dimecres, 23 de febrer de 2011

Via Ricard Mampel i Dalmases al Cingle de l'aresta de Can Marcet. Sant Llorenç del Munt. Vallès Occ. 21-02-2011.

Sant Llorenç del Munt té màgia!

En Ricard Mampel i Dalmases va ésser el primer president de la U.E.S., fusió de les tres entitats excursionistes de Sabadell:Agrupació excursionista Terra i Mar, Centre excursionista del vallès i el Centre excursionista de Sabadell. Escalador agosarat i avançat a la seva època, va patir un malaurat accident que el va apartar de la pràctica de l'escalada activa; els germans Masó en reconeixement li han dedicat aquesta via que van obrir el 6 de desembre de 2010. Fa dies que busco el moment per anar-hi i arran de la proposta del Joan
  • Gatsaule
  • quedem la setmana passada per anar-hi.

    El Cingle de l'aresta de Can Marcet sota la pluja, hi destaca l'esperó per on ens enfilarem.
    El mal temps ens fa la guitza, però aquest dilluns és el dia, o així ens ho pensem ja que s'aixeca un dia ben clar però el migdia és ben ennuvolat! sortosament no fa fred.
    Ens trobem a Matadepera i ens dirigim al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat on deixem el cotxe aparcat en un ampli revolt a l'esquerra, on surt el camí de la canal de les bruixes. Avui serem tres, la Maria ens farà companyia, és filla del company "avariat" del Joan i companya d'un bon amic, l'Aleix a qui aprofito per saludar, continua tibant Bou!!

    La roca és trencadissa i crostosa, es nota que la via és nova!
    Anem fletxats cap a peu de via, dijous, sota la pluja, vaig pujar a localitzar-lo. Arribant al sector les Agonies, on sovint hi trobarem frikis barallant-se amb el grau, resseguim el cingle anant a buscar l'evident esperó amb sostres que tenim al davant. Expliquen els germans Masó que el dia que acabàven la via van coincidir amb el mega-crack Ramon Julian que era a les Agonies entrenant.

    Apropant-me a la zona desplomada i ruïnosa...!!
    Ja sabeu que m'agrada començar i el Joan no m'hi posa pegues, li he guardat el segon llarg, "curt", per a ell que té una xemeneïa que segur li compensa. A la ressenya ja avisen que la roca millora amb l'alçada...però només començar me n'adono, cal vigilar molt amb el que toques o trepitges...tot s'esmicola. Ara, l'esperó és molt estètic, sembla mentida que encara no s'hi hagués obert res...perquè l'aspecte de la roca és millor que la realitat!
    Superat el mur gràcies al generós equipament, la precarietat del "fang que manté els còdols no permet, de moment, forçar-ho gaire...
    Amb tranquilitat i acaronant la roca em vaig enfilant, sóc al desplom, m'esperava més desplom i la roca millor...fins i tot tibo amb por del parabolt, del 10! pensant que l'arrancaré. Però sorotsament el ciment-fang és sòlid, ara no m'atreveixo a tibar de cap dels grans còdols per no bombardejar els companys. Amb A-0 s'arriba prou bé i no em cal trèure l'estrep, faig els tres passos d'artifo, però no m'atreveixo a sortir en lliure amb el que encara faré dos passos més en A-0. Un flanqueig divertit i reunió.

    La Maria i el Joan a peu de via i la Maria començant.

    És el torn de la Maria i el Joan que púgen sense problemes. El Joan arribant a la reunió aprofita per netejar una mica els voltants de la mateixa, pedra!!!
    Traïent el cap superat el desplom.

    El Joan fent una anàlisi geològica de l'entorn abans d'entrar a la reunió.

    anant cap al "podrit"
    Tots tres a la reunió, canviem i ara surt el Joan, un únic bolt en aquesta curta tirada, 25 mtrs, i és força amunt...el més delicat és sortir de la reunió doncs encara és molt trencat, després la roca és adherent, com un travertí, arribant amb seguretat a l'assegurança.
    Zona de travertí a l'inici de la segona tirada, la roca comença a millorar!
    Una gran alzina creix al peu de l'esquerda per on sortirem, el joan la llaça i desapareix engolit per la roca...al cap d'una estona, després d'haber xapat el pont de roca, ens avisa que ja ha trobat el pot de registre!

    Entrant a la "discoteca, "Ràdium Hot Club" on trobarem el "pot" registre.
    Li ha costat trobar el pot! i no 'hi ha per menys, és un rodet de pel.licula de diapositives encastat en una fissura al fons de l'escletxa, per sobre d'on hi ha el pont de roca. Aquesta estreta raconada els germans Masó l'han batejat amb el nom de : "Radium Hot Club" en honor al programa musical de Ràdio Sabadell EAJ20 i que protagonitzaren amb molta il.lusió en Ricard Mampel i en Joan Font durant els anys 30. En l'escrit d'obertura d ela via els germans Masó també remarquen que el ramonage compacte i estret de ben segur que hauria fet gaudir en Mampel, qui ja va assaborir aquesta tècnica durant la seva històrica ascensió a la canal de la Matalonga de la Castellassa de Can Torres, allà per l'any 1935, en companyia d'en Joan Font i Francesc Pujol.

    Potet, rodet de diapositives, on trobarem el "Llibre registre", fem la primera repetició registrada!

    La Maria sortint de la xemeneïa i jo al fons de l'escletxa escribint al llibre...
    De l'escletxa s'en pot sortir ben encastat des d'el fons o bé ajudant-se de l'alzina, que és com ho resolt en Joan, la roca aquí ja dóna confiança.

    Aquí la roca és impresionant! aspre i sòlida, com sol passar als estrats superiors de Sant Llorenç.
    A dalt no hi trobarem reunió, cal anar a buscar un pi força endins.
    No plou però el cel és ben carregat, s'ha girat vent amb el que pugem a buscar el camí que per la canal de les bruixes ens torna al camí per on hem arribat. En 5 minuts som al cotxe i de pet al bar a celebrar-ho.


    Ressenya historiada dels germans Masó, enhorabona companys!
    Una via modesta, però amb atractiu, amb el pas de les cordades es netejarà i es podrà forçar el tram central en lliure, l'equipament ho permet.
    Quan les tardes allarguin més es pot acompletar amb esportiva a la Canal de Les Bruixes o amb la via Kalashnikov de la canal de les Olles.

    6 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Eppp no et queixaras, escalar entre setmana. Felicitats per l'escalada. La primera foto tan nevada és de dilluns?

    SergiC ha dit...

    Ressenya guardada!!!
    Com desitjo que s'allargui el dia i pugui escalar a les tardes.
    Ja assaboreixo aquestes vie de Sant Llorenç.

    Joan B ha dit...

    Ui, Ui, Ui aquesta roca de St Llorenç!!!!
    Salut i a tibar

    Gatsaule ha dit...

    Molt bona crònica, Jaume, va ser una tarda agradable, en una via on vam patir poc! A veure si podem tornar-hi ben aviat!

    Jaumegrimp ha dit...

    Mingo, la foto de la nevada és de dijous passat. No em queixo, però és la primera tarda de l'any tan sols, no et pensis.
    Sergi, ja anem de cara a les tardes llargues, segur que t'agrada la via.
    Joan B quan estiguis millor ja t'hi acompanyaré que segur que la roca haurà millorat!
    Joan Gatsaule, jo sí que vaig patir!! pensava que us cauria a sobre algun bolo o el parabolt sencer si tibava massa!!! per cert ja en tinc dues més per fer a la paret W del Cap de Mort, i són dels Masó!!!

    lux ha dit...

    Hehehe Jaume! Escalada SantLlorentina 100% per aprofitar les tardes
    bé... a mi m'agrada més l'esportiva SantLlorentina per aquest fet...encara que no sigui gaire escalatoriament correcte ;)

    una abraçada!