dissabte, 18 de febrer de 2012

l'Aranya sortint per la Santa Espina. Serrat de les Garrigoses. Montserrat sud.

l'Ivan al pas clau del primer llarg.
Per fí un cap de setmana amb temperatures no tan gèlides! cap de setmana de carnaval, em quedo sense company! una trucada del Jordi a mitja setmana i de seguida lliguem caps. Jo tinc moltes ganes d'anar a l'Aranya, ell ja l'ha fet però em proposa de fer la combinació amb la Santa Espina que la setmana passada el fred no els va deixar acabar...
Als metres finals i entrant a la reunió.

Esmorzar al Muntanya on coincidim amb en Francesc Sunyol i tota una colla. Després d'explicar-nos els mals...ai l'edat!! enfilem cap a l'aparcament. Mentre ens equipem em sembla veure els meus amics Ivan i Pep, però no n'estic segur...a l'arribar a peu de via, doncs sí, éren ells! ens han passat al davant i haurem de fer cua. Era d'esperar que trobessim força gent avui ja que aviat la zona restarà sota les restriccions per nidificació.
Un bon solet fa de bon esperar, la temperatura no és alta però molt millor que la setmana passada. El Jordi que ja està al cas de les meves manies em deixa fer la primera tirada. De seguida et posa a lloc, és més finota que no sembla i a poc de començar un pas que demana mirar-s'ho, això sí molt ben protegit per un bolt.
Successió de plaques on de tan en tan pots posar alguna protecció, ziga-zaga a buscar un diedre d'aspecte trencat, però a la que t'hi acostes veus que la roca hi és prou bona. Placa ajaguda però bruta de terra pels despreniments recents i reunió.

El Jordi al mur de la segona tirada.
El Jordi puja ràpid i just l'hi va a l'Ivan que no l'enganxi encara a la reunió...una mica més a sota nostre hi ha una altra reunió amb bolts que és més a la vertical de la via...quina és la bona? serà de la Don cipote? Marxa el Jordi, primer un ressalt tonto que s'ha d'encarar bé, tram d'herbes i cap a un mur vertical amb roca de primera, espectacular i més enzill que no sembla, el perdo de vista, és encarant el vertical i espectacular diedre.

Fantàstic i vertical diedre abans de la segona reunió.
Ben aviat m'avisa que pugi, quan sóc sota el diedre no puc més que aturar-me a fer-li una foto, es veu espectacular! tanmateix es va fent prou be, bona presa i això sí, ben espatarrat, vaig disfrutant-lo. Quan entro a reunió el Jordi m'envia ràpidament amunt, així no tinc temps de mirar-me gaire la "porqueria" de tram que m'ha tocat...haig d'anar mirant de trobar roca entre la sorra i les graveres saltarines d'aquest tros, veig una pintada "horrible" Aranya a una pedra i cap allà vaig.

Arribats a la feixa, una fletxa pintada ens avisa que per allà va la nostra via.
A l'ensemble ens acostem a les plaques on comença la Santa Espina, una discreta fletxa pintada al terra ens ho indica, res a veure amb la brutal i barroera pintada de l'Aranya. Aquí no hi ha reunió, però és prou arrampat. només començar el Jordi troba un pitó que suposo és per marcar la via, llavors segueix amunt resseguint uns esperons molt estètics, aquí la roca és de qualitat, aspre, però no val a refiar-se que alguna cosa es trenca.
Estètic esperó al nostre primer llarg de la Santa Espina.
Passat un primer tram ajagut, es redreça, una fisura d'aspecte trencat on hi trobem un pitó es supera per la dreta, aquesta tirada de 55 metres únicament hi trobarem quatre pitons i un pont de roca, no en va la via té la firma d'en Ricard Darder i l'Armand Ballart.

Diedre curiós al capdamunt del llarg, i darrer ressalt abans de reunió.

Cal anar fent giragonses tot buscant el millor tram, ara toca un nou mur on hi ha un altre pitó, s'entra a un tran ajagut i trencat per anar a un marcat diedre que es veu de la reunió estant i aquí també protegit amb un pitó, pitó però que és a la base amb el que el diedre cal treballar-se'l! assolit aquest resta un muret de bona roca on a la base hi trobem un pont de roca. Aquest tram és punyetero ja que a la sortida la roca és molt trencada i cal vigilar! prohibit caure.
55 mtrs que no ténen desperdici, i amb millor roca que no sembla, un llarg deu!
Em toca, m'enfilo disfrutant la roca, el traçat és lògic, va a buscar les zones dèbils i de millor roca, sóc sota el diedre, renoi sembla fotit, però encara pujo prou bé, encasto els peus al fons del diedre i les mans són prou bones, ara camino a buscar el darrer ressalt on renoi quina sortida!
Els companys a l'Aranya.
Mentre m'enfilo veig l'Ivan i el Pep que disfruten l'Aranya, la nostra via es decanta molt a l'esquerra i ells s'endinsen a la dreta per una canal amb el que ens deixem de veure.
Em reuneixo amb el Jordi, aquí és on el fred els va fer fora la setmana passada. És el meu torn i renoi, no es veu massa engrescador el tema no? tinc al davant un esperó vertical amb un diedre al mig per on hem d'anar, l'esperó però té els peus de fang!!

Poc material fixe trobarem, però es pot anar amanint...

Es veu a mig diedre un pitó i al peu mateix tinc un pont de roca, m'enfilo cap allà, el pont de roca s'hauria de canviar...em sembla estar a Sant Llorenç del Munt, còdols i sorra que fan que els acariciis més que t'hi agafis...però sembla que aguanten prou bé i ja sóc al pitó, ara en diedre em vaig enfilant, poso un tasconet que queda a caldo i aconsegueixo passar-me a la dreta on la roca és millor. Un bon bloc permet encastar-hi un micro que em protegeix el flanqueig a l'esquerra, he superat el més complicar, ara però cal vigilar amb la terreta i els còdols solts que entapissen les rampes.
Després de superar un delicat diedre, al tram terrós intermig.

Encarant el darrer mur, llàstima de tram enmatollat.
Ara m'enfilo per entre els arbust a buscar un ressalt, allà hi trobo un espit ben rovellat. la corda comença a fregar força, hi és que aquesta tirada és molt sinuosa i llarga gairebé seixanta metres! Amb compte enfilo el primer mur per anar a buscar una canaleta diedre molt trencada a l'esquerra que et deixa a la darrera placa, aquí un altre espit em confirma que vaig bé! la corda ara ja comença a ser un problema, l'haig d'estirar abans de bellugar-me...soc gairebé sota la bola cimera, però encara em caldrà anar a l'esquerra per entrar a la reunió pel costat, abans he protegit el flanqueig amb un Camalot gran ja que no vèia on era la reunió.
Airoses vistes des la penúltima reunió.
Reunió! buff ha estat una tirada de navegació però ha valgut la pena sóc en un mirador airós. La reunió és alta per això no la veïa tot pujant. Sento els companys, m'estiro i puc veure l'Ivan que saludo, estan també arribant dalt.

Darrer ressalt abans de la carena cimera; a sota, la reunió de l'Aranya on retrobem els companys..

El Jordi troba molt maco aquest tram, sobretot el diedre inicial, però no tan com jo el seu que és una obra d'art!, vaja que estem els dos ben satisfets.
Ens resta un ressalt vertical desprotegit, però és curt i ajudats per un merlet d'aspecte trencadís es fa prou bé. Sento la c orda fluir ràpidament senyal que això deu ser senzill quan m'avisa que ja el puc deixar.
Tot carenejant, enganxo el Pep fent el seu darrer llarg, que d'aquí es veu impresionant!

Tot remuntant el carener veig el ràpel de la via del Xavi d'accés força aeri. Aquí cal anar en compte amb la pedra solta. Arribant a la reunió puc fotografiar el Pep que està fent el seu darrer llarg, d'on sóc es veu impresionant.
La Gorra marinera ens espia des de la seva talaïa.

Darrer ressalt de l'Aranya. Ens acomiadem del Pep que recupera l'Ivan.
Rapelem per les renovades instal.lacions de l'Aranya, bolts del deu amb anella. Amb tan sols dos ràpels de seixanta fem, tot i que ens caldrà desgrimpar un tram.
Pleguem cordes i seguim la feixa a buscar la vall, l'abundant fressa i el fet que el Jordi s'ho coneix fa que baixem prou de pressa, vigilant de no fer-ho massa ràpid que rellisca força amb tanta pedreta solta!
Aprofitem la renovada instal.lació de ràpel, parabolts del deu amb anella! moltes gràcies als reequipadors!!!
Al final d'una torrentada hi ha un ràpel que no fem, ens decantem a la dreta on flanquegen fins a un ressalt on una corda ens ajuda a desgrimpar fins a unes escales, tot un luxe, llavors cal seguir una fressa que flanqueja, corda fixa a un tram aeri i sortim a l'entrada del camí de les Coves.


Ressenyes que hem d'agraïr a : La Santa Espina
  • Ressenya.net
  • i
  • El Balcó de la LLuna
  • i l'Aranya a
  • Roca i neu blog de l'Edunz


  • Ha estat una matinal intensa, he disfrutat molt, la roca és molt bona a trams i l'autoprotecció senzilla als trams difícils. Sovint no sembla que estiguis escalant a Montserrat! Aneu-hi amb un bon grapat de Tascons i Friends i amb ganes d'aventura, la teniu assegurada.

    7 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Ei en Jordi no ha tardat a tornar-hi, je,je. Molt bona combinació a mí m'agrada molt ja l'he fet dues vegades. Enhorabona.

    Gatsaule ha dit...

    La Santa Espina no la conec, però almenys a la part superior de l'Aranya la roca és sempre bona....

    Escalar aquí, és sentir-se alpinista a Montserrat!

    Manel&Ita ha dit...

    Jo he fet l'Aranya, haurem d'anar a fer aquesta combinació sembla molt interessant. Bona escalada.

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan, la veritat que em va agradar molt aquesta combinació, el Jordi li tenia ganes.
    Gatsaule, la Santa Espina no és tan elegant com l'Aranya i tampoc té tan bona roca, però com dius et sents escalador esbrinant el camí i calculant on t'asseguraràs...
    Manel si ja has fet l'Aranya, és una bona excusa per tornar-hi, la Santa Espina t'agradarà molt.

    Mingo ha dit...

    Jo tampoc la coneixia la Sta Espina.
    Enhorabona Jaume.
    A veure si no treballes tan i escalem algun divendres

    cesc ha dit...

    Felicitats Ivan :)

    Anònim ha dit...

    Si fessiu la tirada de baix ( origina), entrariu en calor....
    La part inferior no ho fa massa gent...una llàstima....


    Si voleu probar una ruta d´estil semblant, més llarga i amb més compromís us
    recomano la via de la Sargantana...contrafort d´Ecos fins el cim d´Ecos...
    També oberta per mi...salut i bones escalades
    Joan Altimira ( Aranya )