dilluns, 7 de març de 2011

El Caçador de Mamuts al Barretet. La Plantació. Montserrat sud. 06-03-2011.

Tot acostant-nos al nostre objectiu l'agulla del divendres sant, a la seva esquerra l'agulla del capdevall, a la dreta la del capdamunt i darrera traïent el cap, el Barretet, la petitona de sota l'agulla de l'esglai.

Aquest diumenge fa un dia de fàbula! ja tocava...però tan el Toni com jo hem de ser a casa d'hora amb el que no podrem aprofitar el dia com ens hagués agradat. No tenim l'objectiu massa definit però tot i la llarga aproximació ens acabem decidint pel Barretet, la Caçador de Mamuts sembla una via atractiva per conèixer aquesta amagada agulla.

La via és al capdamunt de la canal que separa el Barretet de l'agulla de divendres sant.
De l'aparcament del Clot de la Mònica ens enfilem fins la Plantació d'on pel camí de les Artigues ens apropem a la zona, deixem enrrera els Estalvis del Porró i el Porró per a l'alçada de l'agulla del Divendres Sant començar a pujar cap a la dreta, restes de corriol ens ajuden. No hi ha pèrdua possible si saps que has d'anar a la canal que separa les dues agulles.

Aixecar-se del terra és el més difícil de tota la via, a mesura que es guanya alçada la roca millora fins a ser magnífica!

Una bona i selvàtica pujada i ja som al peu de via; el començament es veu prou fi de peus, vigilo a no enfangar els gats i m'hi poso: sembla que per l'esquerra és millor, però finalment m'aixeco per la dreta del bolt, de mans hi ha poca cosa i s'ha d'apretar de valent, el que fa que em quedi amb les mans ben glaçades...malgrat el bon dia que fa, aquestes canals són encara a l'ombra i és nota.

Deixant enrrera el tram vertical per flanquejar cap a la reunió.
La via és molt ben equipada a l'estil "Indi" i no cal patir-hi gens, a més a mesura que m'enlairo la roca es va fent més i més bona a la vegada que la paret perd verticalitat. Malgrat el fred, m'haig de posar els guants, surt molt bé i disfruto la tirada. Ara decanta a la dreta per un rocam molt franc. La reunió és just a sota on torna a redreçar-se, i ben còmoda.
Avui no ens podem queixar, dia assolellat i amb bona visibilitat.

Vertical sortida de reunió i sota el mur clau, abans d'entrar a la descomposta fisura abans de cim.

Ara li toca al Toni, la sortida de reunió és ben vertical, amb unes preses cantelludes que fan disfrutar, afluixa una mica per tornar a trempar, i aquí sí que cal mirar-s'ho, al Toni aquest pas el fa suar una mica i m'obsequia amb una pluja de meteorits quan al superar-se s'agafa al mur superior. Ja estabilitzat flanqueja a l'esquerra protegint-se a la fisura amb un Friend com recomana en Joan Vidal a la seva acurada ressenya. Gràcies Joan per regalar-nos aquests itineraris tan ben buscats.

Contents a l'esbelt cim.
Quan arribo dalt trec el cap a l'altra banda i gaudeixo d'una vista espatarrant, el Sentinella desafiant al davant mateix, la Campana, el Rave, la cara de mico...tan sols per aquesta visió ja ha valgut la pena.


El Toni preparant el ràpel.
Sota una pila de rocs hi ha el llibre registre, malauradament és un pot de plàstic que el temps ha fet malbé i només hi resta una bossa de plàstic amb alguns papers humits...
Després de disfrutar del cim, el Toni prepara el ràpel; és d'una bona arrel que sembla mentida aguanti, doncs és ben descalçada.

La visió de l'aresta brucs del Sentinella és espatarrant! El Rave i la Campana els tenim també a tocar.






Curiosa arrel d'on es fa el ràpel, sortosament prou viva i forta. Ressenya de la via que trobareu a
  • La Noche del Loro


  • Quan baixem escoltem veus de gent que puja cap a nosaltres...i mira que n'és de gran Montserrat i la Plantació, però resulta que coincidim amb la Lourdes
  • El Jardí de les Hespèrides
  • , el Joan
  • Gatsaule- Muntanyenc
  • i en Wolfgang!!! restem una estona plegats, contents de la trobada, ells pugen a fer també el Barretet i nosaltres anem ja cap a casa no sense abans passar a veure un proper objectiu a l'agulla del divendres sant.
    Via molt recomanable a comlementar si no aneu amb pressa amb d'altres de la proximitat.

    8 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Ostres Jaume hereu vosaltres, ahir nosaltres vam fer una matinal a l'espero de la Martina i després vam fer una via als estalvis del porro que no surt ressenyada al llibre i que al peu posava unes sigles, crec que eren LB, feia pinta de ser dels Masso, pel gravat de l'inici, llàstima. Felicitats

    Eduard ha dit...

    L'escalada és curteta al contrari que la caminada, però enfilar-se al capdamunt d'aquesta agulla i poder gaudir del panorama és tot un luxe que s'ha de saber valorar :)

    Llorenç ha dit...

    si que hi vau trobar genteta per la zona! si ho arribo a saber vivim nosaltres i tot! tindrem que fer un intensiu a la plantació que ja hi tenim massa feina endarrerida!

    sembla que disfrutar de les vistes compensa en molt els pocs metres de via!

    lux ha dit...

    Jaume!
    Va estar bé la trobada! Hehehe ja portem dos dies seguits!
    sempre que vaig a Montserrat us hi trobo..
    La via realment molt xula però ja tenieu raoo vaja entrada!i allà a un pamet de terra..hehehe...
    I les vistes! Impressionants!

    I Mingo després nosaltres varem anar als estalvis! Carai com ens ho varem fer per no coincidir??
    Bé, suposo que deurieu anar més aviat...

    Jaumegrimp ha dit...

    Ens anem trepitjant les passes, ja, ja!! a veure quan podem coincidir Mingo.
    Eduard, totalment d'acord. Ara que la caminada s'hagués pogut rendibilitzar de no tenir pressa, ja en teníem una d'ullada, però ja hi tornarem.
    Llorenç, a la Plantació t'ho passaries molt bé, el fet de trobar la via i orientar-te en aquest mar de punxes ja és un èxit per simateix, llavors si a sobre l'escalada s'ho val i la vista també...
    Lurdes, va ser divertit trobar-nos, llàstima de no poder coincidir a la paret.

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, va anar molt bé que ens netegessiu l'arribada al cim, quan vam pujar nosaltres, ja gairebé no queien pedres!!

    I quin començament més cabró!

    Pekas ha dit...

    Un d'aquells racons montserratins que tinc mooooollltttt abandonat...

    Aquesta primavera haure de possar remei... El Sentinella ... sempre atractiu... :-)))

    Bona piada.. si senyor...

    Pekas ha dit...

    Aixi que vas "evitar" els Suprahioideos ??? ayssss.. tú si que saps..;-)))