dilluns, 11 de juliol de 2011

Descobrint la Coma dels Naps de Dalt. Cavall dels Brucs i Agulla dels Pas del Nap. 10-07-2011. Montserrat Sud.

Deixem el Torrent de les grutes per trencar cap al de la Coma dels Naps de Dalt. Al davant la Miranda del Pas del Príncep, l'agulla Altiva, la del Pas del nap i la dels Naps de Dalt entre moltes d'altres...
Aquest diumenge desafiant la calorada que comença a apretar busquem un racó amagat i ombrívol, on sabíem que hi teníem varis objectius i desconeixíem completament, amb el que amb el Josep quedem d'anar a la Coma dels Naps de Dalt, sobre la Cova de l'Arcada. Havia llegit al blog del Cesc Rossell
  • Escales rodones...
  • la possibilitat d'enllaçar diferents vies a la zona.

    El Cavall o Pupa dels Brucs. Pel diedre la via Panellets, per l'esquerra la Foguera nocturna, primer objectiu d'avui.
    Deixem el cotxe a l'aparcament del Vermell del Xincarró d'on seguim el camí que va ala Desdentegada sense arribar-nos-hi; passem per la font del Xevret que raja! i cap a la Cova de l'Arcada, d'allà ja veïem el caos de blocs característic...havíem llegit que passat el caos calia trobar un caminet a la dreta, però nosaltres li fotem pel mig del caos grimpant pels blocs sorrencs...sortosament arribem a un corriol amb escales a alguns llocs que ens deixa a un magnífic camí que voreja les agulles. Passem sota l'agulla altiva i ens mirem la via, "Em fas patxoca" una aresta brucs molt atractiva, però avui el nostre objectiu el tenim al davant, el Cavall o Pupa del Bruc.

    Treballant-se l'entretingut primer llarg, on l'artificial predominarà.

    No ens costa massa trobar-lo i ja som al seu peu, impresiona el gran i vertical diedre que el ratlla i per on va la via Panellets dels germans Masó. Avui com a primer contacte amb l'agulla farem la del Joan Vidal, Foguera Nocturna, que amb un equipament esportiu té menys compromís. Avui el Josep demana començar, doncs em vol deixar per mí la segona tirada.

    Penjada primera reunió, força incòmoda.
    Comença amb tres passos d'artificial per continuar amb lliure espectacular, amb un flanqueig on cal mirar-s'ho per encarar ja un mur vertical on tornem a l'artificial fins l'entrada a la reunió. Quan hi arribo veig que no és gaire còmode amb el que em preparo per sortir: es veu molt vertical però amb força canto; molt ben assegurada el que anima a forçar i anar traïent els passos, ara les preses de mans són escadusseres, deu ser el 6a/A-0 que posa la ressenya, però els peus són bons i m'en vaig sortint, un aeri flanqueig i reunió! és amb espits, suposo que comuna amb la Panellets.
    La segona tirada és molt vertical, però amb una roca excel.lent, surt tota en lliure!
    El Josep rondina com és habitual en ell quan li toca apretar, però s'en surt prou be i ja el tinc al meu costat a l'ampla i ara sí còmoda balma. És el seu torn, la continuació es veu potent, vertical i mantinguda. El veig enfilar-se i retallar-se al cel fins que el perdo de vista.

    Començant el darrer llarg, on ja tiba de valent!

    El Josep a les envistes de la reunió cimera.
    Em toca, ho intento forçar en lliure però tan sols surten alguns passos...i això que hi ha presa, però cal estar fort! el mur final perd verticalitat i ja es pot anar en lliure i em reuneixo amb el Josep, pujo fins al cim uns cinc metres més amunt per terreny molt trencat on trobo el llibre de registre amb poques anotacions, la zona sortosament és força solitària, però em sorpren trobar la darrera de l'amic Wolfgang i Pere F.

    Llibreta registre on trobem poques anotacions, però de gent coneguda i estimada!!

    Del cim cal fer una desgrimpada curosa fins la reunió d'on amb un 50 arribem baix de sobres, ràpel espectacular!
    El ràpel ens permet investigar la via Panellets, ja que baixa resseguint el diedre, i prenc nota per tornar-hi que es veu prou interessant i veig força assegurances. Amb dos 50 arribem fins a peu de diedre i encara ens sobra corda.

    Animats per l'èxit i que encara no és massa tard, decidim anar a fer la via que els germans Masó van dedicar al seu avi Juan Garcia Alvero a l'agulla del Pas del Nap, amb les fotos que he fet des de la Pupa i la ressenya no ens costa massa identificar l'agulla, amb el que ràpidament som al seu inici.
    Començant a pujar el nostre segon objectiu, admirem l'esvelt cim de la Pupa o Cavall del Bruc.

    Són dues tirades, la primera prou llarga i sembla dura, la ressenya marca uns quants A-0...comença per terreny trencat i humit amb un pas en bavaresa per llaçar el primer clau, llavors amb passos atlètics et vas enfilant, trobes un pont de roca "clàssic" molt bell, el trobareu fotografiat al bloc del Cesc Rossell, i del que ja encares la placa de l'esquerra.

    Entrant al senzill flanqueig després d'una tirada exigent i bonica.
    El mur és sever, però amb bones preses, es va posant vertical decantant-se a l'esquerra, els passos van sortint tractant la roca amb delicadesa, hi trobo força espits, però a la que perd verticalitat aquests desapareixen, un clau amagat i una bona excursió fins a un mur d'on surto flanquejant a la dreta per trobar una bona feixa, porto força metres des de la darrera assegurança i no veig la reunió...veig un bon pont de roca i el llaço, amb la tranquilitat de l'assegurança vaig resseguint la feixa trobant al final la reunió amagada en un forat del mur.

    Còmoda reunió al final del flanqueig, i que no veus fins que no hi ets a sobre!
    El Josep disfruta de valent en aquest llarg, sobretot perquè no li ha tocat de primer...riu!! però ara li toca acabar la feina, resta un curt mur, curt, però intens!

    Interessant sortida protegida per un clau, ràpidament perd verticalitat i s'arriba al petit cim.


    Flanqueja a buscar un pitó i d'allà el pas més complicat és superar els primers metres ben verticals, d'allà fins a cim no trobarà res més, per sort la roca és de primera, però no s'hi val a badar!

    Dalt gairebé no hi cabem! al davant l'agulla dels Naps li pren protagonisme. Reforcem amb un cordino la baga que envolta la sabina.
    No sé si ja és el cansament, però deu n'hi dó el IV+ de sortida!! sort que la roca és sòlida. Al cim gairebé no hi cabem, una pila de pedres amaga el llibre i una sabina ocupa el poc lloc! la sabina cal cuidar-la i fins i tot regar-la que ens haurem de despenjar d'ella, hi afagim un cordino a la baga que l'envolta que ja es veu força recremada pel sol.
    El ràpel és divertit, t'has d'abocar al buit, però de seguida que entres a l'escletxa et pots empotrat contra la paret de l'agulla veïna, la dels Naps de Dalt! i endreçar-te el material tranquilament si cal! amb una sola corda ens permet baixar fins al peu de l'inici de la via Òscar Masó que puja al costat.
    Senyorejant sobre la Cova de l'arcada, el Cavall o Pupa del Bruc.
    Al ràpel cal anar amb compte amb els aritjols que volen engolir-nos i les roques que es van desprenent, sortosament al peu un relleix ens protegirà. Una curta baixada embardissada on cal vigilar a no deixar-hi la pell als aritjols ens deixa al camí d'on ràpidamemnt anem a peu de via a recollir les motxilles.

    Ressenyes del Joan Vidal i dels germans Masó que trobareu a
  • La Noche del Loro

  • Ha estat un descobriment agradable, cal caminar una bona estona, però la roca hi és bona i la tranquilitat assegurada, de ben segur que hi tornarem, que la Panellets ens ha robat el cor.

    El Josep no ha fet massa fotos, però en canvi ha fet una filmació de la sortida, si la voleu veure copieu l'enllaç
    http://youtu.be/ruybuWs0A1g

    8 comentaris:

    Mohawk ha dit...

    Ei Jaume! Tranquil que nosaltres també vam reaccionar tard, seria l'efecte calor + VollDamm, je, je, je...

    A la propera intentarem que no passi!

    A tibar-li!!

    SergiC ha dit...

    Recomanada pel Wolfgang, la Foguera Nocturna la tinc a la llista de pendents inmediates, i havent llegit la teva piulada, intentaré anar-hi aquest mateix cap de setmana.
    Ja m'havia fixat en les ressenyes d'aquesta zona a La Noche del Loro, però els teus comentaris reafirmen el meu desig d'anar-hi.
    Bones escalades!

    Joan Prunera ha dit...

    Ei! quina activitat. M'ho tindre que llegir amb calma, que hi ha molt per llegir.Ara no tinc gaire, que estic treballant...

    Salut i mosquetons companys!

    Mingo ha dit...

    Ei Jaume i Josep, m'apunto el lloc, escalar a l'ombreta i sols. Aquest lloc em pensava que tenia una roca molt dolenta però mirant el video de la puta, ai la pupa, el Cavall del Brucs vull dir, fa molt bona pinta.
    Enhorabona

    Cesc Rosell ha dit...

    Al final t'hi has deixat caure.
    Lloc molt tranquil i agradable.

    Salut i cims.

    lux ha dit...

    Ei Jaume,
    aquesta zona la tenia ullada, encara que nomes fos per fer alguna coseta i coneixer-la, hehehe....
    però és que sempre que faig una ullada als blogs... tinc la sensació que no conec res i que que carai faig que hem queda tant per fer!!

    gràcies pel recordatori i enhorabona per l'activitat!

    Gatsaule ha dit...

    I tan bé com s'estava diumenge a la vora del mar.....

    No conec gens la zona, però si la recomanes, passarà a la llista!

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Mohawk, quan marxàveu em va semblar que eres tú, però com dius, el cansament, la cervesa i la calor no em va permetre reaccionar per saludar-vos, a veure si a la propera ho arreglem!
    Sergi, no deixis de mirar-te la Panellets, que segur que també la poses a la llista.
    Joan, la zona bé s'ho val, potser per la teva clavícula millor començar amb l'agulla del pas del Nap, que a la Pupa s'ha de tibar fort de braços.
    Mingo, la roca hi és excel.lent tan a la Pupa com a l'altra, no deixis d'anar-hi.
    Cesc, quan vaig veure el pont de roca vaig recordar la foto que encapçalava el teu post, un pont de roca molt "amable", em té el cor robat. La zona també, hi tornaré, que la Panellets té molt bona pinta.
    Lú, la zona demana una bona cmainada, però el premi s'ho val, tot i que no s'escalin molts metres, segur que t'agradarà.
    Joan, directament a la Panellets, no ho dubtis!