Una tarda a la Jerónimo de la Presidenta. La Plantació. Montserrat.

La Presidenta, s'alça orgullosa a la dreta de la canals del Llorers.

Aquest dilluns ens trobem amb el Mingo per anar a la Presidenta, fa molt temps que hi teníem la "banya" posada, però ara per un all, ara per una ceba no acabàvem de lligar caps! avui sí!!! ens trobem a la pista sota la Pastereta on deixem els cotxes i a poc a poc, que el company arrossega mals de joventut, anem fent camí; el primer tram de pista està prou fotut per als vehicles, però alguns encara s'entesten a pujar-los-hi?! hi trobem dos cotxes...perquè no ens acostumem a deixar-los a baix? a l'alçada del Serrat d'en Muntaner sentim soroll de màquina de foradar, algú està equipant al Serrat d'en Muntaner. Ben suats som al capdamunt del Clot de la Mònica, aquí seguirem les marques blaves en comptes de baixar i entrar a la Plantació. Un bon tros mes amunt i havent deixat enrrera l'agulla de l'Esquerda i el Rellotge, en un mirador on el camí gira a la dreta, unes fites ens faran adonar que hem de baixar. Baixada selvàtica i dreta on ens haurem d'anar agafant als arbres per no accelerar-nos i arribar a baix massa aviat!!; una corda ens fa adonar que hem de flanquejar a l'esquerra i ara sí ja recte avall a buscar els murs de la Presidenta, que tenim al davant. Som al fons d'una canal que remuntarem per enfilar-nos a buscar el marge dret la l'agulla. L'inici de la via es veu ben marcat i hi trobem un replanet còmode per equipar-nos, és un luxe després de les aventures per arribar-hi.
A la part divertida de la primera tirada, vaja quin començament!!
Anem intrigats per aquest començament tan potent, pensem que almenys avui nosaltres no patirem el hàndicap del fang com hem llegit en vàries piulades...
M'hi poso amb ganes, és molt vertical i obligat, li provo ajudant-me d'unes alzinetes i nó, el Mingo em comenta que per la dreta i sí amb paciència i tibant-li aconsegueixo xapar, però xapar i prou! que no veig com enfilar-me amb el que tibo de cinta i li dic al Mingo que m'aguanti, investigo com continuar, anem malament de peus, de mans trobo dos bons forats a l'esquerra i m'aixeco de peus a un gran bolo marró, quedo entrampat sense poder xapar, el bolt queda massa a la dreta...reculo i em torno a penjar, serà per la dreta...recte...merda se m'està acabant la paciència i trec l'estrep, el Mingo em demana provar-ho i la veritat que no em sap cap greu baixar, a veure si a ell li surt i en veig l'entrellat.

Lluitant el mur vertical abans d'entrar a reunió.
Collons Jaume, com t'ho has fet per xapar?( LLegiu-ho amb accent de Lleide) això és molt dur, aquí el culet no se't fa anís, sinó "caqueta", aguante'm que m'ho miro!no hi manera, que no surt i el que sí surt és l'estrep finalment. Xapat el segon ja hi tornem a ser, ara potser millora una mica, però continua molt malament de peus i les mans ja estan tobes i ens caldrà fer més trampes per xapar la tercera xapa, quina ràbia!! la via es decanta a la dreta i les preses apareixen com per art de màgia, això ja és una altra cosa.
Entrada a la Plantació amb el sol de tarda.

L'escalada esdevé més fluida tot i no regalar-res, però ep! que això no s'ha acabat, es torna a redrecar i cal un bon cop de gas abans d'entrar a reunió, reunió que el Mingo es passa ja que va ben concentrat a la caça d'un llunyà bolt, ja de la segona tirada, diu que pensa, com allunya, però si allunya és que serà fàcil!!JuaJua!! una vegada assegurat es relaxa i veu a baix la reunió, alça me l'he passat! que faig continuo? Ep guaita que fan ara, n'hi pensar-ho, desgrimpa, "vomita lo que te has comido" tot amb molt de conya però seriosament que no vull quedar-me sense fer aquest bonic mur de la segona tirada.
La reunió és ben airosa, penjada, però no incòmoda.
Gaudint la vertical segona tirada.


El Mingo emergeix del tram vertical de la segonas tirada.
Començo hi ni anant de segon li veig color, sortosament passats els tres primers bolts començo a disfrutar i al pas d'entrada a reunió li tibo amb ganes, és un pas de decisió amb bons forats i peus precaris...comença a bufar un vent fort i fred i van passant nuvolades, preludi del temporal que s'apropa, agafo unes cintes i amunt, la primera ja la tinc xapada, com s'hi escalés amb el Toni...és ben dret, però hi ha uns forats d'escàndol i aquí de peus ja anem millor, de seguida però s'acaba, la paret tomba i es perd l'ambient, llàstima. La roca immillorable. La reunió la trobo sota la berruga cimera.
Flanqueig del darrer llarg per anar a buscar un tram de roca extraordinària i plaent.
Això s'acaba, un bolt a l'esquerra marca el camí i després de flanquejar un tros el Mingo s'enfila. Aquest tram és molt agraït, sembla una escala de tan ben posades com hi trobes les preses, pero a l'arribar dalt cal vigilar ja que és un camp de patates en forma de rodones i saltarines pedres que volen saludar el company.

Als darrers metres, entrant al camp de còdols cimer.
Es va a fer reunió en una atrotinada sabina sobre el vessant nord per on puja la normal a l'agulla. Sembla mentida amb la solidesa del vessant per on hem pujat, com n'està de descompost el cim.
Amb una sola corda rapelem d'un mailló ben ancorat a la Sabina amb una munió de bagues. Mentre baixo aprofito per mirar el darrer tram de la Canvi Climbàtic, via del meu retorn a la vertical acompanyat pel Toni després de la operació del tendó, ara fa ja més de tres anys.

Plegant trastos al peu de la normal per on es rapela.

La Canal dels Llorers ens demanarà atenció, compte en cas de trobar-ho moll.

Recuperem la corda i pleguem el material, anem al cim de la Vicepresidenta a menjar-nos una taronja acaronats pel sol ponent, comentem que curiosament no hem trobat cap cabra...que se n'ha fet? Ara per baixar rodeguem la Vicepresidenta per un corriol ben marcat i avall mirant de no agafar massa velocitat que la canal està molt terrosa i relliscosa, aprofito per purgar de roques inestables que xiulen avall rabent! La Canal dels Llorers ens demana una mica de ramonage i atenció, sort que tot és ben eixut! Passat el tram de ferrata a l'agulla adosada a la Filla Alta (cota 479A) ens mirem el trempat diedre de la Reserva UTE també del Joan Vidal i la Toc de Castells del R Darder, amb el peu de via molt enbrossat, futurs projectes...

Magnífiques ressenyes obra de l'

Eduard (Escalatroncs)

i de

La Noche del Loro (Joan Vidal)

La Jerònimo no ens ha deixat indiferents, l'aproximació, llarga i salvatge, l'entrada, molt dura per nosaltres, m'ha frustrat, evident-ment 6a+ no és ni de bon tros...6c? no ho se, qui ho hagi encadenat que hi digui la seva, la resta, es fa curt!! ara cal estudiar la seva veïna, El Temps s'acaba, que si té tan bona roca com la que em gaudit, valdrà la pena.
Animeu-vos a tastar-la i ja direu. Molt recomanable. Amb esperit clàssic V+/A-1.