Al davant el fals Punxó i a l'esquerra el Punxó de la Pau i la Justícia.Aquest dissabte passat la méteo pronosticava una entrada de front cap al migdia amb descens de temperatures amb el que decidim quedar-nos a Montserrat, com acostuma a ser habitual l'errada meteorològica és d'escàndol i ens aixequem amb el cel ben tapat i a l'acostar-nos a Montserrat ni el veïem...començo a estar habituat a aquestes condicions adverses que sembla em persegueixen!! cap al bar a fer un mos i decidim que avui anirem ala Plantació faci el temps que faci.
Primers verticals metres de l'Esperó de l'Eriçó i darrers ajaguts i trencats.Ja que anem dues cordades, el Josep, l'Ivan el Toni i jo decidim comenaçar per els Punxons, dues agulles amagades al començament de la Plantació i que darrerament han estat objecte de vies noves, l'Esperó de l'Eriço al Punxó i la Mustela al Fals Punxó, totes dues de l'amic Joasn Vidal (Indi). Donat que aquestes dues vies s'han de rapelar, ténen un sol llarg, decidim al baixar-ne pujar per l'Esperó de la Martina a buscar nous objectius.
El Toni i Jo ens posem a l'Esperó de l'Eriço, via ben assegurada i amb tan sols un ressalt on marca 6a més per la precarietat de la roca que per la dificultat.
L'Ivan encapçala la Mustela, via prou sostinguda en el 6a+ però que no li suposa cap entrebanc més que la continuïtat. Ens fem fotos mútuament.
Passant el llabi, on cal refiar-se d'una roca poc compacta...i ja sobrepassat el "pas clau".
Pot registre i instal.lació de ràpel de la normal, com per refiar-s'en!
Malgrat la boira no fa fred i l'escalada és agradable. Un ràpel ens deixa al peu de via i decidim anar tots dos al serrat del Punxó.
L'Ivan al cim del Fals Punxó!
Des del Punxó, la part final de l'Esperó de la Martina al Serrat del Punxó.
Selva d'Aritjols i esbarzers per arribar a peu de via.
El Josep disposat a començar la bonica placa de l'Esperó de la Martina.Després d'una aproximació selvàtica comencem l'Esperó de la Martina, una via divertida, plaquera i amb algun pas de mirar-s'ho cap al mig, llavors navegar per un mar de còdols de gran qualitat, per disfrutar.
El Toni al primer llarg de l'Esperó de la Martina i a la reunió.
Travessant una zona molt trencada a la segona tirada.
Continuo amb el curt segon llarg d'aspecte trencat i lleig, però amb millor roca del que sembla, protegit per no patir; només superar el resalt l'escalada s'acaba i fem reunió en ua rampa sota els estalvis del Porró.
Aquí ens deixa el Toni que se li fa tard i la resta ens dirigim a la Territori Dakota del Roc de Sant Cugat.
El Josep es prepara per començar al Roc de Sant Cugat.
Intentem travessar per sobre del Porró, però no trobem cap pas accesible on no ens hi deixem la pell entre Arítjols i finalment decidim fer cas al croquis i rodejar la Roca dels Col.leccionistes i remuntar cap al Roc de Sant Cugat.
La boira és cada cop més espessa i comença a bufar vent i fer fred...!!Cada cop fa pitjor temps,la boira és molt espessa, però avui li tenim ganes i el Josep s'enfila pel primer llarg, primer arrampat i que es va posant dret.
El Josep amb cara enfredolicada a la primera reunió.
L'Ivan treballant-se la segona tirada de Territori Dakota, un llarg d'antologia!
Arribem a la reunió amb fred, aquí hi bufa el vent. Aquest llarg és una passada, el pilar de començament s'ha d'equipar fins que s'arriba a un clau artesanal. Comença l'Ivan i disfruta malgrat el fred als dits. Passat un pitó ambm un mailló la via es decanta a la dreta i per una zona molt vertical però amb còdols que semblen fets expressament per agafar-s'hi!
Llàstima de fred als dits, ja que no disfruto la tirada tant com es mereixeria!
Al pas del sostret, on una bona espatarrada ajuda a superar-lo.
A la segona reunió decidim que continui l'Ivan per passar-ne via i no haber de fer canvis de corda, estem glaçats! Aquesta tirada é smés senzilla que sembla des de baix, tan sols superar un llabi vertical que amb elasticitat a els cames no representa cap problema, amés d'estar molt ben protegit.
Assegurant des del cim i contents dalt de tot!
El Josep malgrat el fred encara s'entreté a filmar com passo el muret!! passat aquest encaro ràpidament cap al cim on retrobo l'Ivan que és còmodament assegut. Anem a trobar el ràpel que es troba a l'esquerra, mirant al collet; cal vigilar fins abastar-lo ja que la terra és molla.
La boira dóna un aspecte fantasmagòric a la Plantació..
Un jorn on hem gaudit d'unes agulles curioses i aillades, sensació que la boira ha magnificat. Llàstima del fred a la Territori Dakota que no ens l'ha deixat disfrutar, segur quer hi torno que sobretot el segon llarg és d'antologia.
Ressenyes que trobareu a
.jpg)
7 comentaris:
Si senyor no hi ha dubte Jaume t'estàs fent el Duc de la Plantació.
Una bona combinació, però m'has fet venir fred només de llegir-te!
On vas aquest cap de setmana? Intentaré anar a l'altre extrem.... Perquè mira que feia bo el mateix dia a l'alt Urgell!
Ostres, Jaume!
Llegint la teva piulada, i veient les fotos, em queda clar que el desembre vaig escalar L'esperó de l'Eriçó.
El pas clau no ens va semblar pas de 6ª, i per això dubtavem de que haguessim escalat aquesta via.
L'Esperó de la Martina el vàrem deixar per un altre dia, doncs ja li tocava l'ombra (no soc tan valent com tu...).
La Territori Dakota si que l'he fet amb el Wolfgang, abans que saltes algun d'aquests pitons del preciós diedre del L2!
I quina meravella que és la Plantació! Cuidem-la.
Dissabte quasi coincidim, nosaltres érem fent la MMT i teníem la intenció d'empalmar-la amb la Territori Dakota. Però al arribar al cim de la Roca de Sant Martí ja en vam tenir prou de fred i ens vam anar directes a les Braves del Muntanya... I és que ens agrada la roca calenta :)
Molt bona feina Jaume,
La territori dakota és guapissima. Hi hauràs de tornar amb bon temps per poder-la gaudir més
salut i a tibar
Quins contrastos nosaltres vam estar per Collegats i escalar a l'ombra era molt agradable.
Felicitats bona combinació.
Joan, la Plantació m'agrada no puc pas dir el contrari.
Joan Gatsaule, a veure si aquest cap de setmana l'encerto!! però mira ja m'hi estic acostumant, que també té el seu encant això de la boira, el fred no tant...
Sergi, el desembre hi deuria fer molt fred allà! sobre això dels graus...potser el grau bé doat per la descomposició del terreny...però sense els bolts protegint el pas...no sé que dir-te quin grau li posaria.
La Territori Dakota ha quedat a la llista de pendents que la vull disfrutar amb solet!
Eduard, em sembla que us vam veure i fer alguna foto, ja te la passaré. Les Braves del Muntanya també éren el nostre objectiu final, però quan vam acabar el Muntanya ja era tancat!!!
Joan B, quan estiguis recuperat si m'hi vols acompanyar?
Mingo, sense comentaris...que sí que estic gafat!!!
Publica un comentari a l'entrada