divendres, 24 de juny de 2011

La Mitra o agulla de l'arbret. Aresta brucs (Cerdà-Riera-Auqué) Agulles de Montserrat. 19-06-2011.

L'esvelta aresta brucs de la Mitra (agulla de l'arbret) crida l'atenció!
La Mitra, com antigament es coneixia l'agulla de l'arbret, m'apassiona, fa anys hi vaig fer l'Aitor, mes tard la Vicenç Soto...sempre n'he sortit amb molt bon record, però volia fer l'aresta brucs, per a mí mítica per la seva alegria entre assegurances i per que no per la seva història i bellesa : oberta per en Joan Cerdà, Jordi Riera i E. Auqué l'u de novembre de 1957..uns grans mestres tots tres; hi ha l'anecdota que el Joan Cerdà i el seu amic Heinz Pokorski(+) varen repetir-ne l'aresta sense cordes, un darrera l'altre, com un joc...però a l'arribar dalt de tot les cordes éren al coll...amb el que vàren desgrimpar tota la via!
Comencem anant a buscar el primer forat, que superarem per l'esquerra.
Aquest diumenge doncs, amb el Josep enfilem cap a Coll de guirló, coll d'agulles i canal de les Bessones, deixem enrrera el Teix on comença la Iglesias-Casanovas a la Bessona inferior per tot seguit enfilar la canal que ens deixa al coll entre la Mitra i les Bessones. Fent el camí m'adono que hi ha una corda que uneix les dues Bessones.


La primera reunió la trobem dins el foral de la segona balma.
De la mateixa collada ja albiro una assegurança amb plaqueta prima i al costat de la balma un bolt, deu ser per aquí! Al començament la roca és relliscosa i cal vigilar, però ja m'adono que aquí no s'hi val a seguir recte amunt sinó que cal acaronar la roca i anar buscant la senzillesa, la dificultat permet disfrutar de les bones i aspres preses i els peus disfruten trobant el relleix i la roca segura.
Les assegurances avui serveixen per marcar el camí, són allunyades però no es troben a faltar. En un marcat forat trobo la reunió, aquí dubtava, ja que vèia el primer bolt de la segona tirada i a la dreta les assegurances de la via que la creua.

Els amics de Vilafranca que púgen a l'Slack-line; aquí superant el contrafort entre les dues agulles, a pel! A sota fent la normal a la Bessona superior per encarar la travesia entre les dues agulles.

Mentre instal.lo la reunió escolto gent i poc després m'adono que pel contrafort de les dues Bessones està pujant un d'ells...són els que han muntat l'Slack-Line entre les dues agulles, ténen una corda fixa que baixa de la Bessona inferior al coll, però el company està pujant pel contrafort! mi fixo i veig que no ha posat res i no sembla fàcil! de cop mentre estic assegurant el Josep una esllavissada de pedres al contrafort! sortosament no ha estat res, amb el genoll ha tocat una llastreta que ha anat avall...el veig continuar ara amb més compte tot donant copets a les preses per testar-ne la seva solidesa, Deu n'hi dó penso jo..ara ja deu portar uns 30 metres i li resta l'entrada al coll tot descomposta, em fa patir una mica, però el company va molt segur i sense pausa continua per la normal ala Bessona superior, s'hi enfila ammb solvència i en un moment ja és dalt recuperant el seu company, que sento que comenta: això no és pas fàcil!! a més a la normal fa un parell de saques...

Encarant l'esplèndit segon llarg.
Ara és el torn del Josep, ha estat dies sense escalar i no sé si em dirà de continuar jo, però no, està animat, quina llàstima! i continua decidit. Cal anar a l'esquerra de la reunió obviant els químics de la massa propera Oh-Mani-Padme Hum.
Ara venen uns passo molt elegants, podríem dir que aèris però no verticals, amble spreses justes i que el Josep sap treballar molt bé.
Una escalada de sensibilitat més que força, aèria i agraïda on acaronem la roca tot buscant el millor pas.

Superat el ressalt de sortida, ara s'arriba a una balmeta que tornem a passar per l'esquerra, un bolt ens protegeix el pas, el Josep a la fisura hi col.loca un Àlien.
Superada la balmeta trobem una reunió amb espits una mica incòmoda, uns metres més amunt n'hi ha una altra en un replà. El Josep munta reunió a la primera; des d'aquí gaudim d'una perspectiva espectacular dels companys de l'Slack-Line als que saludem comentem que els filmarem.
Els companys de Vilafranca buscant la "sintonia" per a poder creuar les Bessones.


Malauradament no podem esperar més i no sabrem si avui aconsegueix caminar tota la cinta fins l'altra Bessona...ànims!!
Ens quedem penjats disfrutant de l'espectacle, ha estat una casualitat i no ens sap greu deixar el propòsit de fer una altra via per disfrutar el moment.
Parlem amb ells, són de Vilafranca. Ens comenta que ha d'escalfar abans de posar-s'hi i així ho fa, llavors ho intenta una i altra vegada, nosaltres callats no gosem a destorbar la seva concentració, ens comenta que no és fàcil, que li cal trobar la "Sintonia". Avui però bufa un fort vent ratxejat i l'amic no aconsegueix superar el seu repte, cau i torna a caure, ho prova i hi torna...endebades!

Dalt la tercera reunió, a l'arbre que ha rebatejat la Mitra i a la segona reunió que hi tornem a baixar per filmar els companys amb millor perspectiva..

Cansats d'estar penjats a la incòmoda reunió intermitja esperant "l'encadene", ascendim fins al cim de l'agulla, encara ens queda temps i tornarem a baixar a la reunió intermitja on continuarem filmant els intents fins que s'ens fa tard i acabem per decidir baixar, ho volíem fer per l'aresta mateixa, però ara puja una cordada amb el que fem el ràpel habitual.

A l'incòmode, però espectacular ràpel.
Ha estat una ascensió que m'ha deixat molt satisfet, no en va és a la llista d'ascensions de llegenda de l'Antonio Garcia Picazo! d'aquelles que no et sap greu tornar-hi i de ben segur que hi tornaré.

Itinerari aproximat de l'aresta brucs. La cordada de la foto fa la Oh Mani Padme Hum que, massa propera, pot confondre.
Ens queda la intriga de saber si els amics de Vilafranca aconsegueixen finalment el seu repte, però tan sols el fet d'haber intentat caminar sobre el no res ja és prou.
  • Video Slack-Line
  • 12 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Sort que ja ho has arreglat, no haver fet l'aresta Brucs a l'Arbret, jo diria que deu de ser un pecat, i dels grossos. Imagino que no hi heu anat avui,deuen ser deures pendents.
    Enhorabona per l'activitat i si vols sortir a la tarde, jo ara en principi puc totes les tardes, no sé si tens el meu telèfon? crec que si, per si de cas 600893791

    Manel&Ita ha dit...

    Ostres,aquesta és una via que no li pot faltar a cap escaldor Montserratí. Enhorabona Jaume!!!

    joan asin ha dit...

    Enhorabona jo en tinc bon records d'aquesta via, inclús vaig passar una prova, je,je.

    Gatsaule ha dit...

    Ja podries haver penjat algun video de l'Slackline, sempre espectacular, i sobretot en aquest lloc. El dia que vam fer la Baby l'estaven muntant!

    Sempre m'ha sorprès com són capaços de tornar a enfilar-se a la cinta després de caure...

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ep Mingo, és que sóc molt pecador! no vegis si m'en falten de vies per fer...i sí et trucaré per alguna tarda.
    Manel, tens tota la raó, val molt la pena aquesta via.
    Joan A. ja exlicaràs això de la prova...
    Joan C. com pots veure ja l'he penjat
    però l'amic no va passar gaire lluny amb el que va recular...és el tros de video en que va anar més lluny.

    Gatsaule ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Joan Prunera ha dit...

    Molt maca la via. El primer cop que la vaig fer seria l'any 82 i recordo que al primer llarg nomes habien dos burils i al segon, un pitó falcat amb un tac de fusta en el resalt del mig. Baixabem amb dos rapels per la cara est, per que amb cordes de 40 no arrivabem a baix. I no es cap pecat, hi han infinitat de roques per fer i encara tenim temps, no?

    Llorenç ha dit...

    Les sempre interessants arestes brucs, que et fant escalar....ara, veient els de les bessones...uf! quin patir!

    Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

    L'anecdòta em va ser relatada de la següent manera: Anglada convida a en Royal Robins a escalar a aquí. En Robins escala l'aresta brucs de l'arbret amb la corda a l'esquena.., en Cerdà i en Pokosrky, en resposta a tal xuleria de l'americanu, escalen i desgrimpen l'aresta... Jo era molt petit quan li vaig sentir a en Pany a la primera trobada del grup Cavall Bernat. Noi..., el que pot arribar a fer l'orgull.

    Una abracada

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Joan P. doncs amb tan poc equipament encara deuria tenir més "gracia"! anàveu forts eh?
    Llorenç, no ho saps prou!! però no a l'Slack line, que allà porten una corda de seguretat, el patir va ser veient-lo grimpar cap al coll entre les dues bessones...no gosava mirar!!
    Amic "Mono" moltes gràcies per l'apunt! i a més si és viscut com dius, quina gràcia no? ja ho entenc ja, que es pensava l'Americanu!!

    lux ha dit...

    Ei Jaume!
    estàs fent neteja de pendents clàssiques darrerament!!

    m’està agafant mal de consciencia...

    Molt bonica la primera foto, s’entén més això de la Mitra!

    Aniré seguint la neteja... hehehe

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Lú, se't troba a faltar a la blogosfera! però amb l'activitat que portes deu ser difícil trobar el moment per seure davant l'ordinador oi?
    No entrenis tan! que m'han dit que t'estàs posant molt friki i això no és bo, t'ho dic per experiència!!! jajaja