dilluns, 4 de juliol de 2011

Patinada al Lloro, èxit al Frare. Frares encantats. Montserrat. 25-06-2011.

Admirem l'imponent Lloro del Frare gros estant, impresiona!!
La calor apreta i tots busquem l'ombra i la frescor i quin lloc millor a Montserrat que la muralla Nord? amb el Toni fem cap a la Realitat Virtual al Lloro, fa dies que no plou i pesem serà una bona opció. Fent l'entrepà a l'hotel del Bruc sense saber-ho coincidim amb la colla Xapoutot, després sabrem que ells també fan cap a la muralla Nord.

El Toni a la reunió O de la Realitat Virtual. Desapareixent engolit per la vegetació.

Fem l'aproximació per Can Massana i coll de Guirló gaudint dels raigs de sol que travessen la cadireta; remuntem cap al Bisbe i poc després passat l'Escolanet busquem la "nostra" canal. La vegetació gairebé la fa desapareixer!! però la trobem: dos espits a la pàret ens avisem que ja podem equipar-nos.
Començo, la canal és força humida, però es pot anar fent amb compte, cada cop és més moll, fins al punt que posar la ma a la paret vol dir rentar-se les mans! passo sota el bloc empotrat i per enfilar-me i entrar a la reunió hi haig de posar molta atenció que ara és tot xop. Per sort la rampa d'entrada a la reunió no és tan molla i puc arribar-hi bé. La continuació pero es veu tètrica i molla...quan arriba el Toni decidim que avui no és el dia i equipem la reunió ambm una baga i un mailló i rapelem.

Arribar a la primera reunió va resultar una tasca delicada, les parets regalimaven!
Decebuts, però convencuts que havíem pres la decisió correcta, havíem llegit que al quart llarg hi havia un pas que moll era molt difícil de passar, canviem de plans i ens arribem a coll de Port per seguir pel camí alt de Frares fins a la Bernat i Amàlia al Frare gros, que el Toni ja havia fet però no li sabia greu tornar-hi, gràcies Toni!
La opció "B" va resultar encertada i la cara Oest del Frare gros ens va fer disfrutar.
Després de la suada s'agraeix l'ombra del Bastó del Frare on comença la via, jo ja havia fet aquest desagradable primer llarg quan amb el Pep Graells vàrem fer-hi un intent, però el fred que fèia al segon llarg ens va fer fora, amb el que avui li deixo pel Toni que així farà les tirades que no havia fet de primer.

Delicat, que no difícil, primer llarg de la Bernat i Amàlia, on la roca discreta et fa anar amb molta cura.
Amb precaució, el Toni va enlairent-se, passat el segon espit hi ha un tram molt llarg sense res i la tendència, ja que és més fàcil és d'anar cap a la dreta, però si un si fixa i segueix una mica en tendència a l'esquerra, seguint la vertical de els anteriors xapes, s'acaba trobant un tercer espit! el Toni gairebé s'el passa. D'allà, ja més tranquil, es va ajaïent per arribar a la reunió caminant. No trobarem reunió, cal fer-la en unes migrades sabines a peu de paret.
Còmoda primera reunió abans d'encarar un mur vertical i exigent.
Tot el que té de rara la primera tirada ho té de sorprenent i maca la segona: un inici d'artificial, dos o tres passos, amb una sortida espectacular cap a la dreta on trobem les preses justes per a poder deixar l'estrep amb tranquilitat, llavors la dificultat se sauvitza, cal decantar-se ara cap a l'esquerra a buscar un pitó amagat, el pas clau és superar el llabi i entrar a la placa. Els espits es nota que són posats a ma, hi ha els justos i necessaris! amb el que cal escalar. Un friend sota el llabi de sortida ens anirà molt bé per protegir l'arribada dalt del Bastó.

Investigant el terreny abans d'abandonar els estreps.
Fem reunió en unes fermes Alzines, a l'ombra, al davant tenim un rebot senzill, és el mànec del bastó! una senzilla grimpada per superar-lo i situar-se a la pregona canal del Frare on continua la via.

Frescal i ombrejada canal on comença el mur final, després de coronar el "mànec del Bastó del Frare.
Aquí la Bernat i Amàlia aprofita un llarg d'una altra via que no tinc identificada i que es caracteritza per tenir un artifical amb grans i propers burins amb plaquetes artesanals. La burinada és tan propera que pots fins i tot saltar-t'en algun.
La reunió és en una marcada però petita balma repleta d'aquests sobredimensionats burins, fins a cinc o sis! Reunió no massa còmoda pel que vaig intuir, quan arribo el Toni em vol fer marxar ràpidament!

El penúltim llarg és gairebé tot artificial, avantsala d'una sortida sorprenent.


Penjats de la reunió em miro amb respecte el que ara em toca, el Toni m'anima, em diu que és el millor llarg de la via i que no pateixi que es van trobant espits...sortida de reunió pel llabi esquerra de la balma, vertical però ben assegurat; passats uns primers metres en direcció vertical, la via es decanta clarament a l'esquerra fent un flanqueig espectacular, tècnic però no difícil, d'aquells llargs d'anar buscant el més fàcil per no cansar-se, amb bona però escadussera presa. Un darrer espit i no veig res mes...cal ara sí tirar amunt que això ja perd fieresa, però sense perdre la concentració que encara resten dos rebots...una excursió d'uns deu metres i arribo a a reunió! tenia raó el Toni, una tirada que bé mereix haber pujat fins aquí!

Magnífic darrer llarg, vertical i amb ambient, i que per si sol ja paga la pena tota la via!
Deixant enrrera la muralla final, amb una arribada amb molt d'aire entre assegurances.
Mentre asseguro el Toni admiro el Lloro que avui ens ha rebutjat, però ben segur que aviat ens hi enfilarem! Una via discontinua aquesta, amb dos llargs "potents" que per si mateixos justifiquen l'excursió vertical que representa la via amb la travessa del Bastó i el Mànec del Bastó, molt ben trobada, cal felicitar els germans Masó que a més hi van estalviar força els espits, gràcies a la qualitat de la roca que és excepcional llevat de la primera tirada.

Antigues reunions dalt del Frare gros, sortosament ja no en ús, però deixades "in situ" com a testimoni del material utilitzat fins no fa molt.
Trobem dues instal.lacions de ràpel, la primera prop de la reunió de sortida ens deixarà a la canal d'on venim, més al sud una altra que ens fa baixar per la banda de l'aresta brucs i ens deixa al capdamunt de l'alt camí de Frares el que ens anirà molt bé ja que farem cap a Coll de Port baixant per l'ombra que s'agraeix.

Sorprenent visió del Bacallà.

Ressenya dels germans Masó, com sempre molt detallada i útil.
Una via curiosa, on cal donar la "talla" en els llargs segon i darrer, amb un primer on caldrà concentració i un tercer de tràmit. L'artificial del quart sembla ser que és una via antiga de la que no en tinc referències i que els germans Masó van aprofitar per obrir el darrer llarg, una petita obra d'art i que per ell sol ja paga la pena. Us la recomano, la seva orientació oest la fa ideal per als dies de calor si ens llevem d'hora, a l'hivern hi fa molt fred!!

14 comentaris:

Joan Prunera ha dit...

Bona via, si senyor, jo la tinc pendent desde fa un any i escacs... A l'ultim llarg, pel que he llegit, semble que hi ha ambient i que s'ha d'escalar com els homes, no? Quan hi vagi em tindré que mentalitzar...
Una forta encaixada, companys!

Anònim ha dit...

Molt ben explicat Jaume, com sempre. Va resultar ser una molt bona alternativa al nostre primer objectiu, com saps no en va sapiguer gens de greu repetir-la, potser encara i tornaré, ara em queda fer-la en solitari ¿?.
No patixis Joan, el llarg, per mi mes dificil es el segon, pero com diu el Jaume es questio de anar buscant l'equilibri i vas trovant com fer els passos; el darrer impresiona pero es un V mes amable que el del segon.

Antoni Aymami.

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

El zurullo de reunió és com la que hi ha a la Bitlla... brfff!!!

La via pinta molt bé, a la realitat virtual hi tornareu segur..., i jo!!!

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joan asin ha dit...

Ei Jaume la realitat virtual no te la perdis, la del Frare està fporça bé. Enhorabona per reaccionar a temps.

Mingo ha dit...

Enhorabona Jaume, la Bernat Amalia a mi em va agradar força, bastant més que la realitat virtual. La veritat es que hi ha gent que en parla molt bé, però a mi no em va agradar massa.
Salut

Lluis Nadal Argaiz ha dit...

Ben fet, Jaume i Toni, la Realitat continuarà esperant el temps que calgui, quan vingui una altra sequera potser, que encara surt aigua arreu de la muntanya!

Felicitats per la Bernat i Amàlia. A mi em fa molta mandra pujar fins allà, ara potser m'animo!

Joan B ha dit...

Ei Jaume,
Jo també et recomano la Realitat Virtual i m'apunto a la llista aquesta que vareu fer

salut i a tibar

llembresku ha dit...

Ei Jaume!!!!! Ja és trist que amb la de muntanyes que hi ha ens anem a trobar al bar...i que a més no ens reconeixem i no ens diem res!!!!!!!!!
Però ara ja ens hem creuat mirades i a la pròxima de segur que si que ens coneixerem. Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!!

Llorenç ha dit...

Està molt bé portar sempre plans "B" i més en dies que ha plogut o pot girar-se mal temps!

Al lloro hi tornaràs! es imposible deixar-lo un cop t'hi has apropat....aquell darrer sostre....je je je!
La Bernat Amalia queda apuntada....merci! i felicitats pel canvi de registre sense desanimar-se!

Pekas ha dit...

Bona vía.. ja la vem fer amb el Félix fa força temps.. es una petita joia amagada.. com dius ..aquell últim llarg.. ummm..
encara el recordo..;-)))

( revisant revisant.. juerrr.. com passa el temps.. ja fa 4 anys que la vam fer.. :-OOOOO

La realitat.. una altre joia..;-)))

Lagarto sordo ha dit...

La renuncia de hoy es la victoria de mañana, Yo una semana antes tambien habia bajado de Realidad Virtual, justo cuando acabe el canal. Enhorabuena por la Bernat Amalia.
Animo,

Jaumegrimp ha dit...

Joan, com diu el Toni, impresiona més que res, però es va fent.
Toni, va ser tot un detall que vulguessis repetir-la, jo li tenia ganes des que la vàrem haber d'abandonar amb el Pep.
Mono, sortosament aquestes reunions són relíquies en desús i ben segur que hi tornem al LLoro.
Joan A. tens tota la raó.
Mingo, sobre gustos...de moment no puc opinar, espero poder dir-hi la meva aviat.
Lluís, no et faci mandra que disfrutaràs, la llàstima que set farà curta.
Joan B. gràcies per la teva opinió, de moment nomñés puc dir que el primer llarg em va agradar molt i la visió del segon tenia trempera, no deixis de fer la Bernat i Amàlia, una de les bones dels Masó.
Llembrescu, com que no sortiu gaire a les fotos no us tinc identificats, quan ens tronem a trobar, segur que ben aviat, ens saludem.
Llorenç, lo bo és que fèia dies que no plovia, però ha caigut tanta aigua que les parets traspuaven aigua, malgrat tot segur que hi tornarem, tot i que els sostres no són lo meu...i com he dit abans la Bernat i Amalia no te la deixis perdre, amb la calor si aneu d'hora a sobre estareu fresquets.
Pekas, ja vaig llegir la vostra piulada un bon parell de vies.
Lagarto, como deberia estar que te bajaras tú, curtido en mil batallas como estas!!!

Gatsaule ha dit...

Tot i que està demostrat que els gats en moll arrapen més del què ens pensem, la decisió sembla molt encertada! Ha de ser ben desagradable estar allà dins amb la roca regalimant..... M'apunto aquesta del Frare!