Venus and Mars al Totxo Botijo. Placa dels Roofs. Ecos-Faraó. Montserrat sud.

Al marge dret de la Placa dels Roofs, trobarem la via, entorn salvatge i feréstec.
Ha marxat l'anticicló, que ja tocava, i ara ens toca passar fred! fa quinze dies amb el Toni vam decidir anar a la Placa dels Roofs, sota el coll de Muset, fèia poc havíem estat a l'altre costat, al coll de l'Ajaguda, ara tinc molt més clara aquesta zona. Havia llegit que els germans Masó fèia un mes hi havien obert una via i com que començava amb artificial ens va semblar que amb el fred que fèia podia ser una bona elecció, segur que ens escalfaríem a l'artifo!

Signatura dels autors en un còdol, ens estirem i ja comencem l'artifo.
Deixem el cotxe prop del camí de la Palomera, puja de valent i es prou ben marcat, el coneixia d'haber-hi pujat a fer vies esportives a la Palomera, però mai havia pujat més amunt; avui deixem enrrera la zona d'esportiva i entrem a lacapçalera de la vall, aquí el camí fa un llarg flanqueig, de lluny ja es veu la Placa Roofs amb el que no té pèrdua.

Uns passos treballosos en diagonal ens posen ràpidament a tò!
L'artifo no és el meu fort i li demano al Toni de començar, ell farà els dos següents. La ressenya posa A2 i renoi ténen raó, són passos força llargs i tècnics, amb el que m'escalfo ben aviat. Una sortida en lliure, com sempre punyetera...i ara a vigilar amb la roca, vaja si n'està de trencada...però un flanqueig a la dreta evita el tros trencat i ja puc sortir al cim del Botijo on al fins a la placa hi ha la reunió.
Còmoda primera reunió dalt del Totxo del "Botijo".
El Toni s'ha quedat glaçat a baix però aviat s'escalfarà, em comenta que s'ho ha hagut de treballar. Ara és el seu torn, una placa fina al començament amb un bolt i un espit a la vista, després res més...

Segona tirada, placa fina Montserratina a l'inici per anar navegant per un mar de còdols més amunt amb un ressalt intermig, prou interessant.

El començament és una placa dreta amb presa petita, passat l'espit ja perd inclinació i llavors comença la navegació, força amunt protegint un ressalt hi ha un altre bolt, una bona excursió per arribar-hi. Ara toca un tram vertical amb bons còdols, atenció Jaume, que surto amunt...la porpera xapa és força amunt, poc a poc, que no s'hi val a badar! per entrara reunió la resenya marca un pitó que no trobarem. No és difícil, però la roca tampoc és d'allò per tirar coets, cal anar-hi concentradet.

A la segona reunió trobarem el "llibre" registre, fem la quarta ascensió.
Ens retrobem a la reunió, el Toni m'ha esperat per obrir el llibret registre, pensàvem que faríem la primera repetició, però no! ens ha passat al davant un enamorat de la zona: el Pere Forts, som els quarts! quedo parat, ja que no fa ni un mes que la van obrir i la caminada per anar-hi se n'han de tenir ganes...però ja veig que aquests racons ténen molts enamorats incondicionals.


Rodet de diapositives reconvertit a "pot registre", marca Masó. Fa força fresca, avui no veurem el sol.
La continuació es veu senzilla, però segons la ressenya resta un pas de Vè, a veure...surt el Toni decidit i sense massa problemes si acosta, és un balmat que demana una tibada, de mans no regalen res i cal bona tècnica de peus per evitar tibar de cinta, superat el pas ja caminant arriba a la reunió en uns arbres del fons.
El darerr llarg ens guarda una sorpresa a la sortida, també divertit.
El Montgròs vol amagar-se sota la boira.

Satisfets a la carena cimera.
Ja som dalt, tenim una vista sensacional sobre el Faraó, que ferm es veu, vaja, que impresiona més que mai. Ara ens tocarà desgrimpar la carena per anar a buscar el coll de Muset.

Desgrimpem fins a Coll de Muset.
Ja al coll decidim que baixarem per l'altra banda, així fem l'excursió circular; al coll tan nsols cal seguir la fressa que primer baixa de valent per anar fent un gran flanqueig i pasar per sota el Faraó i l'agulla de la Benedicció d'on ara sí, el camí s'adreça recta avall. Ens caldrà fer alguna desgrimpada delicada i tot per acabar al torrent de la Coma d'en Pastor, travessem la Placa Dakota i deixem enrrera els ector del Faraó de Baix arribant als camps d'oliveres on tenim el vehicle.

Ressenya dels germans Masó que podreu trobar a

La Noche del Loro

Una escalada per a enamorats d'aquetes raconades, ja que no hi regalen res, l'artifo és força treballós, almenys pels que com jo no hi tenim molta traça, i el lliure és amb força compromís, cal anar-hi amb el cap fred. La possibilitat de fer la volta però, ho converteix en una molt ferma excursió-escalada que us recomano.