ho ha demanat, jo ja li oferia fer el segon, però no es deixa convèncer...surt com un llampec amunt, va espitós avui! i després de força metres xapa el primer bolt, no li ha calgut posar res i això que es pot cosir! encara la fisura i el veig disfrutar, és vertical però amb molt bona roca, i ben assegurada, en passa via i ja és apunt d'abandonar l'escletxa per entrar a la placa abans de la reunió, aquest pas és potser el més delicat.

Disfrutant l`aspra i cantelluda fisura de la primera tirada.

Uns moments i el sento cridar, lliure! gairebé no em deixa ni posar-me els gats, vigilo de no embrutar le ssoles ja que el començament tot i ser senzill està una mica rentat, la fisura una disfrutada, molt ben trobada i senzilla, tan sols et trobes un pas on cal filar prim, molt ben assegurada, no cal posar res suplementari.
Ara em toca, només sortir de la reunió ja et foten l'òstia! renoi quin passet més finot, de dits poca cosa, però el que em costa és trobar peus, però després de mirar-m'ho una mica una apretada i ja està, ja que a la que t'aixeques agafaes "ganda" i amunt! ara un flanqueig en lleuger descens, amb mans en adherència, mes ben dit, recolzades i al següen passet, també molt ben assegurat. Aquí molta cura en el xapatge de cordes si no volem quedar trabats sense poder tirar amunt! sobretot a la xapa de més a la dreta pose-hi una cinta ben llarga i alterneu les cordes.
Ara toca anar cap a l'esquerra i trepitjar herba i sorra fins a un altre mur on una sabina ens ajudarà a aixecar-nos i trobar peus; un últim pas entre la vegetació que sembla més complicat del que és en realitat ens deixa ja a una placa ajaguda de la que enfilem a buscar un diedre trencat i vertical a sobre del que trobarem la reunió, jo he posat un friend per protegir l'entrada.
Des de la segona reunió, el tram ajagut una vegada superat el trencaclosques inicial, molt ben trobat per cert!

A l'entrada del darrer pas, millor del que sembla abans de posar-t'hi i gaudint l'adherència de la placa abans de reunió, amb una entrada vertical, espectacular, però senzilla.

Ha estat una tirada que pel que sembla ha millorat amb el pas de les cordades i la pluja que ha rentat una mica les repises, tanmateix sempre serà una mica brut ja que hi ha molts pans de terra aprop, avui però l'hem trobat prou net el que m'ha fet disfrutar-lo molt, m'ha agradat força l'arribada a reunió, molt ben trobada entre els sostres del voltant.
Diedre de la tercera tirada, d'on girarem a dreta per entrar a plaques d'adherència talment Roca Narieda.
Ara hi torna el Toni, el tercer llarg comença una mica trencat però de seguida millora, un diedre de roca ferma fa disfrutar, vigilar no entrar pel fons del mateix on encara hi ha un bon pa de terra, que crec acabarà caïent. Passat el diedre la via s'en va a la dreta i per una placa que recorda Roca Narieda entrem a reunió. Donat que el Toni ha fet abans de primer el llarg comú amb la del Nil, segueix un altre tirada a buscar la corda fixa i la quarta reunió; en aquest tram és on cal vigilar molt que la corda no faci baixar regalets!

A l'estètica tirada comuna amb la via del Nil.
Quarta reunió, un bolt i un pont de roca reforçable al gust, una mica més a la dreta una reunió de xapes grogues de les vies del Guillem. Entrada franca, amb molt bona roca, alguns ponts de roca i possibilitats al gust de completar l'equipament, realment es passa amb el que hi ha, jo tan sols llaço una soca de sabina, una mica "perjudicada" per assegurar un pas de flanc que permet entrar a un diedre trencat que al final té un espit molt amunt, tan, que quan hi arribes ja ni caldria xapar-lo. d'aquí amunt per terrasses de roca compacta fins un darrer pas atlètic abans d'entrara reunió i que té una roca tan bona que t'oblides de tot i amunt.
Atrapem els companys que ja comencen a baixar i aprofitarem per baixar plegats; el Joan al cim.
És la segona vegada que faig aquest llarg i m'ha agradat, molt ben trobat, ara ens queda arribar dalt de tot, el Toni comença per terreny d'aspecte tètric, però que és prou ferm fins a una placa final on hi ha un pas que té la seva gràcia.
Signem a la llibreta on ja hi ha força piulades i ens afanyem a baixar cap els companys Mòmies i així poder aprofitar les cordes nostres per passar-ne més via als ràpels.

En tres ràpels serem baix, atenció al darrer que és molt llarg, millor corda de seixanta.
Sense cap enganxada de corda anem baixant tots, som cinc de colla ara, tan sols ens sap greu destorbar una altra cordada que està al segon llarg quan nosaltres baixem és el company
  • Carles (Escalada Clàssica


  • Resenya pròpia i del
  • Joan Asín


  • Dues vies recomanables, la del Nil divertida i senzilla, i la Liebe Claudia, més exigent, amb dos primers llargs que voldríem que no s'acabessin, en conjunt molt ben trobada. No coneixia la Claudia, però segur que li hauria agradat Joan.

    4 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Ei Jaume, sembla que vau fer una segona col·lectiva aquest dissabte. El segon llarg quedarà molt millor amb el pas de cordades.

    Sergi C ha dit...

    Fantástic Jaume!
    Gràcies per donar idees, i al Joan Asín & co. per obrir-les. Apa: ja tinc dues vies més per gaudir del calcari de l'Alt Urgell.
    De dret a la llista d'espera.

    Gatsaule ha dit...

    Així t'han agradat, Jaume? Les haurem de posar a la llista pel dia que els lesionats i les lesionades se'm vagin recuperant!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Joan, d'entrada gràcies per la via, molt ben trobada! la col.lectiva va ser inesperada, però ho va ser, l'efecte blogger!!
    Sergi, la del Nil no és del Joan, les dues segur que t'agraden.
    Gat, la del Nil és maca, però per a col-leccionistes, la Liebe Claudia és molt ben trobada, però a partir del tercer llarg perd gràcia, la paret no dóna per més...en conjunt però prou interessant, ara no té ambient de gran paret eh!