Rèdrum a Cap del Ras. La Noguera. 19-03-2011.

Després de la grimpada, a peu de via gaudint del mar de boira.
Aquest cap de setmana per fí ens podem escapar una mica lluny, decidim amb el Josep i el Toni acostar-nos a Cap del Ras, a la Rèdrum, amb el Toni hi tenim dèures pendents, ja que a principis de desembre hi vàrem anar però ens vam baixar abans de fer el famós flanqueig ja que es va trobar malament i vàrem preferir deixar-ho i tornar-hi per disfrutar la via. Aquest dissabte doncs ens hi apropem, finalment però serem dos ja que al Toni l'hi ha sortit feina de darrera hora, llàstima.
Des de la primera reunió, el Josep apunt de començar, al costat una colla a l'Alkaid.
Fem l'aproximació enmig de la boira, amb el que ja començo a posar-me nerviós, collons! no havia de fer un dia ben clar avui? però sortosament a l'arribar al port d'Àger deixem la boirada enrrera i alleugits enfilem cap a la pista.
A l'arribar ens trobem al Joan i el Juanillo, van a fer la Inversió Tèrmica, i després de petits dubtes sobre on hem de deixar el cotxe comencem a pujar cap a peu de via. Al Josep no li sap cap greu que començi!! l'anterior vegada hi vaig suar molt, però ara ja coneixent de quin pal va aquest primer llarg, l'encaro amb decisió, supero sense haber-me de penjar tota la fisura, ara ja sabia que hi ha una molt bona presa, tot i que allunyada, que t'ajuda a iniciar el flanqueig; em cal penjar-me a descansar alguna vegada, però vaig molt millor que l'anterior ocasió. Múnto la penjada reunió i aviso el Josep que ja pot començar.

Al flanqueig abans d'arribar a la primera i penjada reunió.

Sento esbufegar el Josep, aquesta tirada t'agafa en fred i si no et mires molt bé els peus, acabes tibant massa de braços i s'arriba dalt sense xispa...i és el que li ha passat al Josep. La continuació és vertical i amb canto, però després del primer llarg es torna prou exigent...el Josep però va millorant amesura que guanya metres i ràpidament arriba al pitó on la via e spot agafar per la dreta o per l'esquerra.

Acabant la segona tirada per l'esquerra, més evident i amb millor roca i fàcil de protegir.
Veig que s'hi posa per l'esquerra, com va explicar l'Eduard (Escalatroncs) al seu post, i és que és més evident i tot i no estar equipat, la roca proporciona moltes possibilitats d'autoprotecció. Unes panxetes a superar abans de la reunió i ja som davant el famós flanqueig.
La foto que no es fa: de mig flanqueig, la segona reunió, ben airosa!
Som davant el flanqueig, des de la reunió no es veu tan fiero com a les fotos, i és que gairebé tothom redreça una mica la foto...m'hi poso i trobo millors peus que no pensava, xapat el primer espit, m'hi penjo i estudio la fisura...bé sembla que de mans anirem bé amb el que continuo, el pió es veu lluny però la presa de mans és tan bona que no es pateix, amés trobo peus que no pensava i ja sóc a l'altra banda, aprofito per fer-l'hi unes fotos al Josep que la reunió des d'aquesta perspectiva es veu impresionat, fins i tot més que el flanqueig! Per sortir-ne trobo ammb sorpresa un altre espit que no es veu i ja fins la reunió per terreny més ajagut, però trencat.

La foto que sí es fa! espectacular més que difícil flanqueig, foto de llibre!!


A l'alçada del pitó, bones mans i peus millors del que pot semblar.
La veritat que estem disfrutant, la via és espectacular i fins ara amb una dificultat amable. Surt el Josep pel quart llarg, aquest comença amb adherència, es va posant vertical fins que ens podem agafar a una llastra que superarem amb bavaresa franca; superada aquesta deixem l'adherència per entrar a placa i diedre. Llàstima que aquí la roca no és tan bona com fins ara. Monolític llarg que escaqueja l'impresionat sostre que tenim al davant per posar-s'hi al damunt.

Seqüència del quart llarg, inici d'adherència, bavaresa, placa i diedre, festival d'escalada variada!!
Recupero aquesta quarta tirada, el Josep al diedre ha pujat per la placa de l'esquerra, on la roca hi és més franca, jo però ho he vist més evident pel diedre.
Bé, ara em torna a tocar, és el cinquè llarg, aquí cal pujar a buscar una llastra que rodejarem per l'esquerra gràcies a les bones mans que ens proporciona, tirada més curta i que ens deixa aprop de la feixa.

Per abastar la feixa ens queda un muret de tercer i després caminat recte al nas on trobarem la continuació; a la nostra dreta veïem un bolt pintat de groc de la Tercer Hombre, que ens confirma que som a la via.

Passada la feixa, canvia el caràcter de la via, la sisena tirada ens demanarà escalar molt entre assegurances.

Aquesta tirada és la més compromesa de la via, aquí canvia la tònica que hem trobat fins ara, amb assegurances força properes...ara assolir la primera xapa ja demana escalar amb compte, és força amunt i no diguem la següent a uns deu metres de l'anterior! per sort la roca hi és bona i es pot acompletar la protecció, el Josep pot posar dos friends que dónen confiança. A poc a poc, amb alguna desgrimpada per trobar el millor camí, es va aixecant fins que el sento dir, "dèixem!"

Artificial del setè llarg, que es pot fer en A-0, però amb una sortida a caçar el quart spit que sense la baga que hi penja...
Anant de segon disfruto molt aquest tram, la roca hi és franca i la verticalitat es manté força metres, enhorabona Josep! Ara em toca altra cop, serà la setena ja! aquí em de superar una balma ben llisa! sort que sóc més aviat alt, ja que xapar el primer espit sinó pot demanar un pas d'esqueneta. Dubto si treure l'estrep, però tibo en A-0 i puc xapar la següent i l'altra...però aquí per continuar ja cal anar en lliure...??? no li veig gens de color...sort que algú ha deixat una baga molt llarga penjada del proper seguro...intento sortir i posar-m'he dret però no aconsegueixo fer el pas, ni amb els estreps...finalment el Josep em passa un ganxo i penjo els estreps una mica més amunt aconseguint abastar una presa millor de mans i surto en lliure i de seguida abasto la baga, salvat!! resta un tram vertical ja més senzill i entro a una feixeta, cal caminar i tornar-te a enfilar, primer per terreny ajagut i en fissura cap a la dreta, quan ets sota un bombet trencat, pas de 6a, cal decantar a l'esquerra i posar-se sobre el bombet...ho intento enlliure, però s'em van trencant les preses de mans i passo de tot i tibo de cinta per entrar a l'esperó.

Divertida entrada del darrer llarg, avantsala d'una placa vertical i exigent si volem fer-la sense agafar-nos a cap cinta!


Darrers metres de la via superada ja la llastra esmolada.
Estem acabant, som sota un sostre que resoldrem per l'esquerra en un pas divertit i espectacular que ens deixarà a un replà al davant de la placa final. El Josep s'hi posa i el perdo de vista un tros, quan el torno a veure ja és a la llastra ganiveta...un tram vertical i ja encara la sortida, abans però encinta una sabina i cim!

El Jordi a la última reunió de la Tercer Hombre recuperant l'Anselm. La colla contents al cim.
Ja puc pujar, des de la reunió no vèia l'inici de la placa, que és desplomat...m'ho miro i veig que per l'esquerra és més factible, l'hi entro per allà, però això em fa perdre la línia i m'haig d'agafar per recuperar-la; passos exigents fins abastar la llastra que renoi, tot hi tallar, s'agraeix. Em supero de peus sobre la llastra i vaig pujant peus llastra amunt per passar a la placa final, molt vertical i mantinguda, per disfrutar! això clar anant de segon, que de primer les assegurances allunyen i és una altra cosa...!!!
A la reunió de baix ens han atrapat el Jordi i l'Anselm, han pujat empalmant llargs amb corda de 75m!! no hi ha com estar forts.
La fem petar al cim ben contents d'aquesta via, amb passatges espectaculars i que créen afició, ara cal anar-hi amb els braços forts si no es vol patir.

Cal estar atents a una fita que ens marca l'entrada a la característica feixa de baixada.

Ressenyes que hem d'agraïr a

Llorenç i Antxi (Kutrescaladors)

i a

Eduard (Escalatroncs)