Morral o Cova del Drac. Via Drac Queen. Sant Llorenç del Munt. 18-07-2011.

El vessant Nord-est de la Mola venint de la canal del Pi tort.
Ja fa dies que vaig descobrir que L'Òscar Masó juntament amb en Jaume Clotet (Paca) havien obert una via per la cara nord-est de la Cova o Morral del Drac; ho van fer en dues jornades 14 i 20-11-2004 i es caracteritza per ser la via mes llarga que assoleix aquest estimat monòlit i amés amb molt poc artificial. M'és difícil "enganyar" algú, la roca els obridors l'anomenen discreta i això ja és un senyal del que ens podem trobar...

Ressenya dels germans Masó, molt completa i historiada, com ens ténen acostumats i que trobareu a

Santllors.com

Aquest dilluns i de manera inesperada, el Josep es deixa seduïr i fem camí cap al Morral. La millor aproximació és per Can Robert i per la Canal de l'Abella, però el Josep prefereix que anem per Can Pèlecs i la Canal del Pi Tort. Quan entrem amb el cotxe ens adonem que la pista és particular, però és massa tard per recular amb el que ens arrisquem i deixem el cotxe ben aparcat abans de la senyorial masia de Can Pèlecs; resseguim la pista i deixant la casa a la dreta agafem sempre recta amunt un corriol que ja no abandonarem fins entrar a la canal. És gairebé una hora de camí fins al coll del Morral. Ara hem de baixar pel corriol de la canal de Sta Agnès, l'amic Wolfgang, que també havia temptat, em va comentar que ell no va saber trobar el peu de via...anem bé..!! però jo vaig convençut que el trobaré, fa molts anys que tresco per aquesta muntanya perquè s'em resisteixi. Fem unes quantes ziga-zagues, arribem a un marcat revolt a la dreta, a l'esquerra es veu un mirador tot aeri, no és per aquí, continuem baixant i per sota del marcat revolt i on el bosc es veu poc espès anem a trobar el mur que baixa de 'agulla. Hi ha una ferma alzina ben plena de molsa que podrem fer servir per assegurar-nos abans d'entrar a la paret.
La primera tirada té roca mediocre, pèssima diríem nosaltres! cal anar-hi molt amb compte.
Dubtem una mica, però força amunt es veu una xapa! amb prou feines podem equipar-nos aquí, no hi ha reunió, amb el que decidim tornar enrrera a la canal i en un replanet ens equipem, la llàstima és que els gats quedaran ben enfangats. Jo volia començar, però el Josep no es deixa enganyar, que el segon llarg sembla "divertit". Amb molt de compte comença a enfilar la senzilla rampa de segon-tercer a buscar un ressalt vertical, cau de tot, no et pots refiar de cap presa...es nota que la via es repeteix poc. Assolit l'espit la roca no convida a arriscar, la ressenya marca A1 o V+, amb el que el Josep flanqueja a buscar un tram de roca més sanejada a la dreta i va enfilant amunt.
Després de superar el delicat diedre, entro a la coveta d'on s'ha de sortir atravessant un sostre trencadís.
Les assegurances allunyen força i amb aquesta qualitat de roca la tensió és màxima! l'entrada a la reunió torna a ser delicada i ara assegurada per un buril, un maxi-buril segons la ressenya! per no arriscar flanqueja força a l'esquerra i aconsegueix evitar el mur. Mentre jo he sortit del bosc per posar-me al mig del mur evitant així la permanent pluja de regals amb que m'obsequia el company. Jo de segon puc forçar els passos sense haber de fer excursions, però no badant gens que sovint treus la presa i aprofites el forat per posar-hi el peu o bé la ma. La reunió és de dos espits en una lleixa còmode, és el meu torn, agafo tota l'artilleria (friens del 0,5 al tres, àliens i bagues)i començo el poc engrescador segon llarg, l'aspecte és tètric, tètric, ja de lluny mentre pujava pensava, espero que la via no vagi per aquí...i sí va per aquí!!!

Entrant al diedre final delicat i taquicàrdic segon llarg on ja comencem a tenir millor rocam

Començo fent un curt fanqueig horitzontal a la dreta, per grans bolos, dels que m'en fio menys...m'enfilo fins trobar el primer pitó: un pito escarransit, mig entrat i doblegat...de moment tot i la poca qualitat de la roca, sembla que està millorant, albiro el proper pitó que em situa sota un marcat i vertical diedre, amb compte vaig buscant les millors preses que em permeten equilibrar-me i entrar-hi: ara recta amunt, vaig tastant les roques per veure'n la solidesa i em vaig aixecant, amb passos molt estètics i aeris, ara a dreta, ara a esquerra. Xapo un buril i llavors haig de superar unes grans llastres, la propera assegurança, un espit! és força lluny, puc posar un àlien entre dos grans blocs i em vaig enfilant amb molta precaució, gairebé a càmara lenta; ja soc sobre els grans blocs, ara desapareixen les preses cantelludes i tinc al davant un tram finot, sortosament també s'ajeu una mica i vaig trobant bones mans fins que m'aixeco al replà sota la cova, engrapo una cinta a l'espit i respiro alleugit...buff!! una altra excursió a buscar un pont de roca i , oh, sorpresa, la llastra sona buida i fimbreja...collons!! reculo i aprofito per entaforar el friend del tres al fons de la cova i tornem-hi, miro de no tibar massa de la llastra i amb gran alegria trobo un pitó, d'aquí ja abasto una sabina i una bona alzina que em deixen sota un vertical i bonic diedre de roca bona! olé!!!
Esplèndida panoràmica sobre el vessant de llevant amb el Turó del Boc i de les Nou Cabres a primer terme.

En el diedre que té una fisura que el ratlla de dalt a baix puc posar dos friends que em protegeixen l'entrada al replà sota el mur de sortida. Ara puja el Josep que gaudeix del llarg i em felicita, ha valgut la pena no desanimar-se, a la primera reunió hem estat apunt de tirar avall enfastiguejats amb la roca...però per sort no ens hem comentat res cap dels dos, cada un pensava el mateix i si un de nosaltres hagués dit res....

Començant el darrer llarg, un artificial que te l'has de treballar, es nota que el va obrir en

PACA

El mur de sortida és curt però em sembla que ens farà suar! tan sols veig un pont de roca i un buril força lluny. Malgrat haber passat mig juliol m'haig d'abrigar, estic fotut de fred.
Com que anem ben armats, el Josep comença posant un friend a la fisura horitzontal de sortida protegint l'anada a buscar el pont de roca, abastat aquest troba força forats, però la paret tira enrrera i es va cansant, posa en un magnífic forat un altre friend del que penja l'estrep assolint així el buril anhelat, d'aquí ens caldrà un altre pas de friend, el 0,5 entra perfectament en un forat estratègic, que permet llaçar una baga que penja d'un pitó; un alte pitó i encara la sortida, aquesta és delicada amb roca a controlar, la meva motxil.la en va rebre un bon tros!

Lluitant al mig de la magnífica placa cimera, on ara sí! la roca hi és de qualitat.
El perdo de vista i poc després escolto que el puc deixar! tinc els dits ben glaçats, s'ha tapat i sembla que vol ploure...ara ta li fa. Aconsegueixo treure en lliure fins al buril, d'allà la ressenya marca 6a/A1 però els peus no són bons i faig A/0. La sortida és punyetera, hi ha un pont de roca a la dreta, però hi ha tanta vegetació per sobre que el Josep ha anat a l'esquerra a buscar una sabina que ha llaçat. Aquí costa equilibrar el cos. Una tibada i assoleixo el replà somital!
Ens felicitem amb el Josep! per mí ha estat la primera vegada després de molts anys de veure el Morral que hi pujo, i em fa especial il.lusió.

Ràpidament, abans no ens enxampi la tempesta encarem el ràpel.
Ara cal passar entre l'esponerosa vegetació cap al vessant oest on hi trobem la rosa dels vents col.locada pel Centre Excursionista de Terrassa on al seu peu hi ha el ràpel. Fa una ventada intensa i al davant, Montserrat, és ben tapat i sembla que hi plou. Un curt però divertit ràpel ens deixa als peus del monolit, ara sí ens fem la foto amb la Cova al darrera.

Rosa dels vents aixecada pel Centre Excursionista de Terrassa. La pluja que sembla ja cau a Montserrat i que ens vol saludar...

Contents al peu del Morral amb el forat característic al darrera. Cara contraria de la Cova de per on hem pujat.
Si ara em dieu si recomanaria la via, doncs sí i no...la via és molt ben trobada, l'itinerari el mes llarg del Morral, l'equipament escàs però ben situat, es nota l'ofici dels seus obridors, ara bé la roca hi és pèssima en el primer i segon llarg, d'aquella que has d'escalar amb molt de carinyo, el mur de sortida permet treballar-lo molt, tan en lliure com en l'artificial, vaja que si voleu gaudir d'un itinerari d'aventura on fer treballar el material i l'enginy és la vostra via, en quedareu satisfets, si busqueu roca sòlida i assegurances properes no hi aneu. Jo personalment m'ha omlert molt, m'ha permès superar-me i aprendre una mica més que és això de l'escalada.
El Josep m'ha pàssat el Link del vídeo de la sortida, si el voleu veure copieu-lo:
http://youtu.be/DBbzOwRqGtc