divendres, 13 de gener de 2012

Francesc Sardans al Timbaler del Bruc. Montserrat sud.

El Timbaler del Bruc amb una cordada al primer llarg de la Francesc Sardans.
Aquest hivern no plou, ni neva! però de fred...deu n'hi dó, el 18 de desembre bufa un vent del nord ben empipador i amb el Josep pesem que a la Francesc Sardans del Timbaler hi estarem arrecerats; la via ha estat molt repetida i avui serà una bona opció. De l'aparcament del Vermell seguim en direcció a les vies d'esportiva fins trobar una gran fita, anem a l'esquerra enfilant cap el visible Timbaler, no té pèrdua. Tot apropant-nos ja veïem que no estarem sols...
El Josep a la interessant primera tirada, on cal apretar els dits!

Ja a peu de via hem de fer cua, aprofito per anar a mirar on comença la via Ivan, que es veu molt maca. Avui el Josep, que fa molts dies que no escala, no s'enfada gens perquè comenci: és una mica brut fins entrar a la placa, però res a veure amb elq ue m'havia explicat el Toni i havia llegit, ara el pas de cordades ha deixat la roca en molt bones condicions!
Una escalada de finura, d'anar-se col.locant, plaquera, amb les assegurances ben posades, hi disfruto. Del darrer bolt una excursioneta fins la reunió.
La cordada que ens precedeix a la primera reunió tot començant el flanqueig del segon llarg.

Estètic flanqueig a la segona tirada.
Munto reunió i recupero el Josep, es ressent, tot pujant, d'unes molèsties a l'espatlla i arriba prou fotut! li dic de baixar, però prefereix continuar, em deixa la via per mí. Un flanqueig horitzontal senzill et porta a enfilar-te a un esperó descompost, que sembla t'hagi de caure tot a sobre...allà haig de tibar fort, una relliscada del peu em fa quedar-me penjat! renoi si que m'ho he agafat malament...em recoloco i una tibada d'una pedreta clau i surto de l'esperó arribant caminat a la reunió, atenció amb les pedretes!
Còmoda segona reunió, al fons treballant-se el potent tercer llarg.

A les reunions vaig trobant-me la companya de l'altra cordada i li faig fotos, de la Garriga em comenta que són. Aquest llarg és força dur, per arribar al primer pitó cal atenció ja que una relliscada i t'embardisses a la canal! ara per placa, ara en diedre vaig resolent-ho; passo a la placa de la dreta on unes preses boníssimes permeten anar a xapar el bolt del pany de paret clau: ben vertical i amb començament desplomadet...

Al pas clau, passar del diedre a la placa!
M'ho miro força i no li veig la manera amb el que tibo d'A-0, peus molt minsos i preses bones però que cal força, i d'això darrerament en vaig escàs...ara almenys no em cal trèure els estreps i de cinta a cinta m'en vaig sortint.

Última reunió, també còmoda, sota la bola cimera.
Penso que el Josep patirà avui i li deixo les cintes ben llargues perquè no hagi de tibar gaire, quan arriba em comenta que ha pujat amb un sol braç del mal que li fa!!!
però el veig animat i li proposo que acabi la via, el darrer llarg és curt però net, no vaja hi ha un pitó, però és molt a la dreta, en una fisura terrosa molt dsesavinent, la roca et demana anar recta amunt.

Sortim recte amunt aprofitant els bons còdols que ens proporciona la paret, tirada neta.

Un merlet de llibre assegura la sortida i llavors amunt vigilant, pot posar un micro i el sento que ja és dalt, fantàstic! que aquí bufa i m'estic refredant.

Contents i gelats dalt del Timbaler, aquí el vent del nord es nota! El Gerro amb la seva "nansa" característica.
Del cim estant veig el sector esquerra del Vermell, sembla la plaça Catalunya! la gent en màniga curta que allà baix el vent no es nota i el sol hi toca de ple...
nosaltres plegem trastos i anem a cercar el camí de baixada, priemr carenejant per flanquejar a buscar la canal que ve del Gerro, prou evident i marcat.

Ressenya dels germans Masó que podem trobar a
  • La Noche del Loro


  • Personalment la via m'ha agradat, ben trobada i amb millor roca que no m'esperava, una bona opció per matins d'hivern. Recomanable si us agrada l'estil dels germans Masó.

    14 comentaris:

    Joan Prunera ha dit...

    Ei Jaume... bonica i divertida via, llàstima que es fa curta.

    Salut i mosquetons

    joan asin ha dit...

    Aquesta has trigat a fer-la, ara la Ivan. Enhorabona

    Sergi C ha dit...

    Què Jaume? Finets els passos del stres últims parabolts de la tercera tirada, eh?
    De segon em va sortir, però al límit; em va semblar molt fi.

    Joan B ha dit...

    Bona via Jaume,
    Per completar la jornada, les vies del la cara Oest del gerro estan molt bé

    lux ha dit...

    Jaume!
    una via molt agradable ! ideal per un matí fred d'aquells una mica mandrosos!

    eiii i això de la força no pot ser... que hem d'anar a Riglos!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Joan, sí que es fa curta, si!
    La Ivan Joan ja me la vaig anar a mirar, a veure quan m'hi acosto.
    Sergi, fi no seria la paraula, per mí
    aquest tram és dur i potent!
    Joan B, aquesta era la intenció, però prou va fer el Josep d'arribar dalt, em fèia patir!
    Lú, a veure quan ens hi acostem, però caldrà anar al gimnàs!!almenys jo!!

    llembresku ha dit...

    Jaume!! Deu haver-hi més cua en aquesta via que no pas a l'Alcampo!! Hi ha un munt de piades d'ella, i a part de la gent que no penja res... La Ivan és xulíssima, i una altre que van fer els companys per equivocació que es troba més a l'esquerra diuen que també. Un bon racó per disfrutar al solet!!! Salut!

    Manel&Ita ha dit...

    Ara et toca l'Ivan, ja veuràs com t'agradarà. Felicitats!!!

    Lagarto sordo ha dit...

    Enhorabuena Jaume. Es una vía que tengo pendiente además de la Torras Nubiola, de la Iván recuerdo mi caída sin consecuencias.
    Al ver ya Lenin ganas.
    Adelante.

    Gatsaule ha dit...

    Carai, Jaume, devia ser la única via masoniana que et faltava! No sé perquè, però pensava que ja hi havies estat....

    A veure si quedem algun dia, que ara ja fa dies que no ens veiem!

    Pekas ha dit...

    Els Massó.. els "incansables"...

    Una bona opció.. si senyor.. els estudis i els canvis de guarida.. em tenen una mica desconectat.. peró aquest 2012.. promet.. :-)))

    I amb víes com aquesta.. a disfrutar.. si senyor. !!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Llembrescu, ja tens raó ja! aquell dia gairebé que hem d'agafar tanda, com al súper!! un altre dia vaig directa a la Ivan, laltre m'han cometat que és molt dura si no es té el grau i per fer-la en A-o...
    Ep Manel, fa temps que és a la llsta, a veure quan hi vaig.
    Lagarto, la Toras-Nubiola deu ser un a aventura total, aquesta és més domesticada.
    Joan, encara que sembli mentida, m'en faltem algunes jejeje! i sí ara fa massa que no quedem, a veure on em portes.
    Pekas, espero que la "guarida" nova sigui confortable, a grimpar a tope aquesta temporada.

    Llorenç ha dit...

    en prenc nota! fa dies que voliem fer-ne alguna dels MAsó i ens cosa decidir-nos, aquest parell en te massa! aquesta te bona pinta....je je je!! bon any!

    Jaumegrimp ha dit...

    Ei Llorenç, et quedaràs amb gust de poc, aprofita baixant com fan molts per anar al Gerro a fer alguna clàssica