Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba. 23-05-2011. Montserrat Sud.

La Miranda de Can Jorba és plena de vies, avui el nostre objectiu: la de mes a la dreta.
Tornem a Can Jorba, aquesta tarda esperem disfrutar de tranquilitat i poder gaudir l'Escabroni Escapullini, que de fa anys que volia fer i que sempre restava pendent...fa força calor encara, anem d'hora; les alzines de peu de via ens acullen i refresquen, avui l'hem encertat: estem sols!
Si no xapem les assegurances de la veïna Bego-Kush, va bé encintar l'alzina.
L'Escabroni comença a la dreta del tot, cal enfilar-se fins a una lleixa i obviar les llamineres assegurances de la Bego Kush. Sota un relleix, força amunt, veig el primer bolt. Aprofito una alzina propera per posar-hi una baga i cap amunt, sortosament la roca no és tan relliscosa com el començament de la Bego i tranquilament em vaig enfilant. L'escalada és de concentració, d'anar buscant la millor manera d'anar progressant sense tibar massa, la dificultat no és elevada, però sí mantinguda i millor no córrer.

Enlluernat, al Toni li costa de trobar preses...
El sol encara ens toca i fa força calor! al Toni l'enlluernarà dificultant-li l'ascensió. Arribant a la reunió que és al bell mig de la placa miro d'identificar bé les xapes per no errar-la, són plaquetes de la FEEC (el juny de 2009 en Pere Tutusaus GEAM en va fer el reequipament.) Aquesta primera reunió és comuna amb la Bego-Kush.

Còmoda primera reunió, comú amb la Bego-Kush.
Ara és el torn del Toni, surt cap a la dreta a buscar un bolt força llunyà i d'allà cap a una petita lleixa penjada, més a la dreta veïem les xapes de la Bego.
Al pas "clau" de la segona tirada, supèrar el llabi.

Fet el pas, ell el supera més per l'esquerra, i jo ho faré per la dreta, la dificultat baixa i l'arribada a reunió és una disfrutada. El "pebre" el posa l'alegria entre xapes que et fa escalar atent i fruïnt del gest.

Recuperant el divertit segon llarg.
Ens acostem al mur desplomat, es veu espectacular, desafiant amb aquest tò rogenc amenaçador...i de pet que sembla que hi anem, continuo per una placa un pel més dreta, però també amb preses d'escàndol i amés aquí les assegurances són més properes.

Curt i divertit tercera tirada, amb una roca per xalar!!

La reunió és en una còmoda feixeta, al davant el desplom que la via escaqueja molt inteligent-ment!

Característic mur que dóna fama a l'acabament de la via.
Flanquejant cap a l'impresionant desplom, que superarem pel seu caire dret.

Cal continuar per la feixa cap a la dreta per iniciar un suau ascens a buscar un bolt, d'on ja cal tirar recta amunt a buscar la base de l'aresta. Aquest pas és entretingut però la roca i les preses el fan amable, costa trobar com col.locar-te a la placa.

Ja al caire disfrutant de valent!
Ja encarats a la placa final el Toni es treballa i disfruta el llarg, sembla mentida que hi hagi tan bons forats! tot i això potser és on cal tibar més ja que és ben vertical sense arribar a desplomar, amb un passet abans d'entrar a reunió que t'ho fa mirar.

Recuperant el curiós darrer llarg, més impresionant que difícil.
Disfruto molt aquest darrer llarg, n'havia sentit molt a parlar i realment el trobo menys potent que no m'esperava, així com el ràpel, que sí és volat, però curt.
Cal agraïr als aperturistes J.Sancho i J.Voltà que el 1989 van dibuixar aquest itinerari tan ben trobat, així com al Pere Tutusaus i als seus companys del GEAM per la restauració.
Una via que he disfrutat molt i que repetiria, això sí, eviteu dies amb molta gent si el que voleu és gaudir-la.
La paret resta a l'ombra a partir de les cinc de la tarda!